(nascuda Jean Murray) va ser una dona de Belfast (Irlanda del Nord), que va ser segrestada i assassinada per l'Exèrcit republicà irlandès provisional (IRA, IRA Provisional o PIRA) i enterrada il·lícitament al comtat de Louth (República d'Irlanda) el 1972 després de ser acusada per l'IRA de passar informació a les forces britàniques.
El 1999, l'IRA va reconèixer que havia assassinat McConville i vuit més dels «Desapareguts». Va afirmar que havia estat passant informació sobre republicans a l'exèrcit britànic a canvi de diners i que s'havia trobat un transmissor de ràdio al seu apartament. Un informe del Police Ombudsman for Northern Ireland (OPONI; Mediador de la Policia per a Irlanda del Nord) va indicar que no va trobar cap evidència d'aquest o d'altres rumors.
Abans dels «problemes», l'IRA tenia una política d'assassinar informadors dins de les seves pròpies files; no obstant això, des de l'inici del conflicte, el terme «informador» també es va utilitzar per a civils sospitosos de proporcionar informació sobre organitzacions paramilitars a les forces de seguretat. Altres paramilitars republicans i lleialistes irlandesos també van cometre aquests assassinats. Com que era vídua de deu fills, l'assassinat de McConville va ser particularment controvertit. El seu cos no va ser trobat fins al 2003 i el crim no s'ha resolt. El Mediador de la Policia va trobar que el Royal Ulster Constabulary (RUC) no va començar a investigar correctament la desaparició fins al 1995.
Biografia Jean Murray va néixer el 7 de maig de 1934 en una família protestant a l'est de Belfast, però es va convertir en catòlica després de casar-se amb Arthur McConville, un antic soldat catòlic de l'exèrcit britànic, Informe (2006) de la denúncia de James i Michael McConville sobre la investigació policial sobre el segrest i l'assassinat de la seva mare, Mrs Jean McConville (p. 3) amb qui va tenir deu fills. Després de ser intimidats per lleialistes per a que marxessin del districte protestant el 1969, la família McConville es va traslladar als Divis Flats de West Belfast, a Lower Falls Road. Arthur va morir de càncer el gener de 1972.
En el moment de la seva mort, Jean McConville vivia a 1A St Jude's Walk, que formava part del complex Divis Flats.Police Ombudsman's report (2006), p.2 Es tractava d'un reducte de l'IRA, des del qual es llançaven regularment atacs contra l'exèrcit britànic i la RUC. Des de la mort del seu marit, havia estat criant els seus deu fills, que tenien entre sis i vint anys. El seu fill Robbie era membre de l'IRA Oficial (OIRA) i va ser internat a la presó de Long Kesh en el moment de la seva mort; abandonaria a l'Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional (INLA) el 1974.
L'assassinat En els mesos previs a la seva mort, la tensió i la sospita van créixer entre McConville i els seus veïns. Una nit poc abans de la seva desaparició, presumptament va ser atacada després de sortir d'una sala de bingo i se li va advertir que deixés de donar informació a l'exèrcit britànic.Police Ombudsman's report (2006), p.4 Segons els registres policials, el 29 de novembre de 1972 una unitat de l'exèrcit britànic va trobar una dona angoixada que vagava pel carrer. Ella els va dir que es deia McConville i que havia estat atacada i advertida que deixés d'informar. Un dels fills de McConville va afirmar que va ser segrestada la nit després d'aquest incident, però d'altres van donar la data del segrest el 7 de desembre.
