Lesió de Hill-Sachs o fractura de Hill-Sachs és una lesió per impactació o compressió del cap de l'húmer, situada habitualment a la regió posterolateral o posterosuperolateral, que apareix sobretot després d'una luxació anterior de l'espatlla.Provencher, M. T.; Frank, R. M.; LeClere, L. E.; Metzger, P. D.; Ryu, J. J.; Bernhardson, A.; Romeo, A. A. «The Hill-Sachs lesion: diagnosis, classification, and management». The Journal of the American Academy of Orthopaedic Surgeons, 20(4), 2012, pàg. 242-252. doi:10.5435/JAAOS-20-04-242. PMID 22474094.Varacallo, M. A.; Musto, M. A.; Mair, S. D. «Anterior Shoulder Instability». StatPearls. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing, actualitzat el 4 d'agost de 2023. Es produeix quan, durant la luxació, el cap humeral és desplaçat cap endavant i avall i impacta contra el marge anterior o anteroinferior de la cavitat glenoide, més rígid. Aquest contacte pot deixar una depressió cortical o osteocondral al cap humeral.Valencia Mora, M.; Ruiz Ibán, M. A.; Díaz Heredia, J.; Ruiz Díaz, R.; Cuéllar, R.; Calvo, E. «Management of Humeral Defects in Anterior Shoulder Instability». The Open Orthopaedics Journal, 11, 2017, pàg. 1011-1026. doi:10.2174/1874325001711011011.
La lesió no sol considerar-se una entitat aïllada, sinó una part del conjunt de lesions de la inestabilitat glenohumeral anterior. Pot coexistir amb lesions del llavi glenoidal, especialment la lesió de Bankart, i amb pèrdua òssia del marge anterior de la glena.Tuite, M. J.; Pfirrmann, C. W. A. «Shoulder: Instability». A: Musculoskeletal Diseases 2021-2024. NCBI Bookshelf, 2021. La importància clínica depèn de la mida, profunditat, localització i orientació del defecte, i sobretot de la seva relació amb la pèrdua òssia glenoidal. Les lesions grans, medials o que entren en contacte amb el marge glenoidal durant l'abducció i la rotació externa poden contribuir a la luxació recurrent.Di Giacomo, G.; Itoi, E.; Burkhart, S. S. «Evolving concept of bipolar bone loss and the Hill-Sachs lesion: from "engaging/non-engaging" lesion to "on-track/off-track" lesion». Arthroscopy, 30(1), 2014, pàg. 90-98. doi:10.1016/j.arthro.2013.10.004. PMID 24384275.
Anatomia i mecanisme lesional L'articulació glenohumeral és una articulació amb gran mobilitat i una estabilitat que depèn de factors ossis, capsulolligamentosos, labrals i musculars. En una luxació anterior traumàtica, el cap humeral es desplaça fora de la glena i, quan impacta contra el seu marge anterior, pot patir una fractura per compressió. Com que el marge glenoidal és relativament rígid i el cap humeral conté os esponjós recobert de cartílag, la zona de contacte pot quedar deprimida.
En la luxació anterior, el defecte clàssic és posterior, posterolateral o posterosuperolateral. En canvi, en la luxació posterior pot aparèixer una lesió anàloga a la part anteromedial del cap humeral, anomenada sovint lesió inversa de Hill-Sachs o lesió de McLaughlin. Aquesta lesió inversa té un context clínic diferent i s'associa a la inestabilitat posterior.
La lesió de Hill-Sachs forma part del concepte de lesió òssia bipolar de l'espatlla: un defecte al costat humeral pot combinar-se amb una pèrdua òssia glenoidal. Aquesta combinació és rellevant perquè una lesió humeral de mida moderada pot ser estable si la glena és íntegra, però pot esdevenir inestable quan hi ha pèrdua òssia glenoidal concomitant.
Lesions associades La lesió associada més coneguda és la lesió de Bankart, que consisteix en el despreniment del llavi glenoidal anteroinferior i pot incloure una fractura del marge glenoidal quan és una Bankart òssia. També poden trobar-se lesions capsulars, avulsió humeral del lligament glenohumeral, lesions SLAP, lesions del cartílag i lesions del manegot dels rotadors, especialment en pacients de més edat.
La presència d'una lesió de Hill-Sachs no implica necessàriament que calgui tractament quirúrgic específic sobre el defecte. Tanmateix, quan la lesió és ampla, profunda, medial o associada a pèrdua òssia glenoidal, pot facilitar que el cap humeral torni a encaixar-se al marge anterior de la glena i provoqui una nova subluxació o luxació.Burkhart, S. S.; De Beer, J. F. «Traumatic glenohumeral bone defects and their relationship to failure of arthroscopic Bankart repairs: significance of the inverted-pear glenoid and the humeral engaging Hill-Sachs lesion». Arthroscopy, 16(7), 2000, pàg. 677-694. doi:10.1053/jars.2000.17715. PMID 11027751.
