Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per lilla de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents. Cuba és situada a la regió septentrional del mar Carib, a la confluència del golf de Mèxic i l'oceà Atlàntic, al sud dels Estats Units i les Bahames, a l'oest de les Illes Turks i Caicos i Haití i a l'est de Mèxic. Les illes Caiman i Jamaica són al sud.
Cuba es constitueix políticament com a Estat socialista de treballadors,Constitución de Cuba, cap. 1, art. 1. des de la victòria de la Revolució Cubana, adoptant un sistema que, segons la constitució és una república democràtica, que en la pràctica funciona com a Estat socialista. La capital és l'Havana, amb més de dos milions d'habitants, i catorze ciutats passen dels cent mil habitants, entre les quals destaquen Santiago de Cuba, amb més de mig milió d'habitants, i Camagüey i Holguín, amb més de 300.000.
Toponímia El nom de Cuba prové del taïno, amb un origen i significat imprecisos, però que segons les fonts es pot traduir com a "on la terra fèrtil és abundant" (cubao),The Dictionary of the Taino Language . Data d'accés: 20 de'octubre, 2008 o "gran lloc" (coabana).DICTIONARY -- TAINO INDIGENOUS PEOPLES OF THE CARIBBEAN . Data d'accés: 20 d'octubre, 2008
Història
Antiga colònia espanyola des del , la lluita per la independència va començar el 1868 i va encadenar insurreccions i guerres durant els següents 30 anys. Va culminar amb la Guerra d'Independència de Cuba del 1895, que en incorporar-s'hi els Estats Units el 1898 va evolucionar en la Guerra hispano-estatunidenca. El desencadenant de l'entrada en guerra dels Estats Units va ser l'explosió del cuirassat USS Maine, atracat al port de l'Havana, el 15 de febrer de 1898. La premsa nord-americana va fer una forta pressió per culpar Espanya de l'explosió de la nau, creant el pretext que necessitaven els intervencionistes per declarar la guerra a Espanya. El president William McKinley va exigir la immediata retirada espanyola de Cuba i va enviar tropes americanes a l'illa. Després de l'ocupació nord-americana, es va concedir la independència el 1902, tot i que els Estats Units continuaven gaudint-hi de certs privilegis.
La revolució cubana contra la dictadura de Fulgencio Batista va comportar l'establiment del règim revolucionari castrista a partir de 1959.
Diversos grups d'exiliats a Miami, armats i entrenats pel govern dels Estats Units i amb el suport de la Agència Central d'Intel·ligència (CIA) i dels terratinents també exiliats, inicien una invasió militar sobre l'illa el 17 d'abril de 1961 a la zona de Playa Girón, però van ser fulminantment derrotats en poques hores. L'intent d'invasió va provocar que el govern, inicialment nacionalista de Fidel Castro declarés el caràcter socialista de la Revolució Cubana, i que s'intensifiqués l'acostament de Cuba cap a l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va quedar palès amb l'anomenada Crisi dels míssils de Cuba, el 1962.
El Partit Unit de la Revolució Socialista, fruit de la unió dels diferents grups que van encapçalar la insurrecció, entre ells el Moviment 26 de Juliol de Fidel, es convertí en el Partit Comunista de Cuba l'any 1965. El govern revolucionari cubà va haver de dedicar una part important dels recursos a la seva pròpia defensa, en lloc de prioritzar altres objectius que haurien estat socialment molt més útils
Aquests fets van conduir a una situació prebèl·lica entre els governs de Cuba i els Estats Units, que s'ha mantingut fins a l'actualitat, i un bloqueig econòmic, d'aliments i medicaments dels segons cap a la primera; bloqueig que ha estat reiteradament denunciat per l'Organització de les Nacions Unides gairebé per unanimitat i que, tanmateix, s'ha vist intensificat des del 1996 amb l'aprovació de la Llei Helms-Burton per part dels Estats Units. Nombroses conspiracions relacionades i organitzades per la CIA, la màfia, els cubanoamericans ressentits amb la revolució, assassins a sou o tots alhora van intentar assassinar el president cubà, Fidel Castro.
