o Pausànies (en grec: Παυσανίας;) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Hadrià i Marc Aureli. És conegut per la seva obra Descripció de Grècia, en la qual va fer un retrat de l'antiga Grècia amb testimonis de primera mà.
Biografia miniatura|Estereotip de l'edició de la Descripció de Grècia de Carl Christoph Traugott Tauchnitz, de 1829 Se sap poc de la vida de Pausànias; no n'hi ha cap referència en la literatura antiga. L'autor mai indica el seu nom al llarg de l'obra ni esmenta el seu lloc d'origen. Només coneixem el que es desprèn d'algunes pistes disperses dels escrits recollits sobre el seu viatge per Grècia recopilades en els seu llibre Descripció de Grècia. Pel que fa al seu lloc de naixement es creu que va ser a Lídia, en una ciutat anomenada Magnèsia, a la regió de la muntanya Sípilos situada a l'Àsia Menor. La data del seu naixement podríem situar-la cap al 110 o 115 dC, perquè el favorit d'Hadrià, Antínous, a qui va poder haver conegut Pausànias, va morir el 130 dC. Podem suposar també que va viure fins gairebé el 180 dC, ja que cita la invasió de Grècia en el 176 dC per la tribu dels costobocs. Per tant, Pausànias va viure i va escriure durant el de la nostra era. Una època en què Grècia i tots els països que ell va conèixer formaven part de l'Imperi Romà. Així, doncs, en aquesta època que mirava cap al passat i que volia conservar la civilització grega que desapareixia, encaixa perfectament una "descripció de Grècia" com la que Pausànias ens va llegar, amb els seus monuments, la seva història i les seves llegendes, una descripció sobre la cultura hel·lènica. Podem deduir dels seus escrits que Pausànias va viatjar per molts països. La pau de la qual gaudia l'Imperi Romà durant el dC li permetia viatjar amb relativa seguretat. Situem Pausànias entre els membres privilegiats de l'aristocràcia municipal de la ciutat que comptava amb mitjans i connexions per adquirir una costosa educació amb lectures i viatges. Sabem també que va entaular relacions amb il·lustres personalitats com els emperadors Hadrià, Antoní Pius i Marc Aureli, senadors d'origen grec com Herodes Àtic i Antoni Pitodoro i uns quants vencedors olímpics. Gràcies a algunes dades que proporciona podem datar amb precisió el moment de la seva activitat literària, ja que indica en una ocasió que havien transcorregut 217 anys des de la refundació de la ciutat de Corint per Juli Cèsar, que va tenir lloc al 44 aC, la qual cosa situa el seu periple al 174 dC en temps de l'emperador Marc Aureli. Que fos aquest l'últim emperador esmentat en la seva obra i que morís el 180 dC indueix a pensar que al voltant d'aquests anys o una mica abans va ser quan Pausànias va donar per conclòs el seu projecte, que va poder haver iniciat uns 20 anys abans, sobre el 155 dC. Es creu que no va ser un treball continuat a causa dels viatges que feia. Va començar el treball en plena maduresa.
Caràcter Els seus treballs revelen que era un home format en la tradició clàssica però sense una ment extraordinària ni cap talent particular, però amb un gran fervor i molta honestedat en conseqüència amb les condicions de l'època que li va tocar viure. En els segles I i II dC es perd el vigor polèmic que s'observa en els segles III, II i I aC. L'època de Pausànias és més conformista perquè està més desenganyada. Potser precisament per ser un home ordinari i sense pretensions va reflectir millor les preocupacions i aspiracions del que va ser l'hel·lenisme. Pausànias era un home, tal com el descriu M. Fernández Galiano, simpàtic, honest, faener i prudent.
Pensament i ideologia S'ha dit sovint que l'autèntic interès que tenia Pausànias era la religió. Apareix com a creient partidari de l'antiga religió grega en totes les seves formes de manifestació. Cal tenir en compte que va ser iniciat en els misteris d'Eleusis, coneixia els misteris d'Andania (segons en importància després dels d'Eleusis), consultava amb fe l'oracle de Trofoni de Lebadea i descrivia amb seriositat i sense cap tret d'ironia sacrificis i pregàries. Sorprenia trobar en una època tan tardana un home grec que se situés amb absoluta credulitat i esperit religiós davant tota classe de mites i llegendes, però cal dir que, malgrat les seves creences, va estar molt influenciat per les característiques de l'època hel·lenística en oposició al període clàssic. En els seus escrits van quedar patents aquestes dues particularitats que denotaven la consciència històrica de Pausànias i que van conformar el seu caràcter.
Jas Elsner el veu com un pelegrí: Pausànias guardava al cor una pietat fonda i sincera; tenia fe en la divinitat i mai va dubtar de l'existència dels déus. (Citat per Herrero Ingelmo) Pausànias, tot i tenir un esperit tradicional, racionalitzava els mites i llegendes deixant traslluir una idea profunda i filosòfica de la divinitat. Per exemple, parlant del mite d'Acteó a qui la dea Artemisa va convertir en cérvol perquè els gossos el trossegessin per haver-la vist banyant-se, va dir que creia que els gossos d'Acteó, sense necessitat de la dea, van ser afectats de ràbia, amb la qual cosa van embogir i atacaven el primer que es trobaven. Es tractava segons Pausànias d'un cas d'hidrofòbia.
Ell creia en els déus i també que aquests tenien cura dels humans seguint el concepte de providència divina tan atacat en l'època hel·lenística i en què ell creia fermament. Tot i això, va acceptar la tendència monoteista del seu temps. Per contra, es va oposar a un altre fort corrent de l'època, el de l'imperi absolut de la dea Fortuna. «En tot el món,» diu Plini el Vell (Natu.Hist., II, 22) «arreu, a tota hora, les veus de tots els humans invoquen només la Fortuna; tan sols se l'acusa, tan sols ella és culpable, tan sols s'hi pensa…» Pausànias era religiós d'una manera tradicional barrejada amb retalls de pensament contemporani.
Així mateix semblava cansat de la política. Es mostrava tebi, conformista i enemic de la democràcia, potser per la consciència pròpia de l'època derivada de la història de les ciutats gregues. Amb la democràcia, segons les seves paraules, no ha prosperat ningú encara, que sapiguem, tret dels atenencs.
Pausànias era un home d'esperit clàssic vivint una època que li era aliena. Trobava a faltar la Grècia de Dèdal, Fídies i Praxíteles, no la de Scopas ni Lisip. La Grècia que ell estimava ja no existia, i arran d'això Pausànias, que des del punt de vista de consciència històrica era un home aparentment fosc sense resplendor pròpia, reflectia centelleigs del pensament de la seva època, la mateixa que l'havia condicionat.
Estil En escriure, Pausànias no s'acontentava a posar notes i records junts sinó que també realitzava crítiques i, tot i no ser científic, rebutjava el que no li semblava probable i en el cas que arribés a fer-ho advertia el lector sobre això. El seu estil era senzill i sense pretensions. Els temes sobre els quals tractava no necessitaven ornamentacions literàries i, llevat de dues excepcions, la narració es desenvolupava d'una manera simple i sense ornaments. La primera excepció era que Pausànias, igual que altres escriptors hel·lenístics, feia servir expressions massa complicades per explicar idees molt simples i la segona era que la vehemència amb què en transcrivia algunes acabava generant dubtes sobre el seu sentit.
Tot i que l'obra de Pausànias ha estat de gran ajuda tant a arqueòlegs com a hel·lenistes per a interpretar el mapa de Grècia, l'obra de Pausànias no agradava a tothom, ja que Pausànias escriu, però no és escriptor.
Escrivia d'una manera transparent, sense mostrar en el seu treball cap interès personal. La seva obra no el descrivia com un home amb una personalitat entusiasta, ja que en els seus escrits no expressava amor ni odi. El que sí que hi manifestava, encara que d'una manera continguda, era la seva admiració per les belleses i glòries de Grècia, principalment de la Grècia mare. També manifestava en els seus escrits patriotisme i la profunda tristesa que sentia per la decadència que va conduir Grècia a ser governada per uns altres, a convertir-se en província romana. Lamentava el fet que Grècia fos governada per estrangers que no havien contribuït a la cultura grega, de la mateixa manera que era enemic de tots els que havien amenaçat o disminuït la llibertat dels grecs.
El principal interès de Pausànias radicava en els santuaris, estàtues, tombes i llegendes relacionades amb ells mateixos, i ell, igual que els turistes dels temps moderns, va dedicar-hi atenció als detalls superficials més que a les veritables qualitats artístiques. Per exemple, en descriure una estàtua, explicava el que valia la pena veure atenint-se a la mida i a la seva major o menor gràcia, però poques vegades fent-ne una apreciació crítica.
Pausànias barrejava mites, llegendes, oracles i profecies amb descripcions de llocs i edificis, així com amb retalls del folklore i història. Amb aquestes divagacions es desviava sovint del relat, interrompent-ne el fil conductor, preocupant-se més de la història dels llocs que de la seva bellesa. Com hem dit anteriorment, l'obra de Pausànias no pretenia ser una obra d'art sinó d'informació.
Així mateix, mai ometia esmentar un nom si podia. Tal com explica W. H. S. Jones, Pausànias té un apetit voraç per als noms que mai no s'oblida d'esmentar si els pot donar. Els artistes, constructors, aquells que van dedicar exvots, figures de la història i la llegenda, catàlegs i genealogies, són els que més hi apareixen. Actualment aquests noms ens diuen poc, però a les oïdes gregues del seu temps sonaven tendres i propers perquè derivaven de les històries de la seva infància, de la poesia de les pròpies gestes nacionals i dels càntics i poemes dels seus festivals religiosos.
En Descripció de Grècia veiem que Pausànias està lluny de fer una descripció completa de l'antiga Grècia. Les característiques geològiques, paisatge, l'aspecte general de ciutats i pobles, el treball dels pagesos i dels comerciants, la potència i l'eficiència del país, totes les coses que en l'actualitat preocuparien a un autor, ocupaven una part molt petita de la seva narrativa, encara que fins a cert punt això seria la resposta a les necessitats del lector de l'antiguitat. El poble grec, per exemple, i de fet els pobles antics en general, solien apreciar el paisatge d'una manera menor o diferent que el lector actual. Però la raó principal per al caràcter peculiar d'aquesta obra és que Pausànias la va escriure per a un públic limitat que tenia poc d'interès en assumptes econòmics i industrials. Com ens diu l'autor, el lector que Pausànias tenia present en escriure era el turista, que visita Grècia per plaer.