miniatura|Èdip i l'esfinx, de Gustave Moreau (1864) El psiquiatre, psicòleg i assagista suís Carl Gustav Jung entenia els arquetips com patrons i imatges arcaiques universals derivats de l'inconscient col·lectiu i són la contrapart psíquica de l'instint.Feist J., Feist G. J. (2009), Theories of Personality, New York McGraw-Hill. Són potencials heretats que s'actualitzen quan entren com a imatges en la consciència o es manifesten en el capteniment en interacció amb el món extern.Stevens, Anthony en "The archetypes" (Capítol 3). Ed. Papadopoulos, Renos. The Handbook of Jungian Psychology (2006). Són formes autònomes i encobertes que es transformen quan arriben a la consciència i se'ls dona una expressió concreta per part dels individus i la seua cultura. En psicologia analítica, els arquetips són elements molt desenvolupats de l'inconscient col·lectiu. L'existència d'arquetips només és deduïble indirectament pels relats, art, mites, religions o somnis.

Els arquetips en psicologia analítica es refereixen a formes subjacents inaprensibles o arquetips en si, dels quals emergeixen imatges i motius com la mare, el xiquet, el diluvi universal, entre d'altres. La història, la cultura i el context personal modelen aquestes representacions i els donen contingut específic. Aquests motius es denominen imatges arquetípiques. És comú, però, que el terme arquetip s'utilitze indistintament per a referir-se tant als arquetips en si com a les imatges arquetípiques.Stevens, Anthony en "The archetypes" (Capítol 3). Ed. Papadopoulos, Renos. The Handbook of Jungian Psychology (2006).

Introducció miniatura|Les idees jungianes sobre els arquetips es basaven en part en les categories d'Immanuel Kant Jung refutà la teoria de la tabula rasa del creixement psicològic humà perquè creia que les pressions evolutives tenen predestinacions individuals manifestes en arquetips. Emprà primer el terme imatges primordials per a referir-se al que després anomenaria "arquetips". La idea de Jung dels arquetips es basa en les categories d'Immanuel Kant, les idees de Plató i els prototips d'Arthur Schopenhauer. Per a Jung, "l'arquetip és la forma introspectivament recognoscible d'un ordre psíquic a priori". "Aquestes imatges han de considerar-se mancades de contingut sòlid, per tant, com a inconscients. Sols adquireixen solidesa, influència i consciència eventual quan es troben amb els fets empírics".

Els arquetips formen un substrat dinàmic comú a tota la humanitat, i damunt aquesta base cada individu construeix la seua experiència de vida, i els tenyeix amb la seua cultura, personalitat i fets vitals únics. Per això, si els arquetips es poden concebre com unes poques formes nebuloses innates, d'aquestes poden sorgir innombrables imatges, símbols i patrons de capteniment. Mentre que les imatges i formes emergents s'aprehenen conscientment, els arquetips que les formen són estructures elementals inconscients i impossibles de aprehendre.

A Jung li agradava comparar la forma de l'arquetip

(...) amb el sistema axial d'un cristall, que predetermina la formación cristal·lina en l'aigua mare sense tenir ell existència material. Aquesta existència es manifesta primer en la manera de cristal·litzar els ions i després en la forma en què ho fan les molècules".

L'arquetip per si sol és buit i purament formal: una possibilitat de representació a priori. Les representacions en si mateixes no s'hereten, només les formes, i per això es corresponen amb els instints. Podem provar els instints per l'existència d'arquetips, sempre que no es manifesten concretament.

Desenvolupament primerenc esquerra|miniatura|Burghölzli La intuïció que hi havia més en la psique que l'experiència individual degué començar en la infantesa de Jung. El primer somni que recordava era el d'un déu itifàl·lic subterrani. Més endavant en la seua vida, la recerca sobre pacients psicòtics de l'hospital Burghölzli i la seua autoanàlisi afirmaren la seua intuïció sobre l'existència d'estructures psíquiques universals que subjauen a l'experiència i capteniment humans. Jung es referia primer a aquestes imatges com a "imatges primordials", un terme que prengué de Jacob Burckhardt. Més tard, el 1917, les denominà "dominants de l'inconscient col·lectiu".