La nit de la seva desaparició, quatre dones joves van treure McConville de casa seva a punta de pistola, i va ser conduïda a un lloc desconegut. Dolours Price va afirmar que era una de les persones implicades en la seva conducció a través de la frontera. McConville va ser assassinada per un tret a la part posterior del cap; no hi va haver proves de cap altra ferida al seu cos. Les proves d'ADN es van dur a terme a Londres després que un examen post-mortem anterior a l'Hospital Louth Co hagués conclòs que la senyora McConville va rebre només un tret de pistola a la part posterior del cap. Es van descartar suggeriments que havia estat mutilada i torturada abans de ser assassinada. La doctora Marie Cassidy, la patòloga estatal, va dir a la investigació que la senyora McConville va morir d'una sola ferida de bala a la part posterior del cap. Durant el post-mortem es va trobar una bala de plom aplanada del calibre 22 al seu envà nasal. El doctor Cassidy va dir que no hi havia proves patològiques que suggerissin si la senyora McConville estava agenollada quan va rebre el tret. També va dir que no hi havia proves sobre les restes de l'esquelet de la senyora McConville que suggerissin que havia patit altres ferides abans de la seva mort. El seu cos va ser enterrat secretament a la frontera, en Shelling Hill Beach (també coneguda com a Templetown Beach) a l'extrem sud-est de la península de Cooley, al nord del comtat de Louth, a uns 50 km de casa seva. El lloc de la seva mort és incert.
Tot i que cap grup va admetre la responsabilitat de la seva desaparició, hi va haver rumors que l'IRA l'havia matat per haver passat informació. Un altre rumor és que la van matar perquè els veïns van afirmar que la van veure ajudar a un soldat britànic greument ferit fora de casa seva; els fills de McConville diuen que recorden que va ajudar a un soldat britànic ferit un temps abans que el seu pare morís el gener de 1972.Police Ombudsman's report (2006), p.7 En una entrevista del 2014 publicada a Sunday Life, l'exrepublicana irlandesa Evelyn Gilroy afirmava que la persona que havia tingut cura del soldat va ser la seva germana. La meva germana vivia a cinc portes de Jean McConville, a Farset Walk, als pisos. Setmanes abans de la mort de Jean, un soldat va ser colpejat al cap per un maó llançat per un noi local. La meva germana el va sentir plorar. Era una dona molt dolça i càlida i el va portar al rebedor i li va donar un got d'aigua. El seu acte de compassió no va caure bé amb alguns. «Touts Out» i «Soldier Lover» van ser pintats a la seva porta. L'incident va ser informat als mitjans de comunicació. La meva germana va fer una entrevista a Downtown Radio sobre el seu acte de misericòrdia i de la intimidació que va succeir desprès.
L'IRA no va admetre la seva participació fins després de la signatura de l'Acord de Divendres Sant. Va afirmar que la van matar perquè passava informació sobre republicans a l'exèrcit britànic. L'exmembre de l'IRA Brendan Hughes va afirmar que l'IRA havia escorcollat el seu pis algun temps abans de la seva mort i va trobar un transmissor de ràdio que van confiscar.Moloney, Ed. Voices from the Grave: Two Men's War in Ireland. Faber and Faber, 2010. p. 128-129 Ell i altres exrepublicans la van interrogar i van afirmar que va admetre que l'exèrcit britànic li pagava per donar informació sobre republicans. Hughes afirma que, per les seves circumstàncies, la van deixar anar amb un advertiment. No obstant això, afirma que quan l'IRA va trobar que havia reprès la seva feina per a l'exèrcit britànic, va decidir «executar-la».
Normalment, els cossos d'informants executats s'exposaven en públic com a advertència, però l'IRA va enterrar secretament McConville, pel que sembla perquè era una vídua i mare de deu fills. L'IRA ho havia fet per primera vegada dos mesos abans, quan va matar i enterrar dos membres de l'IRA que presumptament treballaven sota secret per a la Military Reaction Force (MRF) britànica.
Conseqüències Després de la seva desaparició, els set fills més petits de McConville, inclosos els bessons de sis anys, van sobreviure sols al pis, atesos per la seva germana Helen, de 15 anys. Segons ells, un desconegut va visitar la família famolenca tres setmanes després, qui els va donar la bossa de mà de McConville, amb 52 penics i els seus tres anells.
