Hasan Jandar () fou un amir de Xah Rukh i després de Rustem
Xah Kutb al-Din des de Sistan va informar el 1405 que els dos xahs de Sistan, Xah Ali de Farah i el seu germà Xah Ghiyath al-Din, planejaven revoltar-se. Xah Rukh hi va enviar a l'amir Hasan Jandar que va apressar als dos germans i els va executar.Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàg. 81.
L' ixpahbad Ghuri del país Ghur s'havia revoltat i estava assolant diverses contrades amb gent de Ghur i Sistan. L'11 de març de 1407 Xah Rukh va decidir marxar a la regió i va enviar per endavant als amirs Hasan Jandar i Jahan Malik; però el 20 de març el sobirà ja estava de retorn perquè Ghuri, al saber que hi anava, havia fugit; els dos amirs van netejar la zona de gent dispersa de Ghuri i van retornar poc després.Ibid, pags 101, 102 Uns mesos després es va produir una nova revolta dels ghuris, dirigits per Malik Salih ibn Malik Ismail i sota l'autoritat màxima del ixpahbad Muhammad, amb el suport de l'amir Malik Salih; Xah Rukh va enviar contra els agitadors als amirs Xaikh Lukman Barles i Hasan Jandar als que després es van afegir altres i finalment van derrotar els ghuris; Muhammad va fugir i Malik Salih fou fet presoner, portat encadenat a Herat on fou penjat.Ibid, pàg 106 El 5 d'agost un contingent tribal dels Khalam va atacar Khuttalan però fou derrotat per l'amir Hasan Jandar. A la tardor del 1407 va participar en l'expedició de Mazanderan.
El sahib diwan (cap administratiu) Khoja Ghiyath al-Din havia falsificat els ingressos al tresor. Amb la complicitat o no del cap administratiu i financer Jahan Malik, aquest es va veure obligat a revoltar-se amb suport de Hasan Jandar (que era parent seu) i el fill Yusuf Khalil, de Saadet ibn Timurtaix i un germà; Bahlul ibn Baba Timur, Sultan Baiazet ibn Othman i l'amir Nemek també hi participaven. El 6 de maig de 1408 tots es van juramentar. La revolta es va anticipar perquè la conspiració va transcendir. L'amir Midrab Bahadur havia arribat del Sistan i un exèrcit havia de marxar a la zona i els conjurats es van unir a aquest exèrcit i es van dirigir al sud. Midrab Bahadur va empaitar els rebels que s'hi van enfrontar i el van ferir a la cara. El van haver de portar a Herat i els rebels van travessar el riu Karubar. Xah Rukh els va seguir i va acampar a la vora d'aquest riu; les tropes que havien d'anar al Sistan no van tardar a passar al seu costat i els rebels, privats de suport militar, es van desbandar cadascun per un costat: Saadet, el seu germà i Ahmad Ak Bugha foren apressats a Badghis i enviats a Xah Rukh (Saadet fou executat, però els altres dos van quedar lliures); Jahan Malik i Nemdek foren apressats a Makhan per l'emir Kerkes, enviats a Herat i foren executats; Hasan Jandar i Yusuf Khalil van poder arribar a Esfahan pel desert de Tabas i foren acollits per Rustem al seu ilak o campament d'estiu a Kendeman (a la pròpia Esfahan hi havia una epidèmia de pesta). Sultan Baiazet fou capturat prop de Torbat-e Jam però va salvar la vida per la intercessió d'Ibrahim Sultan, el fill de Xah Rukh.Ibid, pags 124, 125, 126
Pir Muhammad havia reunit un exèrcit amb el qual es va dirigir cap a Esfahan. Rustem feia plans per tornar a Fars amb l'ajut de Hasan Jandar, i se sentia fort, no va donar molta importància al moviment del seu germà. Quan l'exèrcit de Pir Muhammad es va acostar, Rustem va sortir del seu ogrok o campament i el va enfrontar establint el campament al lloc que havia elegit per la batalla. Iskandar havia anat a donar-li suport amb les seves forces. La batalla fou sagnant i heroica i es va decantar del costat de Pir Muhammad. Rustem es va dirigir a Kaixan amb els seus fills i els amirs Hasan Jandar, Sultan Xah i Mahmud Ak Bugha i d'allí ell i els seus fills van anar al Khurasan. Iskandar va fer la mateixa ruta però per separat. Pir Muhammad va ordenar no perseguir els fugitius i va dictar una amnistia per tothom. Hasan Jandar i altres amirs es van posar al servei de Pir Muhammad, però Xah Rukh va fer saber al seu nebot la seva rebel·lió i aleshores els va encadenar i els va tornar a Khurasan sota custòdia de Muhammad Kiptxak i Isa Bekul; però els presoners van poder trencar les cadenes passat el districte de Perahar i van fugir.Ibid, pags 127 a 131 No torna a ser esmentat. En altres versions es diu que va morir a Fars vers 1410 sense ser retornat.
Referències
Categoria:Amirs de Xah Rukh