El Parque provincial Ernesto Tornquist (Parc provincial Ernesto Tornquist) és una àrea protegida argentina, situat al sud-oest de la província de Buenos Aires, en la partida de Tornquist, a la vora de la Ruta Provincial 76 a l'altura del quilòmetre 225. Està enclavat a la zona central del Sistema de Ventana, conegut pels aborígens com Casuhati.Falkner explica que el significat de la toponímia "Casuhati" prové de la llengua Pueltxe,on "Casu" significa turó o muntanya i "Hati" significa "alt" pel que pot interpretar-se com "Muntanya alta" i d'aquí pren el nom tota la regió; per altra banda, els Moluches l'anomenaven "Vuta Calel", que significa "Bulto Gran".
Posseeix una superfície de 6718 ha i compta amb un campament a la base del Cerro Ventana, una sendera cap al forat en el seu cim —formació natural que dona el nom a aquest serrat declarada Monument Natural el 1959— i un centre d'interpretació en el sector administratiu situat al peu del turó. Es troba a 22 km de la localitat turística de Sierra de la Ventana, a 27 km de la localitat de Tornquist, cap del districte i a 100 km de la ciutat de Bahía Blanca.
El Parc Ernesto Tornquist va ser constituït amb diversos objectius biològics, i posseeix un jardí botànic que estudia i protegeix diverses espècies endèmiques i rares, pròpies de la serra Ventana, amb poblacions molt reduïdes o confinades a un hàbitat específic. Aquestes espècies presenten una gran vulnerabilitat, atès que fora dels seus límits no s'han trobat exemplars o no està garantida la seva supervivència. Les plantes endèmiques de major risc són Polygala ventanensis i Sisymbrium ventanense, les quals tenen una demografia agrupada i les seves poblacions estan conformades només per uns pocs individus.
Geografia miniatura|Panoràmica del sistema de Ventana miniatura|Regió de la Pampa El Parc Provincial Ernesto Tornquist està enclavat al centre del Sistema de Ventana, també denominat «Serres Australs de la província de Buenos Aires». Aquest sistema s'estén per 170 km en direcció nord-oest sud-est i abasta una superfície de vora 480 000 ha, emplaçades entre les coordenades /, i /, Està conformat per tres cordons principals, identificats com a Serres de la Ventana, Serres de las Tunas i Serres de Pillahuincó, amb altures màximes de 1243 msnm, 650 i 550 msnm respectivament, i quatre sistemes serrans menors coneguts com a Serres de Curamalal, Serres de Bravard, Serres de Puán i Serres de Chasicó. ct
El clima és temperat, amb major humitat a les zones d'entreserres; les precipitacions oscil·len entre els 500 i 800 mm anuals i les èpoques més plujoses són la primavera, finals de l'estiu i principis de la tardor. La temperatura mitjana de l'estiu és de 20,5 °C, amb una màxima absoluta de 40 °C, i a l'hivern fa una mitjana de 8 °C i es produeixen gelades i ocasionalment algunes nevades. Gràcies al sistema hidrogràfic de la zona, el parc és la conca de naixement del riu Sauce Grande, i atès que aquest és un dels principals recursos d'aigua per a la ciutat de Bahía Blanca, és necessària la protecció del mateix per prevenir qualsevol tipus de contaminació. Aquest lloc es troba solcat per valls transversals i del mateix també neixen rierols com el riu Sauce Chico, rierol del Loro i el rierol Ventana.
Història Primers habitants El sistema de Serra de la Ventana s'ha destacat dins de la zona coneguda com la regió pampeana per ser una àrea ideal pel sustentament dels grups humans primitius, ja que s'hi concentren abundants recursos indispensables per a la subsistència com el proveïment permanent d'aigua potable, l'abundància de preses de caça i una gran varietat de fruits comestibles. D'altra banda, gràcies a la seva accidentada geografia de pendents abruptes, barrancs, precipicis i afloraments rocosos, la regió del parc proveïa als seus habitants d'un resguard natural davant les inclemències del clima i era una important font de grans recursos lítics.Oliva, Iparraguirre (2007), pàg. 5 S'estima que els primers humans van arribar a l'àrea de Serra de la Ventana fa 6000 anys; però les evidències arqueològiques més evidents, que es troben al llarg de les conques dels rierols i en les costes de les llacunes properes al sistema serrà, són datades amb uns 3000 anys d'antiguitat. L'abundant presència de llocs decorats amb diferents expressions d'art rupestre donen evidències dels vincles socials i ideològics que van desenvolupar els primers habitants del Sistema de Ventània.
