El cop d'estat de 1964 al Gabon va ser perpetrat entre el 17 i el 18 de febrer de 1964 per oficials militars gabonesos que es van aixecar contra el president gabonès Léon M'ba. Abans del cop, el Gabon era considerat un dels països políticament més estables de l'Àfrica. El cop va resultar de la dissolució de la legislatura gabonesa per part de M'ba el 21 de gener de 1964 i, durant una presa de poder amb poques baixes, 150 conspiradors colpistes van detenir M'ba i membres del govern. A través de Ràdio Libreville, van demanar al poble del Gabon que mantingués la calma i van assegurar que la política exterior del país, favorable a França, no canviaria. Es va formar un govern provisional i els dirigents del cop d'estat van posar com a president el diputat Jean-Hilaire Aubame, que era el principal opositor polític de M'ba i que no havia participat en el cop. Mentrestant, van enviar M'ba a Lambaréné, a 250 quilòmetres de la capital gabonesa, Libreville. El poble gabonès no es va rebel·lar ni va reaccionar quan es va assabentar del cop, la qual cosa l'exèrcit va interpretar com un senyal d'aprovació.
Després de ser informat del cop pel Cap d'Estat Major del Gabon Albert-Bernard Bongo, el president francès Charles de Gaulle va decidir restaurar el govern de M'ba, honrant un tractat de 1960 signat entre el govern deposat i França quan el Gabon es va independitzar. Amb l'ajuda de paracaigudistes francesos, el govern provisional va ser enderrocat durant la nit del 19 de febrer i M'ba va ser restituït com a president. Posteriorment, M'ba va empresonar més de 150 dels seus opositors i va prometre un «càstig total» sense cap mena de perdó ni pietat. Aubame va ser sentenciat a 10 anys de treballs forçats i 10 anys d'exili, sentència que va ser posteriorment commutada. Durant aquest temps, el president envellit es va tornar cada vegada més solitari i va optar per romandre al seu palau presidencial sota la protecció de les tropes franceses. En els tres anys següents, a M'ba li van diagnosticar un càncer; va morir el 28 de novembre de 1967.
Antecedents i orígens esquerra|miniatura|261x261px|Oficials militars gabonesos i francesos, 1959 El Gabon es va independitzar de França el 17 d'agost de 1960., El país tenia un nivell de vida relativament alt i es considerava un dels països més estables de l'Àfrica occidental, tant políticament com econòmica. En el moment del cop, el país tenia un ingrés anual mitjà estimat de 200 dòlars dels EUA i era un dels pocs països d'Àfrica amb una balança comercial positiva, ja que les exportacions superaven les importacions per 30 punts., p. 118 El 1964, el país figurava entre els majors productors d'urani i manganès de l'Àfrica francesa, la qual cosa va ser una de les raons de la intervenció francesa al cop segons la revista Time. A més a més, també hi tenia interessos petroliers, de ferro i de fusta., p. 297
Léon M'ba va ser un dels aliats més lleials de França a l'Àfrica, fins i tot després de la independència del país. De fet, França va mantenir-hi 600 paracaigudistes i una unitat de la força aèria, que incloïa caces Mirage V i Jaguar, a la base militar de Camp de Gaulle fins almenys l'any 1987, com a advertiment a qualsevol conspirador colpista gabonès., p. 284 Durant una visita a França el 1961, M'ba va pronunciar la ben coneguda frase, que «tots els gabonesos tenen dues pàtries: França i el Gabon». Els europeus van gaudir d'un tracte especialment amistós sota el seu règim., p. 23-24 El periodista francès Pierre Péan va afirmar que M'ba va tractar d'impedir en secret la independència del Gabon i, en canvi, va pressionar perquè es convertís en un territori d'ultramar de França., p. 40-42 Va arribar a dir que «el Gabon és un cas extrem, al caire de la caricatura, de neocolonialisme»., p. 20