Al 1919 utilitza per primera vegada el terme "arquetips" en l'assaig Instint i inconscient. El terme mateix d'"arquetip", pels vocables grecs que el componen, permet conéixer-ne els trets essencials:

El prefix -''arque''- significa 'començament', 'origen', 'motiu fonamental', 'principi', però expressa també 'lloc d'un cap', 'sobirania' i 'govern' (una mena de 'dominant'); el segon component -''tip''- significa 'plasmació', 'encunyament de moneda'..., 'forma', 'imatge', 'còpia', 'model', 'ordenació' i 'norma'...; en sentit més modern, 'transferit', 'mostra' o 'model', 'forma fonamental', 'forma primordial'.

Desenvolupament posterior En anys posteriors, Jung revisà i amplià encara més el concepte d'arquetip, i els concebia com patrons psicofísics existents en l'univers, donada l'expressió de la consciència i la cultura humanes. Proposà que l'arquetip tenia una naturalesa dual: en la psique i en el món en general. Denominà aquest aspecte no psíquic seu "arquetip psicoide".

Jung dibuixà una analogia entre la psique i la llum en l'espectre electromagnètic. El centre de l'espectre de la llum visible (és a dir, el groc) es correspon amb la consciència, que es transforma a poc a poc en inconscient en els caps roig i blau. El roig correspon als impulsos bàsics inconscients, i el cap infraroig invisible de l'espectre correspon a la influència de l'instint biològic, que es fusiona amb les seues condicions fisicoquímiques. L'extrem blau de l'espectre representa idees espirituals; i els arquetips, emetent la seua influència des de més enllà d'allò visible, es corresponen amb el regne invisible de l'ultraviolat. Jung suggerí que les estructures arquetípiques no sols dominen el capteniment de tots els éssers vius, sinó que també són contigües a les estructures que controlen el capteniment de la matèria inorgànica.

L'arquetip no era sols una entitat psíquica, sinó, sobretot, un pont cap a la matèria. Jung usa el terme unus mundus per a descriure la realitat unitària que, segons creia, subjau a tots els fenòmens manifests. Entenia els arquetips com els mitjancers de lunus mundus, organitzant no sols les idees en la psique, sinó també els principis fonamentals de la matèria i l'energia del món físic.

Fou aquesta faceta psicoide de l'arquetip allò que impressionà tant el físic guanyador del premi Nobel Wolfgang Pauli. Abastant el concepte de Jung, Pauli creia que l'arquetip presentava un vincle entre els fets físics i la ment del científic que els observava. En fer-ho, es feia ressò de la posició adoptada per l'astrònom alemany Johannes Kepler. Per tant, els arquetips que ordenen les nostres percepcions i idees són en si mateixos el producte d'un ordre objectiu que transcendeix la ment humana i el món extern.

Exemples miniatura|La investidura, d'Edmund Blair Leighton. Oli sobre llenç, 1901, imatge arquetípica de l'heroi Jung va descriure esdeveniments arquetípics: el naixement, la mort, la separació dels pares, la iniciació, el matrimoni, la unió dels contraris; figures arquetípiques: la gran mare, el pare, el xiquet i la xiqueta, el diable, déu, l'ancià savi, l'anciana sàvia, l'engalipador, l'heroi; i motius arquetípics: l'apocalipsi, el diluvi, la creació. Tot i ser il·limitat el nombre d'arquetips, hi ha algunes imatges arquetípiques especialment notables i recurrents, "les principals" (segons Jung) en serien "l'ombra, l'ancià savi, el xiquet i la xiqueta, la mare... i la seua contrapartida, la donzella, i finalment l'ànima en l'home i l'esperit en la dona".Jolande Jacobi, op. cit., pag. 106. A més, parlaria de "l'aparició de certs arquetips definits... l'ombra, l'animal, el vell savi, l'ànima, l'esperit, la mare, el xiquet".Jung, O.C. 7, op. cit., § 185.