Pobles originaris El primer grup ètnic identificat amb un nom específic per a aquesta regió és la nació «chechehet», situada en una àmplia àrea de circulació ja que era un poble nòmada de caçadors i recol·lectors.Falkner cita:«Els Chechehets que viatgen a el riu Colorado, van directament al Vuulcan, aproximant-se més cap a la costa, i passen entre el Casuhati i el mar, unes 15 llegües a l'est d'aquell turó, i altres tantes a l'oest de la mar; perquè així eviten un gran desert dunar, el qual anomenen Huecuvu Mapu o el País del Diable, en què podrien perir ells i les seves famílies si arribés a aixecar-se una tempesta de vent i els prengués en la travessia». Aquests grups ètnics recorrien tota l'àrea que va des del riu Negro fins al nord de l'actual província de Buenos Aires, i el pas estratègic o punt de descans sempre van ser les serres Casuhati. Els grups d'aborígens que circulaven al llarg de tota la regió pampeana pertanyien a un grup o ètnia majorment coneguda com a «pueltxes».Falkner aclara que esta nación llegaba inclusive al este de la cordillera de los Andes y en Chile eran conocidos como «gente oriental», y quienes vivían del lado chileno eran identificados como «moluches». (pag. 104)
El sacerdot jesuïta Tomás Falkner (1702 – 1784) va ser un dels primers etnòlegs que va actuar a la regió del Sistema de Ventània. Comissionat pel Govern de la Corona Espanyola, va romandre gairebé quaranta anys treballant com a missioner, on va realitzar nombroses exploracions i va apilar gran quantitat d'informació sobre els indígenes, la fauna, la flora i els accidents naturals del territori i va detallar la interrelació de diversos grups ètnics en aquesta àrea. A més, fou el primer a viure entre la nació «chechehet» a la regió del Casuatí. El poble «chechehet» era identificat pels espanyols com els «serrans» i Falkner relata en el seu llibre:També identifica als «tehuelhets», coneguts pels espanyols com a «indis patagonis», i els «pehuenches», i identifica a altres grups menors anomenats «taluhets» i «diluihets», coneguts com a «indis pampa» i subdivideix altres grups menors propis de les serres com els «leuvuches, els «calille-het», els «chulilau eunnees», «sehuaun-cunnes», i «yacana-cunnees».Los principales autores que han estudiado los grupos étnicos de esta región concuerdan en que existió un grupo denominado «tehuelche» con subdivisiones según la ubicación geográfica, a pesar de haber utilizados varios nombres específicos cada uno de ellos y que para la zona entre el Río Colorado y el río Negro y las sierras de la Ventana, se entrecruzan todos los gentilicios enumerados (gununa kune, tehuelches, pampas milcayac, tuelche y otros.).
Colonització espanyola El Casuhati, era l'hàbitat de diversos grups indígenes al moment de l'arribada de les missions jesuïtes a les terres conquistades per la Corona Espanyola. Els primers mapes de l'Argentina on apareix el nom “Casuhati” també els realitza Falkner, i els publica per primera vegada en la seva obra Descripción de la Patagonia de 1735, on descriu les costes del virregnat de Buenos Aires i la regió del Sistema de Ventània.Oliva, Iparraguirre (2007), pàg. 9
En aquesta època Falkner relata que un dels majors impediments en els avanços de la frontera, detinguda precisament en les serres Casuhati, era el cacic Cangapol, sobrenomenat pels espanyols com "El Brau", que a l'agost de 1751 va destruir les Reduccions Jesuítiques de «Los Desamparados» i les d'«El Pilar». En aquestes reduccions els espanyols, al llarg del , van proveir als nadius abundants quantitats d'aiguardent la qual cosa va significar un important procés de transformació en les seves estructures socio-culturals. Per aquest motiu i per l'avançada de la colonització espanyola per a finals del segle XVII els pobles araucans ja comerciaven amb els espanyols les seves manufactures locals: sal, cavalls i bovins. Pel que fa a la zona específica del Parc Tornquist, cal destacar que està emplaçat en un pas transitable naturalment entre les altes muntanyes, per on els nadius portaven el seu bestiar, per mitjà de camins oberts entre els boscos natius anomenats "rastellades" i molts dels llocs de tancament s'establien en la planes adjacents a les serres, d'on obtenien una font segura d'aigua neta.