M'ba aspirava a establir el Gabon com una democràcia, la qual cosa creia necessari per a atreure als inversors estrangers. Al mateix temps, va intentar conciliar els imperatius de la democràcia amb la necessitat d'un govern fort i coherent., p. 35 No obstant això, en la pràctica, M'ba va mostrar una feblesa en l'assoliment del seu objectiu en aquells dies se'l coneixia com «el vell», o «el cap» de tenir un alt grau d'autoritat., p. 29 El 21 de febrer de 1961 es va aprovar per unanimitat una nova constitució,, p. 44 que establia un règim «hiperpresidencial»., p. 46 M'ba tenia aleshores plens poders executius: podia nomenar ministres les funcions i les responsabilitats dels quals eren decidides per ell; podia dissoldre l'Assemblea Nacional quan volgués o prolongar el seu mandat més enllà dels cinc anys normals; podia declarar l'estat d'emergència quan ho considerés necessari, encara que per a aquesta esmena hauria de consultar al poble mitjançant un referèndum. Això era, de fet, molt similar a la constitució adoptada més o menys al mateix temps a favor de Fulbert Youlou, el primer president de la República del Congo., p. 123 Un informe del servei secret francès resumia la situació:
miniatura|Jean-Hilaire Aubame, ministre d'Afers Exteriors del Gabon El principal oponent polític de M'ba havia estat Jean-Hilaire Aubame, antic protegit i fill adoptiu del seu germanastre. M'ba tenia el suport dels interessos forestals francesos, mentre que Aubame estava secundat per les missions catòliques i l'administració francesa., p. 293 Aubame, diputat del partit d'oposició l'Union démocratique et sociale gabonaise (UDSG) a l'Assemblea Nacional, tenia poques diferències ideològiques significatives amb el Bloc Démocratique Gabonais (BDG) dirigit per M'ba, entre elles la d'advocar per una menor dependència econòmica de França i una «africanització» més ràpida dels càrrecs polítics francesos. No obstant això, la nova constitució i la Unió Nacional (unió política que van fundar) van detenir les disputes entre M'ba i Aubame entre els anys 1961 i 1963. Malgrat això, el descontentament polític va créixer entre la població, p. 52 i molts estudiants van dur a terme manifestacions en contra de les freqüents dissolucions de l'Assemblea Nacional i l'actitud política general del país., p. 49 El president no va dubtar a fer complir la llei per si mateix, assotant els ciutadans que no li mostraven respecte amb un sjambok (tipus de fuet) i, fins i tot, als transeünts que «s'oblidaven» de saludar-lo.
Aubame va ser ministre de relacions exteriors sota el govern de coalició, encara que a principis de 1963 va ser expulsat del Gabinet per negar-se a crear un partit únic gabonès., 296 Per destituir Aubame del seu escó parlamentari, M'ba el va nomenar President del Tribunal Suprem el 25 de febrer,, p. 54 un càrrec sense pràcticament cap poder. Els partidaris de M'ba van tractar d'aprovar un projecte de llei que declarava que un membre del parlament només podia tenir un únic paper en el govern. El president va afirmar que Aubame havia renunciat a l'Assemblea Nacional, al·legant incompatibilitat amb les funcions de l'assemblea. No obstant això, Aubame va renunciar inesperadament a la Cort Suprema el 10 de gener de 1964, complicant les coses per a M'ba., p. 55 En un atac de ràbia, M'ba va dissoldre l'Assemblea Nacional el 21 de gener de 1964., p. 59 The New York Times va especular sobre si això era degut al fet que no va fer costat a M'ba en la destitució d'Aubame.
Es van anunciar noves condicions electorals, destacant la reducció dels 67 districtes electorals a 47. M'ba va inhabilitar Aubame anunciant que qualsevol que hagués ocupat un lloc recentment quedava exclòs. A més, qualsevol partit hauria de presentar 47 candidats que havien de pagar 160 dòlars. Això representava més de 7.500 dòlars sense considerar les despeses de campanya. La idea de M'ba era que cap altre partit que no fos el seu tindria els diners per a presentar candidats., p. 123-124 En resposta a això, l'oposició va anunciar la seva negativa a participar en unes eleccions que no considerava justes.
