és un arquitecte, dissenyador i escriptor iraquià que ha viscut i treballat en gran part a Europa, en particular a Londres (Regne Unit). Neil Bingham en el seu llibre 100 anys de dibuixos d'arquitectura: 1900-2000, l'ha qualificat com «un arquitecte en qui l'Orient es troba amb l'Occident». Al Bayati és un dels noms més importants en l'arquitectura metafòrica, una àrea pionera en l'avantguarda, que fa servir l'analogia i la metàfora com a inspiració arquitectònica, així com l'"exploració de la geometria i patrons de disseny que es troben en la natura".
També és l'inventor del que anomenà "mecanisme de l'aparell excitant (wasitah)", un mecanisme de retroalimentació geomètrica per a generar la forma.
Al llarg dels seus quasi 50 anys treballant en el camp de l'arquitectura, també ha dissenyat mobles i peces artístiques per a la llar usant tècniques variades com metalls, marqueteria, cristalleria, treballs de ceràmica i pedra; també és autor de 9 llibres, principalment sobre l'arquitectura però també de ficció i autobiografia.
"El seu treball es manifesta en plans i publicacions que expressen una exuberància de formes visuals poc comunes en el món àrab de hui. (...) Els seus projectes abasten una àmplia varietat de possibilitats arquitectòniques i transcendeixen les pautes generalment acceptades. (...) En tots els seus edificis una obsessió orgànica amb formes de flors i antiga simbologia islàmica s'ha fusionat en una arquitectura fantàstica alternativa per a l'avenir."
Ara viu a Màlaga, al sud de l'estat espanyol, on dirigeix un centre d'arquitectura i cultura.
Primers anys i educació Basil Al Bayati nasqué el 13 de maig del 1946 al barri d'Adhamiya de Bagdad (Iraq), el sisè de deu fills.
Estudià en la Facultat d'Arquitectura del Col·legi Universitari d'Enginyeria, Universitat de Bagdad, sota la direcció del Dr. Mohamed Makiya. Poc després es feu membre de la Unió d'Enginyeria Iraquiana, la Societat d'Arquitectes Iraquians i la Societat d'Enginyers de Kuwait.
Al 1970 es trasllada a Londres per continuar els estudis i se li concedeix una beca del Consell Britànic per assistir a University College de Londres, Escola d'Estudis Ambientals, Unitat de Planificació del Desenvolupament, estudiant amb el professor Patrick Wakely abans d'assistir a l'Architectural Association School of Architecture, on treballa amb Paul Oliver, Geoffrey Broadbent i John Chris Jones. Rep un diploma en el curs de postgrau de "Mètode de Disseny i Procés Creatiu". Després continua la seua recerca en psicologia de la creativitat amb Andrew Szmidla i passa un any investigant enginyeria estructural amb Paul Regan abans d'adquirir un BS (Bachelor of Science) de la Politècnica del centre de Londres el 1978. Aquest mateix any es registra en Architects Registration Board (ARB) i el 1980 és triat membre corporatiu de Reial Institut d'Arquitectes Britànics. El 1981 és membre de la Facultat de Construcció (ara Fòrum de Medi ambient Construït); el 1982 va ser triat membre de l'Incorporated Association of Architects and Surveyors, ara Associació Col·legiada d'Enginyers d'Edificació, així com de l'Institut Britànic de Disseny d'Interiors.
El 1986, rep el títol de doctor en Filosofia de la Universitat de Londres, Escola d'Estudis Orientals i Africans pels seus estudis sobre l'arquitectura islàmica.
Al Bayati va viatjar i estudiar diversos tipus d'arquitectura indígena arreu del món, en particular a l'Índia, Xina i el Proper i Mitjà Orient i en tornar fou membre de la Royal Geographical Society així com de la Royal Asiatic Society, la Societat Britànica d'Estudis de l'Orient Mitjà i la Societat d'Estudis Marroquins.
Carrera Després de graduar-se en la Universitat de Bagdad, va obrir el primer despatx, Basil Al Bayati & Partners, a Bagdad, amb una sucursal a Bàssora.
