fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del , que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia Boeci provenia dels Anicis, una família rica i important a la qual pertanyien l'emperador Olibri i molts cònsols, incloent-hi el seu pare, Manli Boeci. Després d'estudiar retòrica i filosofia (estudis que ampliaria a Atenes), ell mateix fou nomenat cònsol l'any 510, i l'any 522 els seus dos fills també serien nomenats cònsols. Cap a l'any 520 fou nomenat magister officiorum pel rei ostrogot Teodoric el Gran.
Com ell mateix explica en La consolació de la filosofia, aquesta fou una època feliç en la seva vida:
No obstant això, en un breu lapse de temps la seva fortuna va canviar per complet. L'any 520, Boeci i altres senadors van ser enviats a Constantinoble per tal de buscar una solució al conflicte entre l'emperador Justí I, que era cristià ortodox, i Teodoric el Gran, que era arià. Foren sospitosos d'haver conspirat a favor de l'emperador i, per tant, de l'Imperi Romà d'Orient, i declarats traïdors. La veritat sobre el procés no va quedar mai clar. En el conflicte, hi havia implicacions no tan sols polítiques, sinó també teològiques. Les relacions entre Orient i Occident, entre Constantinoble i Roma, eren difícils, i potser Boeci en fou una víctima propiciatòria. Boeci no tenia una clara vocació política, sinó que va entrar-hi més per un sentit del deure inspirant-se més per l'estat dels filòsofs de Plató, que per un desig de fama. En tot cas, el resultat fou que en poc temps se'l va arrestar, condemnar i enviar a l'exili, a Pavia. Mentre estava pres, esperant l'execució, va escriure el que seria la seva obra més coneguda, De consolatio philosophiae (La consolació de la filosofia). Finalment, l'any 525 va ser executat com el seu sogre Simmac.
El culte secular que se li retia a Pavia fou confirmat pel papa Lleó XIII l'any 1883. El dia en què se celebra la seva festivitat és el 23 d'octubre.
Detalls de la mort Procopi de Cesarea, a la seva obra De Bello Gothorum, parla de les execucions de Boeci i Símmac.
Doctrina filosòfica Boeci fou especialment rellevant per la seva aportació en el problema dels universals, tema especialment tractat en el seu comentari a la Isagogè de Porfiri. Defensà que els éssers no poden existir sense els impredicables, que es corresponen amb les categories d'Aristòtil, un cop rellegides per Porfiri: gènere, espècie… Creu que és difícil determinar si aquestes idees existeixen realment o són fruit de la raó. Argumenta que un cop separats de les coses, aquests conceptes universals només existeixen com a realitats independents si és en el subjecte pensant.
Pel que fa a les realitats, les divideix en:
Corpòries: homes, animals, plantes… Incorpòries. Subdividides al seu torn en: Déu, que és l'exclusió de tota unió amb el corpori. Entitats geomètriques i predicables, que són realitats incorpòries però que no poden existir per elles mateixes sense els cossos, per la qual cosa tan sols som capaços de separar-les mitjançant l'intel·lecte. Ànimes, que són en els cossos però no se'n poden separar.
Boeci va rebre una forta influència d'Aristòtil, que s'observa tant en la seva divisió de les realitats com en la seva doctrina dels impredicables. Pel que fa a la realitat de l'ànima, s'interpreta la seva doctrina com a crítica a Plató des de la lectura més corpòria d'Aristòtil, ja que defensa efectivament l'existència de les ànimes però limitant el món intel·ligible platònic, es tracta de realitats incorpòries però no en un món a part, sinó en el que ens movem. Es dona un fet similar amb els impredicables: admetent com a correcte en general la teoria platònica, presenta una solució més sensible, en un àmbit aristotèlic, i no en un món a part.
miniatura|Despedida de Boeci de la seva família, quadre de Jean-Victor Schnetz de 1825, conservat al Museu dels Agustins de Tolosa. En la cultura popular A la novel·la Una conxorxa d'enzes de John Kennedy Toole, Boeci és el filòsof favorit del personatge principal Ignatius J. Reilly. «La roda de Boeci» és un tema que apareix sovint al llarg del llibre, que va guanyar el Premi Pulitzer d'Obres de Ficció el 1981.
Peter Glassgold, a la seua obra de 1994 Beothius: The Poems from on the Consolation of Philosophy Translated out of the original Latin into diverse historical Englishings diligently collaged, va traduir els poemes de Boeci sobre el consol de la filosofia directament del llatí original a diversos anglesos històrics.
C.S. Lewis fa referència a Boeci al capítol 27 de la seua apologia cristiana en forma de novel·la anomenada L'estratègia del dimoni (The Screwtape Letters), de 1942.
Boeci també apareix a la pel·lícula de 2002 24 Hour Party People on és interpretat per Christopher Eccleston. Quan Tony Wilson passa per davant d'ell, Boeci (disfressat de captaire) diu: «La meva creença és que la història és una roda. "La inconstància és la meva mateixa essència" —diu la roda— "Aixeca't sobre els meus radis si vols, però no et queixes quan tornis a baixar a les profunditats. Els bons temps passen, però els dolents també. La mutabilitat és la nostra tragèdia, però també és la nostra esperança. Els pitjors moments, com els millors, sempre estan passant"». Wilson va citar també aquestes línies quan va ser convidat al programa britànic de televisió Wheel of Fortune.
Galeria d'imatges
Referències
Vegeu també La Roda de la Fortuna Quadre d'oposició dels judicis
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Neoplatònics medievals Categoria:Pares de l'Església llatins Categoria:Sants màrtirs Categoria:Sants catòlics de Roma Categoria:Traductors del grec al llatí Categoria:Filòsofs del segle VI Categoria:Mestres Categoria:Morts a Pavia Categoria:Gens Mànlia Categoria:Traductors de Roma Categoria:Escriptors antics en llatí de tradició directa Categoria:Escriptors de Roma en llatí Categoria:Teòlegs italians Categoria:Sants romans d'Orient Categoria:Filòsofs de Roma Categoria:Filòsofs romans d'Orient Categoria:Pares de l'Església grecs Categoria:Sants grecs Categoria:Religiosos romans d'Orient Categoria:Filòsofs grecs Categoria:Escriptors grecs Categoria:Escriptors cristians Categoria:Sants escriptors Categoria:Decapitats Categoria:Escriptors romans de temàtica religiosa Categoria:Polítics de Roma Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Polítics grecs Categoria:Teòlegs del segle VI Categoria:Romans d'Orient del segle VI Categoria:Escriptors del segle VI Categoria:Lingüistes grecs