200ppx|miniatura|Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986. Era fill de Lluís IV i Gerberga de Saxònia. Detlev Schwennicke:" Europäische Stammtafeln: Stammtafeln zur Geschichte der Europäischen Staaten, Neue Folge", Capítol II (Marburg, Germany: J. A. Stargardt, 1984), taula 1

Ascens al tron Va ser coronat amb tretze anys el 954 a l'abadia de Sant Remigi en una cerimònia oficiada per l'arquebisbe Artald de Reims,Steven Fanning: "The Annals of Flodoard of Reims, 916–966", eds & trans. Bernard S. Bachrach (New York; Ontario, Can: University of Toronto Press, 2011), p. 60 després de la sobtada mort del seu pare. Els seus inicis com a governant van estar sota la tutela d'Hug el Gran, duc dels francs i comte de París, malgrat haver estat enemic del seu pare.Steven Fanning: "The Annals of Flodoard of Reims, 916–966", eds & trans. Bernard S. Bachrach (New York; Ontario, Can: University of Toronto Press, 2011), p.19 Hug va ser compensat per aquesta feina amb el control sobre el Ducat d'Aquitània i bona part de la Borgonya.Bourchard, Constance Brittain: "Burgundy and Provence:879-1032", en Reuter, Timothy; McKitterick, Rosamond; Abulafia, David. "The New Cambridge Medieval History": Vol. III, 1999- c.1024 ("Introduction: Reading the Tenth Century") III (1. publ. ed.). Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 336. Amb aquest inici, Lotari va esdevenir un rei sense gaire autoritat, envoltat de senyors més poderosos que ell, que en realitat eren enemics velats, entre ells Heribert II de Vermandois qui ja havia actuat amb traïdoria amb el seu avi Carles el Simple.George Holmes:"The Oxford Illustrated History of Medieval Europe" (Oxford; Nova York: Oxford University Press, 1988), pàg. 163 El 955 Lotari i Hug van anar a prendre Poitiers. Durant el setge va morir Hug i el rei se'n va fer càrrec dels seus fills (Hug Capet i Enric) posant-los sota la custòdia del seu oncle matern l'arquebisbe Brunó de Colònia.

Conflictes militars a Lorena miniatura|Lotari lluitant contra Odó II. El comte Balduí III de Flandes havia mort el 962 després d'una expedició contra els normands en suport al rei. Lotari va anar cap a Flandes a prendre possessió del govern, perquè el fill del difunt era encara massa jove i així ho havia disposat l'avi del nen Arnulf I.The Annals of Flodoard of Reims, 916-966, Ed. & Trans. Steven Fanning & Bernard S. Bachrach (University of Toronto Press, CA, 2004) 44F & n. 219 Durant un temps Lotari va prendre el control sobre Arràs i Douai.Pierre Riché:"The Carolingians. A Family Who Forged Europe", (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1993), p. 264–65 Però no conformat amb això va voler recuperar les terres de la Lotaríngia que havien format part del regne dels seus avantpassats i així va entrar en conflicte amb l'emperador Otó II. L'any 978, Lotari juntament amb Hug Capet va travessar el riu Mosa i van atacar el palau imperial d'Aquisgrà canviant la direcció de l'àguila imperial de Carlemagne girada cap a l'oest (França).Jim Bradbury:"The Capetians: Kings of France", 987-1328 (London: Hambledon Continuum, 2007), pàg. 43Richer of Saint-Rémy:" Histoire de France, (888-995)", ed. R. Latouche (Paris: Les Belles Lettres 1964), pàg. 89 Otó II se'n va venjar a la tardor següent amb una incursió militar que va arribar fins a Reims, passant per París i devastant l'abadia de sant Medard a Soissons.Pierre Riché:"The Carolingians. A Family Who Forged Europe", (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1993), p. 276-77 Les forces de Lotari només van aconseguir contraatacar la rereguarda de l'exèrcit d'Otó quan tornava cap a les seves terres. La pau es va signar el juliol del 980 a Margut-sur-Chiers.

El segrest d'Otó III A la mort d'Otó II, el 7 de desembre del 983, Enric II de Baviera va segrestar el fill de tres anys de l'emperador Otó III esperant aconseguir la corona.Pierre Riché:"The Carolingians. A Family Who Forged Europe", (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1993), p. 277 L'arquebisbe de Reims Adalberó va demanar al rei Lotari que s'enfrontés amb Enric, però l'assumpte es va solucionar per si sol quan a meitat del 984 l'emperadriu Teòfana i l'arquebisbe de Magúncia Willigis van aconseguir rescatar el nen.

Origen de la independència catalana miniatura|El cabdill musulmà Almansor va devastar molts territoris cristians de la península Ibèrica. El 985, el comte de Barcelona Borrell II va enviar uns emissaris al rei Lotari demanant ajuda per a combatre la invasió d'Almansor,Gaspar Feliu i Montfort:"La presa de Barcelona per Almansor: història i mitificació"",Institut d'estudis catalans,2007, però Lotari es trobava malalt i tenia problemes per resoldre al comtat de Verdun, no li va enviar cap ajuda.Pierre Riché:"The Carolingians. A Family Who Forged Europe", (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1993), p. 266 Això va motivar el trencament definitiu de la relació de vassallatge dels comtats catalans amb la corona francesa. Perquè quedés més clar el comte Borrell no va assistir a la coronació dels següents reis ni retre'ls homenatge.

Els últims dies de Lotari miniatura|Escultura del rei Lotari al museu de sant Remi El desprestigi de Lotari havia arribat a tal punt que Gerbert d'Aurillac escrivia en una carta adreçada a l'arquebisbe Adalberó de Reims que: «Lotari només és rei de França de nom; Hug [Capet] n'és, en canvi, no tan sols de nom sinó de fet i voluntat.»Andrew W Lewis:"Royal Succession in Capetian France: Studies on Familial Order and the State" (Cambridge, MA: Harvard University Press, 1981), pàg. 15 No gaire després l'arquebisbe es va declarar obertament a favor dels otonians i va provar d'influir perquè Hug fes el mateix, millorant la relació amb Otó III. El rei es va adonar de la situació i va convocar una trobada amb Adalberó sota falsos pretextes i, un cop allà, va acusar-lo de traïció.Pierre Riché:"The Carolingians. A Family Who Forged Europe", (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1993), p. 278 Però l'assemblea va ser dissolta per l'arribada d'Hug Capet i el seu exèrcit abans que s'hagués arribat a pronunciar un veredicte. Dues setmanes més tard, el 2 de març del 986 Lotari va morir a Laon.

Matrimoni i descendència Es va casar amb Emma d'Itàlia, filla de Lotari II d'Itàlia, amb qui va tenir dos fills: Lluís, que succeiria en el tron el seu pare i seria el darrer rei carolingi, Lluís V de França Eudes († c. 13 Novembre 986), canonge de Reims

Lotari va tenir dos fills il·legítims:Eleanor Shipley Duckett"Death and life in the tenth century" (Ann Arbor: University of Michigan Press, 1967), pàg. 118 Arnulf, arquebisbe de Reims Ricard († després del 991).

Referències

Categoria:Reis de França Categoria:Persones de Laon Categoria:Morts a l'Aisne Categoria:Nascuts al segle X Categoria:Morts al segle X