fou una historiadora, arxivera, activista cultural i sufragista andorrana. Co-liderà un dels moviments feministes que permeté el vot de la dona en la dècada de 1970 i posteriorment esdevingué un referent acadèmic en la historiografia del Principat d'Andorra i de la participació sociocultural d'aquest microestat.
Trajectòria Amigó Montanya estudià al Col·legi Sagrada Família i posteriorment a Lleida. L'any 1957 es convertí en una de les dues primeres dones andorranes en obtenir una titulació universitària a Andorra quan es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa. Un cop llicenciada, va ser nomenada arxivera del Consell General d'Andorra, càrrec que va exercir entre 1957 i 1969. El 1959 es casà amb l'exnotari Marc Vila Riba, llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques per la Universitat de Deusto, que posteriorment va assessorar activament el moviment sufragista en els tràmits administratius per a sol·licitar el dret de vot femení. Tinguere tres fills: Haydée (1967), Elidà (1962) i Marc (1961) —el darrer exercí de Raonador del Ciutadà entre 2017-2024. Durant aquell període esdevingué una figura cabdal en les reivindicacions d'alliberament de la dona que permeteren el sufragi femení en el decret dels veguers de l'abril de 1970.
La seva tasca, reconeguda per altres companyes del moviment (Angelina Mas i Joaquima Calvó) va consistir a posar els seus coneixements tècnics i legals al servei del grup per a redactar escrits i tramitar les peticions davant les autoritats.
Amigó formava part d'un cercle d'amics amb inquietuds polítiques i socials, juntament amb Casi Arajol Farràs, Pere Canturri Montanya, Toni Morell Mora i Manel Mas Ribó, que compartien arguments i conviccions per a impulsar un nou futur al país. Amb Antoni Morell Mora va coescriure el llibre 693 anys després (1971).
Amigó Montanya exercí també de professora d'història i literatura francesa al col·legi Sant Ermengol. En la dècada de 1980, va ser membre de la Societat Andorrana de Ciències i impulsà la creació del Comitè Andorrà de Ciències Històriques com a fundadora i participà en el camp acadèmic de la recerca històrica.
En aquest àmbit, també exercí com a acadèmica del Comitè Internacional de Ciències Històriques, amb seu a Lausana (Suïssa). També presidí la Fundació Clara Rabassa durant 23 anys, col·laborà amb la Creu Roja i fou membre del jurat del premi de novel·la Carlemany entre 1994 i 2009. Fou distingida amb el rang de senadora per l'Acadèmia Andorrana de les Ciències i guardonada amb el Premi Cultural Àgora de 2012, atorgat pel Consell General del Principat d'Andorra.
Referències
Categoria:Acadèmics Categoria:Alumnes de la Universitat de Saragossa Categoria:Arxivers dels Països Catalans Categoria:Historiadors de l'art dels Països Catalans Categoria:Persones d'Andorra la Vella Categoria:Promotors culturals dels Països Catalans Categoria:Sufragistes dels Països Catalans Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Nascuts el 1935