va ser un cantant i compositor llaütista francès.

Biografia Es desconeixen els seus orígens familiars. Podríem citar una escriptura de donació signada el 1580 per un tal François de Chancy, fill del cavaller Claude de Chancy, senyor de Pàmies i de Le Prenoy,Probablement Prenois a prop de Dijon. Cf. Écorcheville 1907 pàg. 25. El nom Chancy és comú a Yonne i Borgonya que s'hauria de prendre amb precaució perquè no sabem si és efectivament la mateixa família.

La Tablature de mandore que va publicar el 1629 està dedicada al cardenal Richelieu, cosa que suggereix que estava al seu servei en aquesta data. Va ser en aquest moment quan es localitza una anècdota reportada per un contemporani: quan Marie de Médicis va fer una visita improvisada al cardenal Richelieu, malalt i enllitat a Rueil, el cardenal "li va donar el berenar, la música i va cantar davant d'ella una cançó que Chansi havia fet a propòsit.Memòries de Pierre de la Porte, el primer valet de Lluís XIV, que contenia diverses particularitats dels regnats de Lluís XIII i Lluís XIV . Ginebra, 1755, pàg. 92.

Sens dubte, va romandre en aquest ofici fins al 1635, quan Marin Mersenne el va citar com a "Præfectus Musicæ Regiæ", és a dir, mestre dels fills de la cambra del rei.Al Harmonicorum instrumentorum libri IV de 1635/1636, pàg. 26. El 1643, Chancy encara ocupava aquest càrrec quan va signar un acord segons el qual va lliurar el seu despatx a Jean de Cambefort, músic ordinari del cardenal Mazarin, de Gener de 1644, contra 9000 lt i la meitat dels salaris. Un segon acord especificava el mètode de recollida de salaris en cas de defunció d'alguna de les parts.Paris AN: MC / ET / XLV / 181. Acte copiat a la Z1A 473, any 1644 (Cour des Aides). Sembla que va mantenir aquesta posició fins a la seva mort el 1656. En el títol de les seves edicions, es fa dir "mestre de la música de la cambra del rei", cosa que s'hauria d'entendre com una abreviatura de "mestre dels infants". El seu salari era de 720 lt a l'any. Durant aquest període va ser Paul Auget qui va ocupar el càrrec de superintendent.

Chancy va ser enterrat l'1 d'agost de 1656 a París, a Saint-Germain-l'Auxerrois.Herluison 1876 pàg. 9. Aleshores es diu que és "mestre de la música de l'hora baixa de la cambra del rei".La "petita hora d'anar a dormir" és l'interval de temps entre la bona nit que el rei dona a tota la gent de la Cort present i el moment en què realment se'n va al llit, durant el qual roman amb els oficials més necessaris de la seva habitació, o amb aquells que tinguin un privilegi especial per quedar-s'hi (Diccionari de Trévoux, 1743).Segons Herluison, el mateix registre de l'església de Saint-Germain-l'Auxerrois deia el 1655 "conductor del llit de caça del rei". Això depenia de l'administració dels menús-plaisirs del rei.

El 1643 vivia al carrer del Coq i el 1656 al carrer Saint-Thomas-du-Louvre. Posseïa una casa amb estables i jardí a Quoy (Coye-la-Forêt) a prop de Luzarches. Chancy es va casar amb Madeleine de La Chappelle. Aquest últim vivia al carrer dels Petits-Champs de 1659; el 14 de febrer de 1659 es ven per 900 lt la casa de Coye-la-Forêt a Jean Saint-Leu.Paris AN: MC / ET / XLV / 205, citat a Massip 1976 p. 98. Encara vivia el 1685. Paris AN: Y // 247, f. 257r.

Obres Recepció En dues ocasions, Marin Mersenne elogia el talent de Chancy en la seva Universal Harmony : ... Aquells que desitgin regles més específiques per fer bones cançons, i aires sobre cada tema, les trobaran al tractat sobre el mètode i sobre l'art de cantar bé: que potser no hi hagi - no hi ha millor manera d'aprendre aquestes arts que imitar els senyors Pierre Guédron, Antoine Boësset, Chancy, Étienne Moulinié i els altres mestres que han trobat a través del seu treball continuat i gràcies al seu bon geni, els bons costums de compon els aires, que consisteixen particularment en bells moviments i en l'elecció d'acords de cada mode...Prefaci a Llibres de la veu i cançons, f. a4v. La segona indústria consisteix en la imitació, en la lectura i en la consideració dels aires, i de les cançons dels que millor han tingut èxit en aquest assumpte, com són entre els François, Claudin, Guédron, Boësset, Chancy, Moulinié, etc...Llibre sis de l'art de cantar bé, pàg. 363.

Obres Ballets Durant la seva activitat a la cort, Chancy va tenir l'oportunitat de participar en diversos ballets de cour: Ballet des Triomphes, 1635, on dirigí un concert de llaüts.Gazette de France, 1635, pàg. 90. Ballet de la Cort Vella, 1635. Ballet de Felicitat, 1639 Ballet de la prosperitat de les armes de França, 1641, per al qual va compondre àries publicades el 1644. Ballet de la desregulació de les passions, 1648 Ballet de vacances de Bacchus, 1651 Ballet de la regulació de les passions, 1652.