Planificació miniatura|Bongo, l'any 2004 Poc se sap de la planificació del cop. No va haver-hi manifestacions després de la dissolució de l'Assemblea Nacional per M'ba, per la qual cosa el cop podria classificar-se com un simple «cop de palau». En l'edició de 1964-1965 dels anomenats Adelphi Papers s'especula sobre el fet que la contínua presència de joves oficials militars francesos al Gabon podria haver estat una inspiració per als conspiradors del cop. Gran part dels 600 homes de l'exèrcit gabonès havien servit anteriorment en l'exèrcit francès, on se'ls pagava modestament, abans de la independència. Com gran part de la resta del país, estaven disgustats per les accions de M'ba contra Aubame, essent això una probable causa d'implicació.
L'ambaixador dels EUA a Gabon, Charles Darlington, va suggerir que els colpistes podrien haver intentat imitar l'estil del coronel Christophe Soglo. Soglo, un comandant de l'exèrcit de 800 homes de Dahomey, havia deposat el president Hubert Maga a l'octubre de 1963, va governar durant un mes i després va renunciar en favor dels ciutadans de Dahomey. Els conspiradors aparentment no van considerar la participació francesa, per la qual cosa no van prendre cap mesura addicional per a evitar-ho. Podrien haver generat protestes per a mostrar el suport del públic, encara que el portaveu dels conspiradors del cop, el sotstinent Daniel Mbene, va justificar-lo afirmant, en una emissió radiofònica, que l'exèrcit havia d'actuar per a evitar l'onada de «manifestacions incontrolables que haurien estat difícils d'aturar».
És poc probable que Aubame participés en la planificació del cop. Sembla que es va unir al pla després de ser «reclutat» pel nou govern. El seu nebot, Pierre Eyeguet, antic ambaixador al Regne Unit, podria haver tingut notícia anticipada de la trama i haver notificat el seu oncle, tot i que es desconeix si Aubame va establir o no contacte amb els conspiradors.
En canvi, el tinent Valère Essone només va decidir participar el 17 de febrer. Aquesta va ser una decisió crucial ja que va dirigir la Primera Companyia de l'Exèrcit Gabonès, la companyia dels altres oficials. Aparentment, aleshores va dir a les seves tropes que realitzessin maniobres nocturnes rutinàries. Aquest dia, el cap d'Estat Major del Gabon, Albert Bernard (més tard Omar) Bongo, va informar el President M'ba que el nombre de tropes als afores de Libreville era inusualment alt. M'ba, no obstant això, no va donar gaire importància a aquesta anomalia.
Cop Durant la nit del 17 de febrer i la matinada del 18 de febrer de 1964, 150 militars, gendarmes i policies gaboneses, encapçalats pels tinents Jacques Mombo i Valére Essone, van prendre el control del palau presidencial. Els gendarmes de torn van afirmar que això no era més que un exercici militar. Tanmateix, durant l'«exercici» els tinents van arrossegar el president M'ba fora del seu llit a punta de pistola. Bongo va sentir aquest soroll i va trucar al president de l'Assemblea Nacional, Louis Bigmann, per saber què havia passat. Bigmann va arribar al palau presidencial i va preguntar als rebels el que li havia preguntat Bongo. En aquest moment van obrir les portes i el van arrestar a ell també. Els conspiradors van arrestar tots els membres del gabinet gabonès excepte el respectat ministre André Gustave Anguilé., p. 58 Pel que sembla, els conspiradors el van deixar lliure amb l'esperança que s'unís a ells, encara que abans del migdia va demanar ser arrestat. Joseph N'Goua, el ministre d'afers exteriors gabonès, va poder informar-ne l'ambaixada francesa abans de ser arrestat.