El 1970 es trasllada a Londres per continuar els estudis i treballà en una sèrie d'estudis d'arquitectura abans de convertir-se en consultor d'Orient Mitjà en Fitzroy Robinson & Partners. Ací, a mitjan anys 70, treballà en un projecte per reconstruir l'Estadi White City, així com un nou desenvolupament de Liverpool Street-Broad Street que comprén una terminal de trens, botigues, oficines, hotel i instal·lacions comunitàries. A la fi dels anys 70 obri la seua primera oficina a Londres, Basil Al Bayati Architect, a Knightsbridge.
El 1983, trasllada les seues oficines a un antic molí que havia restaurat i renovat a Miller’s Way (el Camí de Moliner), a Shepherd's Bush. Aquest és el moment més actiu en la seua carrera, un període molt creatiu, dissenyant i renovant edificis, tant a Londres com en tot l'Orient Mitjà. Gran part del seu treball en aquest moment es publicà, com ara Basil Al Bayati: Arquitecte i Basil Al Bayati: Obres Recents, resultat d'una relació fructífera amb Andreas Papadakis, de l'editorial Academy Editions.
El 2003, trasllada les seues oficines al que ja era el seu estudi privat en St. Paul's Studios, 141 Talgarth Road, en un dels famosos estudis d'artistes dissenyat per Frederick Wheeler al 1890.
El 2008, es trasllada a Màlaga (estat espanyol). Allí adquireix un edifici de cinc plantes dissenyat per Gerónimo Cuervo, l'arquitecte responsable d'alguns edificis emblemàtics de Màlaga. Poc després, treballa en la renovació total de l'edifici, i el converteix en un centre d'arquitectura, i en el seu estudi.
Segons Jim Antoniou, "ha creat una arquitectura basada en símbols escarits i nocions històriques que fan servir patrons geomètrics des de patis quadrats a ziggurats arcats; reprodueix objectes de grandària exagerada, des de llibres oberts a palmeres, i explora la tecnologia des de globus gegants fins a transbordadors espacials islàmics. En la realització d'aquests projectes, Al-Bayati ha demostrat una capacitat de traduir el significat dels símbols en edificis dinàmics i viables, mentre que conserva la senzillesa de la idea primigènia, en part perquè es basa en la recerca reflexiva, i en part perquè dona forma a nocions simples. "Ell per tant és capaç de crear arquitectura amb totes les qualitats i percepcions dels edificis viables inherents. Perquè encara que els seus edificis es basen en conceptes simples i sovint es presenta en una escala exagerada, la seva atenció al detall permet que els constructors romanguin no molt llunyà dels seus dissenys inusuals. "
Obres notables Gran Mesquita d'Edimburg, 1987 miniatura|La Gran Mesquita d'Edimburg Al Bayati és famós en especial per la Gran Mesquita d'Edimburg, de la qual Geza Fehervari, professor d'Art i Arqueologia Islàmica a la Universitat de Londres, ha dit que "els elements arquitectònics i detalls decoratius, mentre que, bàsicament, es basen en tradicions islàmiques, principalment turques, interactuen amb èxit amb els costums ancestrals arquitectònics i decoratius d'Escòcia".
"L'esquema detallat d'Al-Bayati combina els texts cal·ligràfics de l'arquitectura de la mesquita amb un motiu de quadres subtilment derivat de la tela escocesa de tartà."
La Mesquita de la Palmera (Jama’a Al-Nakheel), Universitat Rei Saud, Riad, 1984 miniatura|La Mesquita de la Palmera a la Universitat Rei Saud, Riad Al 1982, Al Bayati guanya el primer premi en el concurs per construir la mesquita principal de la Universitat Rei Saud. En el disseny incorpora el motiu del tronc de la palma, com s'utilitza en la primera Mesquita del Profeta de Medina. Fou molt elogiat i fins i tot s'afirmà que "marcarà el començament d'una nova era, un nou renaixement de l'arquitectura islàmica."
La cal·ligrafia interior per sobre de les portes i en el mihrab va ser fet per Ghani Alani, un alumne de Hashem a el-Khattat i l'últim de l'Escola de Bagdad de la Cal·ligrafia. Ghani Alani també va ensenyar a Dr. Baiati mentre estudiava a la Facultat d'Enginyeria a Bagdad. L'edifici també va ser nominat per al Premi Aga Khan d'Arquitectura el 1992.
Universitat Rei Saud, porta de l'Entrada (Fe i Coneixement), Riad miniatura|Universitat Rei Saud, porta d'Entrada, Riad El disseny de Bayati per a les portes d'entrada de la Universitat Rei Saud se centra en el tema de la fe i el coneixement, dos pilars de l'islam: "El coneixement no pot prescindir de la fe ni la fe pot ignorar el coneixement perquè l'islam sempre demana que la fe i el coneixement actuen en paral·lel."
"El disseny consisteix en dos llibres que representen el coneixement i la fe. Han estat col·locats de tal manera que les pàgines estan enclavades per demostrar la relació entre la fe i el coneixement. Alguns versicles del Sagrat Alcorà sobre la fe i el coneixement estan escrits en bella escriptura a la portada de cada llibre."
Church Island House, Staines, 1987 miniatura|Ésglésia Island House al Thames, Staines L'església Island House és un edifici encarregat per l'editor de l'Academy Editions i la revista Architectural Design, Andreas Papadakis.
"Per a la seua mansió de luxe a la seua "illa grega al Thames", no va triar Michael Greus, un dels deconstructivistes, o fins i tot CZWG, sinó la clàssica pragmàtica de Basil Al Bayati, a qui va instruir per dissenyar una casa de camp en estil anglés del primeria de segle". El pla de la casa es basa en unitats múltiples de formes estructurals geomètriques i empra la rajola en un estil postmodern d'art i artesania. Fou "dissenyat de manera vernacla, usant materials de construcció semblants als que s'empraven tradicionalment a la zona".
Hyde Park Gate Mews, Londres, 1990 miniatura|Hyde Park Gate Mews, Londres Aquest edifici reflecteix l'aspecte més clàssic de l'arquitectura d'Al Bayati i és un adossat postmodern clàssic de quatre pisos al bell mig de Kensington. La revista Architectural Design en diu: "Està sumit en la història de l'arquitectura islàmica, i profundament inspirat per les torres de tombes perses, mesquites del Caire, palaus mogols, etc. Tanmateix, també està motivat pel classicisme occidental, com ara el seu projecte del Park Gate, Londres, tret del sistema clàssic de la proporció, així com l'ús de columnes i sostres amb golfes."
L'edifici es pot veure com a part del passeig arquitectònic de The Decorative Arts Society (La Societat d'Arts Decoratius) anomenat 'Un passeig per i al voltant de' Albertopolis .
Poble Oriental al Costat del Mar, República Dominicana, 1988 El Poble Oriental al Costat del Mar "es basa en edificis de tipus oriental, organitzats en un pla al voltant de patrons d'insectes i plantes. L'exoesquelet d'una libèl·lula forma el cos principal del disseny de l'edifici, la boca triangular d'escales al passeig marítim que en duu al vestíbul d'entrada: el cap circular de la criatura. El cos llarg segmentat groc de l'insecte és el passadís central, amb il·luminació de cúpula, que s'entrellaça amb una branca d'un arbre: la tija n'és una carretera i les fulles els sostres de condominis i instal·lacions de lleure. Les baies colorides són vil·les coronades amb sostres en forma de con que pretenen ser una reminiscència dels temples xinesos."
El disseny en fou guardonat amb el premi Subcampionat i un esment d'honor en el Concurs de Las Terrenas d'Arquitectura, 1988.
La Tomba de Gul Bava, Budapest, 1987 miniatura|Recinte de Gul Bava Torbi, Budapest "El disseny del Dr. Bayati presenta un gran conjunt que combina reeixidament els estils de l'arquitectura otomana (tal com es realitzava a Europa de l'Est) i l'arquitectura hongaresa en l'estil de Lechner. La plataforma on se situarà aquest complex ja està dempeus. Els nous edificis queden a dreta i a esquerra de la tomba. L'edifici a l'esquerra, o més precisament al sud de la tomba, és una mesquita. És coberta de tres cúpules, la del centre més alta que les laterals. Pel clima fred del país, la mesquita és completament coberta i de forma rectangular. Atès que el color és molt evident tant a l'exterior com dins l'edifici, es preveu que el mihrab es recobrirà amb taulells del tipus Zsolnay i s'emmarcat amb una vora rectangular amb una inscripció alcorànica".