El 16 de gener de 1973, la història del segrest va aparèixer a la primera plana del Belfast Telegraph, sota el titular «Mare arrabassada desapareguda un mes».Police Ombudsman's report (2006), p. 5-6 L'endemà, els nens van ser entrevistats al programa de televisió de la BBC Scene Around Six. Els nens van ser entregats als serveis socials i van ser immediatament traslladats a l'assistència municipal. Els serveis socials va dividir la família. Entre les conseqüències de l'assassinat, el fill orfe de McConville, Billy, va ser enviat a l'institut religiós masculí Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, al comtat de Down, famós per abús infantil; va declarar el 2014 sobre la investigació sobre abús institucional històric d'Irlanda del Nord, que va descriure reiterats abusos sexuals i físics i la fam, i va dir «els cristians que tenien cura de nois petits, potser eren cristians, però per a mi eren dimonis disfressats amb aquest uniforme».
Al cap de dos dies del seu segrest, un dels seus fills va denunciar l'incident al Royal Ulster Constabulary (RUC) i a l'exèrcit britànic. Tot i això, el Police Ombudsman for Northern Ireland no va trobar cap rastre en la investigació sobre el segrest durant en les dècades del 1970 i 1980. Un oficial va dir al Police Ombudsman que les investigacions del Departament d'Investigació Criminal (CID) en aquella zona de Belfast en aquell moment estaven «restringides als casos més greus». El 2 de gener de 1973, la RUC va rebre dues informacions que declaraven: «es rumoreja que Jean McConville havia estat segrestat per [l'IRA] perquè era una informadora».Police Ombudsman's report (2006), p. 10
El març de 1973, es va rebre informació de l'exèrcit britànic que deia que el segrest era un engany elaborat i que McConville havia abandonat la llar per voluntat pròpia. Com a resultat, la RUC es va negar a acceptar la desaparició de McConville, i va preferir creure un rumor anònim que deia que havia fugit amb un soldat britànic. La primera investigació sobre el seu segrest sembla que va tenir lloc el 1995, quan es va establir un equip de detectius de la RUC per revisar els casos de tots aquells que es pensava que havien estat segrestats durant el conflicte.
El 1999, l'IRA va donar informació sobre el parador del seu cos. Això va provocar una recerca perllongada, coordinada per An Garda Síochána, la policia de la República d'Irlanda, però no es va trobar cap cos. La nit del 26 d'agost de 2003, una tempesta va arrasar una part del terraplè que donava el costat oest de l'aparcament de Shelling Hill Beach, a prop del lloc de les recerques anteriors. Això va deixar al descobert el cos. El 27 d'agost va ser trobat pels transeünts mentre caminaven a la platja de Shelling Hill (també coneguda com a Templetown Beach) al comtat de Louth, a l'extrem sud-est de la península de Cooley. McConville va ser posteriorment reenterrada al costat del seu marit Arthur al Holy Trinity Graveyard de Lisburn.
La investigació L'informe del Police Ombudsman L'abril de 2004, la investigació sobre la mort de McConville va retornar un veredicte d'assassinat.
El 2006, el Police Ombudsman for Northern Ireland, Nuala O'Loan, va publicar un informe sobre la investigació de l'assassinat per part de la policia. Va concloure que la RUC no va investigar l'assassinat fins al 1995, quan va dur a terme una investigació menor. No va trobar cap evidència que hagués estat una informadora, però va recomanar al govern britànic que anés en contra de la seva política de confidencialitat en relació amb els informadors i revelés si ella era una informadora.Police Ombudsman's report (2006), p.12 El periodista Ed Moloney va demanar al govern britànic que publiqués els diaris de guerra d'aquells dies relacionats amb la zona de Divis Flats. Els diaris de guerra solen publicar-se sota la regla dels trenta anys, però els relacionats amb Divis en el moment de la mort de McConville no es podran publicar fins després de noranta anys.