El bloqueig econòmic, acompanyat de la dissolució de la Unió Soviètica a començaments de la dècada de 1990, va causar una important crisi econòmica a l'illa i propiciar a mitjans dels noranta, un moviment migratori cap a les costes de Florida protagonitzat pels balseros.
L'increment dels ingressos turístics i els convenis de col·laboració amb el govern de Veneçuela que van incloure el desplaçament de metges cubans voluntaris a Veneçuela en canvi de preus preferencials en el petroli veneçolà per a Cuba van contribuir a una certa recuperació de l'economia cubana.
En la dècada de 2020 Cuba viu la pitjor crisi econòmica, social i migratòria de les últimes tres dècades, superant en molts aspectes el Període Especial de la dècada de 1990. La combinació de la pandèmia de COVID-19, l'enduriment de les sancions dels Estats Units, el col·lapse del subministrament de petroli de Veneçuela i la ineficàcia de les reformes internes han portat el país a una situació límit amb talls de llum diaris i massius, manca crònica de combustible que paralitza el transport i les principals indústries. La cartilla de racionament estatal pràcticament ha perdut el seu valor per la falta crònica d'aliments, aigua potable i medicines bàsiques. Considerat abans el motor de l'illa, el sector turístic s'ha esfondrat dràsticament pels problemes logístics i les pressions financeres de Washington, forçant la sortida de les grans multinacionals hoteleres. Més d'un milió de persones han abandonat Cuba des de l'any 2021, al voltant del 10% de la població total del país, i per primera vegada en dècades, s'estima que la població efectiva que realment resideix a l'illa ha caigut per davall dels 10 milions d'habitants en el major èxode migratori de la seva història.
Geografia física Orografia Cuba és un arxipèlag d'illes del mar Carib. Lilla de Cuba n'és la principal, i està envoltada per quatre grups principals d'illes: los Colorados, Sabana - Camagüey, Los Jardines de la Reina i Canarreos. L'illa principal de Cuba és la més gran en superfície, amb 105.006 km², i la setena més gran del món. La segona illa més gran de Cuba és l'illa de la Juventud, al sud-oest, amb una àrea de només 3.056 km². La superfície total de Cuba és de 110.860 km².
Al sud-est hi ha la Sierra Maestra, una serralada de muntanyes brusques el punt més elevat de la qual és el Pic Turquino, amb 2.004 msnm. A l'oest hi ha la Sierra de los Órganos, amb una altitud màxima de 800 msnm. Al sud hi ha la Sierra de la Trinidad, o les muntanyes d'EScambray; el punt més alt n'és de 1.1.50 msnm.Cuba . II. Land and Resources. Encyclopedia Encarta. Data d'accés: 20 d'octubre, 2008 Al volant del 75% del territori és fèrtil; ja que la majoria de la terra és arable i accessible des del mar, Cuba té una posició única al Carib.
Clima miniatura|La Sierra Maestra El clima de Cuba és tropical, sobretot a la regió occidental, però els vents freds del nord produeixen una oscil·lació tèrmica anual, més evident a la regió oriental.Cuba. La geografia física. El clima. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 20 d'octubre, 2008 L'extensió geogràfica de Cuba i la varietat de les muntanyes, sabanes, pantans, platges i boscos tropicals que produeixen microclimes i diferències en temperatura, precipitació, fauna i flora.Cuba . Climate. Encyclopedia Encarta. Data d'accés: 20 d'octubre, 2008 La temperatura mitjana és de 25 °C. La precipitació anual mitjana és de 1.320 mm; la temporada de pluges és de maig a octubre.
Hidrografia Cuba té més de dos centenars de rius, però només dos són navegables.Cuba. Rivers and Lakes . Encyclopedia Encarta. Data d'accés: 20 d'octubre, 2008 El Cauto, al sud-est del país té una longitud de 343 km; el Tao és més curt, però més cabalós.Cuba. La hidrografia i la vegetació. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés 20 d'octubre, 2008 Sagua la Grande, al centre de Cuba, s'utilitza per produir energia hidroelèctrica, així com diverses cascades situades a diverses regions del territori.