És en aquest entorn que el cacic Cacapol, i el seu fill Nicolás Cangapol, instal·lats en els voltants del rierol Sauce Gran, al peu del Turó Ventana, llançaven atacs als primitius camps pertanyents a les colònies enemigues. Les cartes dels tinents al comandament de campanyes militars de l'any 1740, narren: miniatura|500x500px|Mapa de 1833, assenyalat com Cusuhati Mt. Durant les seves expedicions al sud de la Patagonia, Charles Darwin cita:Amb el corriment de la "línia de conquesta" de la campanya del desert i a partir de 1876 quan s'estableix el Fort Argentí sobre la conca del riu Sauce Chico, els camps a l'oest del Casuhati ja eren coneguts com "La Serra de la Ventana" i la població aborigen de "les pampes" era gent pacífica que es relacionava amb els espanyols, que gradualment els van anar assimilant per aquests poblats en constant expansió. La majoria d'aquests camps i turons van ser adquirits en 1886 per Ernesto Tornquist, qui va iniciar la formació d'una colònia agrícola fraccionant els camps, per a la seva posterior venda als nous colons que s'establien a la regió. El 1905 es crea el partit de "Les Serres" (Actualment Partida de Tornquist), situant el poble de Tornquist sobre l'estació del ferrocarril per a l'assentament de les autoritats.Oliva, Iparraguirre (2007), pàg. 17
Creació del parc miniatura|Placa commemorativa de la donació de la "Estada Ventana" per part del Sr. Alberto de Bary Tornquist. El parc provincial va ser creat el 1937 per la Llei Provincial Núm.5 421/1958 sota el mandat del llavors governador de la Província de Buenos Aires Dr. Manuel A. Fresco, el qual creà diversos parcs més. Particularment les terres que constitueixen el Parc Provincial Ernesto Tornquist van anar incorporant-se en etapes i el primer lot va ser un camp de 583 ha conegut com "La Blanqueada" on neix el Riu Sauce Grande donat a l'estat en 1936 pel seu propietari Martín Tornquist, qui a més l'11 de maig de 1937 amb la presència del Governador Fresco, el Ministre d'Obres Públiques, enginyer José María Bustillo, va vendre en un preu inferior a la valoració fiscal el lot "El Abra" de 2.499 ha on s'eleva el Turó de la Ventana que és la formació natural que dona nom a tot el sistema serrà i va ser declarat Monument Natural el 1959; aquest mateix dia també va vendre a meitat de preu el camp conegut com "El Avestruz" de 722 ha.
Posteriorment el 1940 l'Estat va expropiar 2.893 ha pertanyents a uns lots que hi fitaven conformant així la superfície actual del parc que és de 6.707 ha. D'aquestes, 700 ha van passar després al domini del Ministeri d'Educació i a partir de l'any 1958 4876 ha van ser declarades com a Reserva Integral de Flora, Fauna i Gea amb accés vigilat (segons la Conferència Internacional per a la Protecció de la Naturalesa, Brunnen, Suïssa realitzada al juliol de 1947) i ratificada pel decret 19322/57. La resta dels lots es troben dins de la definició de "parc" i el puig Ventana va ser declarat "monument natural amb grau de protecció", establert en la Convenció sobre la Protecció de la Flora, Fauna i de les Belleses Escèniques Naturals dels Països d'Amèrica a Washington D. C. l'any 1940.
Bioma