miniatura|Tomba de Pere Aldavert i Àngel Guimerà al Cementiri de Montjuïc Pere Aldavert i Martorell (Barcelona 13 de setembre de 1850 - íd. 1932) fou un periodista i polític català. Fou un dels més entusiastes impulsors dels inicis del moviment catalanista, del qual fou un personatge clau.
Biografia Fill de Joan Aldavert i Gay de Moià i de Maria Gràcia Martorell i Martí de Barcelona. Amb Àngel Guimerà i Francesc Matheu en la creació de l'entitat Jove Catalunya el 1870,Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ; p. 22 en un principi de caràcter cultural però cada cop més polititzada. També col·laborava amb el setmanari La Gramalla, el seu òrgan oficial. El 1871 inicià la publicació de la revista La Renaixença (diari des del 1881) i que es mantingué fins al 1905, en bona part gràcies a la seva tenacitat i als seus articles escrits en un llenguatge planer i molt viu.
La seva relació amb Àngel Guimerà ha estat sempre considerada per la historiografia i el periodisme de profunda amistat, tot i que van conviure durant mitja vida al carrer Petritxol de Barcelona, es varen atorgar poders mutus davant notari el dia de Sant Valentí del 1910 i foren enterrats a la mateixa tomba. Hi ha qui qüestiona per tant si només eren amics, i alguns estudiosos consideren que mai es podrà saber del cert la tipologia de la seva relació personal.
Col·laborà destacadament amb la Lliga de Catalunya, i després amb el projecte unitari de la Unió Catalanista, a la primera assemblea de la qual (1892) intervingué en la discussió i aprovació de les Bases de Manresa. Els seus seguidors van promoure la creació de l'Associació Popular Regionalista, des d'on defensaren els seus plantejaments polítics radicals. La seva influència declinà amb l'arribada de les noves generacions nacionalistes que l'apartaren de la direcció de la Unió Catalanista, ja que es mantingué sempre fidel als seus plantejaments originaris. Va continuar publicant els seus articles en diverses publicacions.
Casat el 1877 amb Josefa Sabater i Nubiola natural de Masquefa varen ser pares de Juli, Eduard, Adriana i Sara Aldavert i Sabater, aquesta última hereva d'Àngel Guimerà.
Obres miniatura|page=3|Edició de 1906 de Feyna nova Nòs amb nòs (1904) A la taleia (1906) Furgant pertot arreu (1906) Cantant i fent la meva (1906) Feina vella (1906) D'altres temps (1906) Feina nova (1906) Dels anys de la fàccia (1907) Encara són de moda (1907) A vol d'ocell (1907) Per matar l'estona (1907) Per fer la dotzena (1908) A salt de mata (1908)
Fons personal El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya,Fons Pere Aldavert. Biblioteca de Catalunya on ingressà juntament amb la documentació d'Àngel Guimerà. Inclou documentació personal, correspondència, originals d'articles de Pere Aldavert (molts d'ells inèdits), fotografies i altra documentació. A l'Arxiu Nacional de Catalunya. es conserva igualment un conjunt de documentació produïda en funció de la seva activitat periodística, i alguna correspondència.
Referències
Bibliografia FLORENSA I SOLER, Núria: "Pere Aldavert: autobiografia d'un catalanista", Monte Catano, núm. 6 (2003), p. 111-132. Carola Duran i Tort Pere Aldavert, una vida al servei de l'ideal'' Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006 FLORENSA I SOLER, Núria: Pere Aldavert: l'home, el periodista i el polític catalanista, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2007. Pròleg de Josep FONTANA.
Enllaços externs
El fons personal de Pere Aldavert es conserva a la Biblioteca de Catalunya Fons Pere Aldavert i Martorell a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Biografia al web de l'Arxiu Nacional de Catalunya
Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en català Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Escriptors de la Renaixença Categoria:Fons i col·leccions de la Biblioteca de Catalunya Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Enterrats al Cementiri de Montjuïc Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX