La segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix va ser motivada per l'ultimàtum enviat per Tamerlà exigint a Toktamix que triés entre la pau i la guerra. Després d'un inicial acord per signar un tractat, Toktamix es va veure sotmès a pressions per part dels seus consellers i va decidir la guerra. Tamerlà va enviar les seves tropes a la riba del riu Samur, prop del mont Elbrús, on es van preparar per a la batalla. Després de destruir la Horda de Kaytak, lleial a Toktamix, Tamerlà es va enfrontar a les tropes de Toktamix a la regió de Txetxènia i va obtenir la victòria, capturant i matant a Toktamix.
La campanya de Tamerlà Per a Timur, Toktamix havia de ser destruït. Li va enviar un ultimàtum en què li exigia dir si volia la pau o la guerra. La carta la va portar l'ambaixador Shams al-Din Almaleghi que va arribar al campament de Toktamix i fou rebut per aquest; després d'exposar el objecte de l'ambaixada, Toktamix semblava disposat a signar un tractat, però els cortesans i amirs el van pressionar. L'ambaixador va tornar al camp imperial i va comunicar el mal resultat de la gestió. Timur va esclatar de còlera i va ordenar a l'exèrcit descansar per ser l'endemà a la riba del riu Samur, a 25 km de la costa de la mar Càspia i a la vista del mont Elbrús, on es passaria revista.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 51
Just s'havia acabat el hivern que Timur va reenviar a les reines i als joves prínceps a Samarcanda i a la princesa Txelpan Mulk Agha a Sultaniya amb l'equipatge. Musa Rekmal fou enviat a Sultaniya com a governador, conjuntament amb Aki Irantxa que governaria la fortalesa. El 8 de març de 1395 va sortir de la plana de Xaki. Es va passar revista a la vora del Samur, prop del mont Elbrús, que va durar varies hores.Ibid, III, 52 L'emperador va recordar als seus amirs i als seus oficials els seus gloriosos triomfs dels darrers anys. De la seva conquesta de Pèrsia, Iraq i Geòrgia. De la seva destrucció anterior de Toktamix. Aquesta seria la darrera vegada que lluitaven contra el kan de l'Horda d'Or, els va assegurar. Mai més, aquest ingrat no s'atreviria a maltractar l'imperi.Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World, per Justin Marozzi
Es van tenir notícies que al mont Elbrús hi habitava una horda lleial a Toktamix dita Horda de Kaytak i van marxar contra ella; els seus habitacles foren destruïts, les terres assolades i les persones gairebé foren totes mortes. En aquell moment arribava un ambaixador de Toktamix de nom Ortak, que nomes va poder veure la destrucció i les flames i espantat, se'n va entornar; va comunicar a Toktamix la envergadura (enorme) de l'exèrcit de Timur.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 52
Yazdi diu que mai des de l'època de Genguis Kan no s'havia vist un exèrcit tan vast a la regió. L'avantguarda de l'ala esquerra de Timur estava al peu de les muntanyes d'Elbrús, l'ala dreta a la riba de la mar Càspia. Es va donar l'ordre de marxar en plena formació de batalla. De la vora de la mar Càspia, els tàtars van marxar primer cap a l'oest i després van girar per un suau arc al nord. A través del famós passatge de Derbent van continuar al nord per on Toktamix havia llançat els seus atacs depredadors a Tabriz exactament deu anys abans. Un cop van passar Geòrgia i la seva capital Tiflis, on van deixar residus a les vinyes a mesura que passaven, es van trobar a la actual Txetxènia. Aquí el camp era molt més tancat que les estepes nord de l'Horda, que tenien menys marge per retirar-se i amagar-se. La persecució de Toktamix que Timur havia hagut de fer durant cinc mesos abans de la seva última batalla no es podia repetir en aquest tipus de territori. Així, l'abril de 1395, al riu Terek, prop de la que avui és la ciutat de Grozni, Timur va albirar al seu enemic. L'avantatge era per Toktamix, que va passar a la riba nord després de travessar el riu en l'únic gual disponible. Sabent que Timur el pressionava fort, va protegir el pas per evitar que s'apropés al rival. L'enviat espanyol Clavijo va registrar les posteriors maniobres del tàtar d'una manera no del tot comprensible:
“y el Tamurbec tuvo sabiduría de él, y cabalgó con su hueste, como quiera que fuesen mucho más los de Totamix; y fue en pos de él, y alcanzólo a un gran río que es llamado Tesina, que era ya cerca de Tartaria: y el Tamurbec anduvo cuanto más pudo por tomar aquel paso del río; ca en aquella comarca donde él iba, no había en aquel río salvo aquel paso que él pensava tomar: y cuando el Tamurbec llegó, el Emperador Totamix había ya pasado el río; y como supo que el Tamurbec iba en pos de él, tornó a guardar el paso del río, e hízole cegar con madera: y como el Tamurbec llegó, y halló que Totamix le guardaba el paso del río, mandóle decir: Que por qué hacía aquello, que él no venía a pelear con él, que él su amigo era; y que Dios nunca quisiese que mal le buscase. Con todo esto el Emperador guardábase de él, que sabía bien que era artero. Y otro día el Tamurbec partió de allí con su hueste el río arriba, y el Emperador de Tartaria movió así mismo con su hueste de la otra parte del río; y fuéronse así el uno de la una parte, el otro de la otra; y do el Tamurbec asentó su hueste, allí asentó Totamix de la otra parte. Y de esta figura caminaron tres días, que no andaba más el uno que el otro: y al tercero día en la noche el Tamurbec mandó por su hueste, que las mujeres se pusiesen alfaremes en las cabezas, porque pareciesen hombres; y mandó que todos los Hombres cabalgasen prestamente, y que le llevase cada uno de ellos dos caballos, uno en que fuese, y otro de la rienda; y dejó su real asentado, y las mujeres que parecían hombres, y los cautivos y siervos de ellos con ellas: y él tornó al paso del río, y cuanto había andado los tres días, tanto tornó a desandar aquella noche, y pasó el río. Y a hora de tercia dio sobre el real del Emperador Totamix, y desbaratólo, y tomóles cuanto llevaban, que iban muy ricos, y Totamix huyó. Y éste fue un gran hecho y famoso, ca este Totamix traía muy gran hueste, y fue una de las grandes batallas que venció el Tamurbec, y decían que fue mayor que la del Turco. Y este Emperador Totamix tuvo muy gran deshonra de este vencimiento; y ayuntó otra vez muy gran hueste para venir sobre el Tamurbec, y esperólo, y fue sobre él a Tartaria, y desbaratólo; y puso tanto espanto en ellos, que fue maravilla, y huyó el Emperador Totamix. Y con esto los Tártaros tuvieron gran desmayo, y dijeron que el su Señor era deshecho y de corta ventura, pues que así había sido vencido; y hubo entre ellos desacuerdo”.Embajada a Tamorlan per Ruy González Clavijo (originalment Historia del Gran Tamorlán e itinerario y narración del viaje, y relación de la embajada que Ruy Gonzalez de Clavijo le hizo por mandado del muy poderoso Señor Rey Don Enrique el tercero de Castilla, per Ruy González de Clavijo, 1406), traducció de Ramón Alba al castellà modern el 1984. Editor digital: minicaja ePub base r1.0, 2013
La primera part és més clara; els dos exèrcits arriben un front a l'altra amb el riu pel mig. Toktamix domina l'únic pas del riu Terek. Va intentar fer creure a Toktamix que anava en son de pau però naturalment no fou escoltat ni de ben segur ho esperava. Els dos exèrcits es van moure per la riba del riu cap amunt durant tres dies, observant-se. A la nit del tercer dia Timur va fer vestir a les dones i esclaus com a soldats fen creure que eren mes (tot i ser menys que l'enemic) i va tornar al pas del riu i als tres dies va arribar al pas i el va travessar de nit (la hora tèrcia és la part tercera de la nit dividida en quatre parts) i va sorprendre i derrotar Toktamix que va fugir. La part final sembla ser una barreja de les dues grans guerres.al llarg de la seva carrera Timur va fer molts enganys als enemics. L'arquebisbe Juan de Sultaniya n'explica un no datat, anterior a 1370 i posterior a 1358 quan fou convocat per un kan hereditari per sotmetre's a la seva autoritat o enfrontar-lo al camp de batalla. Com que no tenia un exèrcit prou fort per desplegar-se al camp de batalla, va fingir que estava malalt. Quan va rebre els enviats del kan, va començar a vomitar sang copiosament, que no responia a cap malaltia sinó que era sang de senglar que havia consumit prèviament. Tal com va preveure els enviats van tornar al seu amo amb notícies de la mort imminent de Timur. Quan va enfrontar al kan i el seu seguici cortesà de manera completament inesperada, Timur els va derrotar amb facilitat.
El relat de Yazdi, resumit, diu que les forces de Timur van pujar al nord i van arribar a Terki (prop de Makhatxkala) a la vora del riu Koi. A la nit un cos escollit va travessar el riu i va atacar un cos d'exploradors enemics que, agafats per sorpresa, foren aniquilats. Timur va seguir avançant cap a Sevenje, on va acampar esperant a la resta de l'exèrcit. Toktamix l'estava esperant una mica més al nord, a la vora del riu Terek. L'endemà els dos exèrcits semblaven a punt per a la batalla quan Toktamix va aixecar el camp i es va retirar; Timur va poder passar el riu Terek mentre Toktamix amb els seus es dirigia cap al riu Kura. Timur va seguir avançant seguint el riu Terek i es va dirigir cap al país de Kulat on va trobar provisions en abundància. Toktamix havia arreplegat totes les seves tropes i ara venia pel darrere. Timur va fer un gir complet i es va encarar amb les tropes del seu enemic. Va acampar i Toktamix va fer el mateix: els dos exèrcits estaven un davant de l'altre separats pel riu. El 22 d'abril de 1394 es van distribuir per la batalla, a la nit Aybaji Aghlan va desertar cap a Toktamix i l'endemà es va lliurar el combat.La data que dona Yazdi, 22 de Jumada al-Thani de 797 es equivalent a la gregoriana 22 d'abril de 1395 i a la juliana 14 d'abril de 1395; però Yazdi diu que la batalla es va lliurar al dia següent per lo que la data seria el 23 de Jumada al-Thani de 797 equivalent a la data gregoriana 23 d'abril de 1395 i a la juliana 15 d'abril de 1395 aquesta darrera és la que generalment apareix com a data de la batalla. Marozzi indica 22 d'abril, copiant el dia esmentat per Yazdi, sense reparar que la data correcte seguint a aquest, seria al dia següent
Lamb en el seu relat diu que Timur va estar a punt de ser derrotat, quedant aïllat i rodejat d'enemics, però va poder resistir fins que li va arribar ajut; finalment Toktamix va fugir cap al nord i part de la seva horda es va posar al servei de Timur mentre altres s'establien a Crimea i alguns emigraven cap a Hongria i l'Imperi Romà d'Orient. En la batalla, Miran Shah, el fill de Timur, va resultar ferit.Tamerlane, the earth shaker, de H. Lamb