El si mateix es refereix a tot l'espectre de fenòmens psíquics de l'ésser humà i denota la unitat de la personalitat humana com un tot.

L'ombra és una representació de l'inconscient personal íntegrament i sol encarnar els valors compensatoris de la personalitat conscient. Així, l'ombra representa sovint el costat fosc d'una persona, aquells aspectes que un no reconeix o amb els quals no s'identifica.Fordham, Michael, Explorations Into the Self (library of Analytical Psychology). Karnac Books, 1985.

L'arquetip de l'ànima apareix en els homes i és la seua imatge primordial de la dona. Representa l'expectativa sexual de l'home respecte a les dones, però també és un símbol de les possibilitats d'un home, les seues tendències contrasexuals. L'arquetip de l'esperit és la imatge anàloga d'allò masculí que esdevé en les dones.

Qualsevol intent de donar una llista exhaustiva d'arquetips seria en gran manera inútil, ja que aquests tendeixen a combinar-se entre si i a bescanviar qualitats, la qual cosa fa difícil determinar on acaba un arquetip i en comença un altre. Per exemple, les qualitats de l'arquetip de l'ombra poden ser prominents en una imatge arquetípica de l'ànima o esperit. Un arquetip també pot aparéixer de maneres distintes.Fordham, Michael, Explorations Into the Self (library of Analytical Psychology). Karnac Books, 1985.

Dificultats conceptuals esquerra|miniatura|L'arquetip de la dea es denomina més apropiadament imatge arquetípica Els usos populars i de la nova era han condensat sovint el concepte d'arquetip en una enumeració de figures arquetípiques com l'heroi, la dea, la persona sàvia, etc. Aquesta enumeració no arriba a aprehendre l'essència fluida del concepte. Estrictament parlant, les figures arquetípiques com l'heroi, la dea i la persona sàvia no són arquetips, sinó imatges arquetípiques que han cristal·litzat a partir dels arquetips en si. Jung mateix ho deia: Les meues idees sobre les «restes arcaiques», a les quals denomine «arquetips» o «imatges primordials», són criticades constantment per persones sense prou de coneixement tant de psicologia dels somnis com de mitologia. El mot «arquetip» és mal entés sovint com si es referís a una imatge o un motiu mitològic concret. Però açò no seria sinó una representació conscient, i seria absurd suposar que aquestes representacions variables es puguen heretar. Al contrari, l'arquetip és una tendència hereditària de l'ànima humana a formar representacions de motius mitològics que poden variar molt sense perdre'n el patró bàsic. Per exemple, hi ha moltes representacions del motiu dels germans hostils, però el motiu n'és el mateix. Aquesta tendència hereditària és instintiva, igual que els impulsos de les aus a construir un niu, a migrar, etc. Aquestes représentations collectives es troben pràcticament arreu i es caracteritzen pels mateixos o semblants motius. No les podem atribuir en particular a una època, regió o ètnia. No en tenen un origen conegut, i es poden reproduir fins en casos en què la transmissió per migració n'estiga exclosa. Les relacions precises, però, entre imatges, per exemple, del "peix" i el seu arquetip, Jung no les explicà adequadament. Ací la imatge del peix no és estrictament parlant un arquetip. L'"arquetip del peix" apunta a l'existència ubiqua d'un "arquetip de peix" innat que origina la imatge del peix. Per tal d'esclarir la declaració que els arquetips de peixos són universals, Anthony Stevens afirma que l'arquetip en si és alhora una predisposició innata a crear aquesta imatge i una preparació per trobar i respondre escaientment a la criatura per se. Això explicaria les fòbies a les serps i a les aranyes, per exemple, en persones que viuen en entorns urbans on mai s'han trobat amb cap d'aquestes criatures.Stevens, Anthony en "The archetypes" (Capítol 3). Ed. Papadopoulos, Renos. The Handbook of Jungian Psychology (2006).