Airs Airs de cour à quatre parts, de Sieur Chancy, mestre de música de la cambra del rei. París: Pierre I Ballard, 1635. 4 vol. 8° obl. RISM C 1842, Guillo 2003 n° 1635-A. Digitalitzat a Gallica. Segon llibre de quatre àries del Sr. de Chancy, mestre de música de la cambra del rei. París: Robert III Ballard, 1644. 4 vol. 8° obl. RISM C 1843, Guillo 2003 n ° 1-C. Escanejat a [gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k45000838 Gallica]. Les equivocacions del Sr. de Chancy. París: Pierre I Ballard, 1639. 1 vol. 8°. RISME C 1844 i 1845, Guillo 2003 n° 1639-A. Algunes còpies tenen la data de 1845. Segon llibre d'equívocs de Sr. de Chancy, mestre musical de la cambra del rei. París: Robert III Ballard, 1647. 1 vol. 8°. RISME C 1846 i 1847, Guillo 2003 n° 1647-B. Tercer llibre de cançons del Sr. de Chancy, mestre de música de la cambra del rei. París: Robert III Ballard, 1649. 1 vol. 8°. RISM C 1848, Guillo 2003 n° 1649-B. Quart llibre de cançons del Sr. de Chancy, mestre de música de la cambra del rei. París: Robert III Ballard, 1651. 1 vol. 8°. RISM C 1849, Guillo 2003 n° 1651-E. Cinquè llibre de Chansons du sieur de Chancy, mestre de música de la cambra del rei. París: Robert III Ballard, 1655. 1 vol. 8°. RISM C 1850, Guillo 2003 n° 1655-J.

Els llibres II a V de les cançons de Chancy van ser reeditats el 1699 per Christophe Ballard sota el títol de Col·lecció dels quatre llibres d'equívocs per beure i ballar (només es tracta d'una col·lecció de les edicions originals).

Algunes àries o cançons de Chancy s'utilitzaven per portar textos espirituals, com Contra la meva voluntat, jo estimo l'aigua apareixia de forma anònima al VI llibre de cançons per a ballar i beure el 1632,RISM 1632 8, Guillo 2003 n° 1632-C. que es troba a les Sagrades Càntics de'a solitario (Compiègne: Rennesson, 1674).Vaast 2010 pàg. 261.

Música instrumental Tablatura de mandore a partir de la composició del Sr. Chancy. París: Pierre I Ballard, 1629. 1 vol. 4° obl. RISM C 1841, Guillo 2003 n° 1629-A. Dedicació al cardenal Richelieu. Conté 7 suites d'estructura variable però bàsicament organitzades en la successió Research (=Ricercar) - Allemande - Courante - Sarabande. L'obra és citada per Marin Mersenne al seu Harmonicorum libri (pàg. 27) i a la seva Harmonia universal de 1636 (pàg. 94 del Primer llibre d'instruments). Sobre la música per a mandore als segles  i , vegeu la història de les fonts aquí, així com l'estudi de James Tyler. Tablatura de llaüts de diferents autors sobre nous acords. París: Pierre I Ballard, 1631. 1 vol. 4° obl. RISM 1631 6, Guillo 2003 n° 1631-D.

Hi ha algunes obres aïllades: Una allemande per al llaüt al segon llibre d'instruments de corda (f. 88), a Universal Harmony de Mersenne, 1636.Mersenne també publica f. 94v un alemany pres de la Tablature de mandore de 1629. Tres courantes per a violí o oboè al manuscrit titulat Suite des danses pour les violins, et hautbois. Que se solen tocar a tots els balls del Rei. Recollit, ordenat i compost per la major part, per M. Philidor el vell..., l'any 1712. (Paris BNF (Mus.): VM7-3555). Escanejat a [gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b52500810s Gallica]. Dues allemandes del manuscrit titulat Recüeil de diversos aires antics fets a les coronacions, coronacions, casaments i altres solemnitats realitzades sota els regnats de François I, Enric III, Enric IV i Lluís XIII, amb diversos concerts realitzats per al seu entreteniment. Recollit per Philidor l'Aisné el 1690. Paris BNF (Mus.): RES-F-494. Escanejat a [gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k103658m Gallica]. Peces a la Sra. 2350 de la Biblioteca Sainte-Geneviève: melodies per ballar i cantar.

Bibliografia Ariane Dellenbach, L'obra vocal de François de Chancy (abans del 1600 - 1656). Tesi de màster, Universitat de París IV, 1998. 134 pàg. Georgie Durosoir. L'Air de cour a França, 1571-1655. Lieja: Mardaga, 1991. Laurent Guillo: Pierre I Ballard i Robert III Ballard: impressors del rei per a la música (1599–1673). Lieja: Mardaga i Versalles: CMBV, 2003. 2 vol. (). Henri Herluison, certificats d'estat civil d'artistes, músics i actors extrets dels registres de l'Hôtel-de-ville de Paris destruïts en l'incendi de 2 de maig de 1871. Orleans: 1876. Margaret McGowan, The Art of Court Ballet in France (1581-1643), París: Editions du CNRS, 1978. Catherine Massip, La vida dels músics de París a l'època de Mazarin (1643 - 1661): assaig d'estudi social. París: Picard, 1976. James Tyler, "El mandore als segles  i ", Música antiga 9/1 (1981). Disponible aquí [arxiu]. Corinne Vaast, "L'estètica musical del pare Mersenne i l'austeritat musical dels Minimes", Saint François de Paule and the Minimes a França des de finals del fins al XVIII'' (Tours: Presses de Université François-Rabelais, 2010), pàg. 249-271.

Referències

Categoria:Llaütistes francesos Categoria:Cantautors francesos Categoria:Morts a París Categoria:Coreògrafs de ballet francesos Categoria:Compositors morts al segle XVII Categoria:Compositors nascuts al segle XVI