Fauna i flora miniatura|esquerra|El Tocororo, Priotelus temnurus és l'au nacional de Cuba. miniatura|La flor nacional de Cuba és la Hedychium coronarium.
Alguna de les espècies de la fauna que destaquen a Cuba són els mamífers com els huties, diversos ratpenats, rèptils (Cuba posseeix una població important de cocodrils), amfibis (com per exemple, algunes de les espècies més petites de granotes del món), peixos i animals marins. La flora compte amb més de 6.500 espècies de plantes de llavor, de boscos, de plantes tropicals, de riu i arbres fruiters.
Als sòls abunden els insectes que fan proliferar en algunes zones els mamífers insectívors com l'almiquí. En els arbres hi ha llangardaixos anolis i huties. A més a més, hi ha presència de diverses aus endèmiques com el tocororo, Chlorostilbon ricordii i Aratinga euops. Als pantans hi habiten espècies característiques del país com cocodrils, Agelaius assimilis, Ferminia cerverai, Cyanolimnas cerverai i l'esplugabous.
Originàriament, Cuba estava recoberta d'una espessa vegetació, però amb el pas del temps, principalment durant la dominació espanyola, va ser degrada per a desenvolupar l'agricultura. No obstant això, existeixen diversos programes per a la cura i el manteniment de boscos, que alberguen una gran diversitat. Les fustes de Cuba estan molt cotitzades; com per exemple el cedre, la caoba, entre d'altres.
Política i govern
Institucions de govern Després de la promulgació de la constitució socialista de 1976, la República de Cuba es va definir com a república socialista. Aquesta constitució va ser reemplaçada per la constitució socialista de 1992, que declarava que es basava en les idees de José Martí, i les idees polítiques de Karl Marx, Friedrich Engels i Lenin.Constitution of the Republic of Cuba, 1992 . Cubanet. La constitució també descrivia el paper del Partit Comunista de Cuba (PCC) com l'"avantguarda organitzada de la nació cubana" i la "força dirigent superior de la societat i de l'Estat que organitza i orienta els esforços comuns cap als elevats fins de la construcció del socialisme i l'avanç cap a la societat comunista". El primer secretari del Partit Comunista entre 1965 i 2011, Fidel Castro, va ser primer ministre de 1959 a 1976, i després president fins al 2008. El seu germà, Raúl Castro, el va substituir com a primer secretari del partit entre 2011 i 2021, i com a president del Consell d'Estat de Cuba o president de la República del 2008 al 2018. Posteriorment va ser substuït per Miguel Mario Díaz-Canel, com a president del Consell d'Estat des d'octubre de 2019 i com a primer secretari del partit des d'abril de 2021 El president de Cuba és elegit per l'Assemblea Nacional, per un mandat de cinc anys, amb reelecció indefinida. La nova Constitució de 2019 "garanteix la continuïtat de la Revolució i sintetitza les aspiracions de tots els que han lluitat per una Cuba de justícia social. La potestat legislativa recau sobre l'Assemblea Nacional del Poder Popular, l'òrgan suprem de poder amb 609 membres electes per un mandat de cinc anys. La Cort Suprema de Cuba és la branca judicial més elevada del govern, i la cort d'últim recurs per a les apel·lacions de les corts provincials.
Sistema electoral L'octubre de 1992, el Parlament cubà va aprovar per unanimitat una nova llei electoral que, per primera vegada, va establir el vot directe i secret en les eleccions provincials i nacionals, tot i que només participa un candidat per cada càrrec. La decisió de modificar la constitució de 1976 va ser suggerida en el VI Congrés del Partit Comunista celebrat l'octubre de 1991, durant la difícil època econòmica que vivia l'illa després de la desarticulació de la Unió Soviètica.