Epidemiologia La freqüència exacta és variable perquè depèn de la població estudiada, del nombre de luxacions prèvies i de la tècnica d'imatge utilitzada. Diverses sèries han informat que la lesió és present en una proporció important de luxacions anteriors de l'espatlla i que la prevalença augmenta en la inestabilitat recurrent. En estudis clàssics d'artroscòpia després d'una primera luxació anterior, la incidència ja es va considerar més alta del que s'havia pensat inicialment.Calandra, J. J.; Baker, C. L.; Uribe, J. «The incidence of Hill-Sachs lesions in initial anterior shoulder dislocations». Arthroscopy, 5(4), 1989, pàg. 254-257. doi:10.1016/0749-8063(89)90138-2. PMID 2590322. En la inestabilitat recurrent, la proporció pot acostar-se a la totalitat dels casos en algunes sèries, tot i que no totes les lesions són clínicament rellevants ni necessiten tractament específic.Yiannakopoulos, C. K.; Mataragas, E.; Antonogiannakis, E. «A comparison of the spectrum of intra-articular lesions in acute and chronic anterior shoulder instability». Arthroscopy, 23(9), 2007, pàg. 985-990. doi:10.1016/j.arthro.2007.05.009. PMID 17868838.
L'edat, la pràctica esportiva, els esports de contacte o de llançament, l'antecedent de luxacions repetides i la coexistència de pèrdua òssia glenoidal són factors que poden modificar el risc de recurrència. Per aquest motiu, la lesió s'avalua habitualment dins d'un estudi global de la inestabilitat anterior i no només com una fractura local.
Classificació i valoració de la rellevància clínica Històricament, les lesions de Hill-Sachs s'han descrit segons la mida, profunditat o percentatge de superfície articular afectada. S'han proposat categories com lleu, moderada o severa, però no hi ha un únic sistema universalment acceptat per quantificar-les.Maio, M.; Sarmento, M.; Moura, N.; Antunes, J.; Cartucho, A. «How to measure a Hill-Sachs lesion: a systematic review». EFORT Open Reviews, 4(4), 2019, pàg. 151-157. doi:10.1302/2058-5241.4.180031. PMID 31057952. Les revisions sobre mètodes de mesura han destacat que la quantificació és important per decidir el tractament, però que els estudis utilitzen tècniques heterogènies.Khan, S.; et al. «Variability in quantifying the Hill-Sachs lesion: a scoping review». JSES Reviews, Reports, and Techniques, 2023. PMID 37811393.
Un concepte clàssic és la distinció entre lesió engaging i non-engaging. Una lesió engaging és aquella que pot encaixar o enganxar-se al marge anterior de la glena quan el braç es col·loca en abducció i rotació externa, posició funcionalment rellevant en molts gestos esportius. Aquest concepte va ajudar a explicar per què algunes reparacions de Bankart fracassaven quan hi havia defectes ossis no tractats.
En la pràctica moderna s'utilitza sovint el concepte de glenoid track. El glenoid track és la zona de contacte de la glena sobre la regió posterosuperior del cap humeral durant l'abducció i la rotació externa. Si el defecte de Hill-Sachs roman dins d'aquesta zona, es considera una lesió on-track; si s'estén medialment fora del track, es considera off-track i té més risc d'enganxar-se i provocar inestabilitat.Yamamoto, N.; Itoi, E.; Abe, H.; Minagawa, H.; Seki, N.; Shimada, Y.; Okada, K. «Contact between the glenoid and the humeral head in abduction, external rotation, and horizontal extension: a new concept of glenoid track». Journal of Shoulder and Elbow Surgery, 16(5), 2007, pàg. 649-656. doi:10.1016/j.jse.2006.12.012. PMID 17644006.
El concepte s'ha ampliat amb termes com lesió near-track, peripheral-track o ràtio entre interval de Hill-Sachs i amplada del glenoid track. Aquests refinaments intenten identificar lesions que encara són on-track però pròximes al límit d'inestabilitat, especialment quan existeix pèrdua òssia glenoidal subcrítica.Yamamoto, N.; Itoi, E. «Glenoid track and subcritical Hill-Sachs lesion». JSES International, 8(1), 2024, pàg. 3-9. doi:10.1016/j.jseint.2023.10.001. PMID 38707566.
Manifestacions clíniques La lesió de Hill-Sachs en si mateixa pot ser asimptomàtica; els símptomes solen derivar de la luxació, de la inestabilitat glenohumeral i de les lesions associades. Les persones afectades poden presentar dolor després del traumatisme, sensació d'inseguretat, episodis de subluxació o luxació recurrent, aprensió en posicions d'abducció i rotació externa, espetecs o bloqueig dolorós en determinats moviments.
L'exploració clínica no permet mesurar directament el defecte ossi, però ajuda a valorar la direcció de la inestabilitat, la laxitud, la funció del manegot dels rotadors i la presència d'altres lesions. Les proves d'aprensió i recol·locació poden reproduir la sensació d'inestabilitat anterior, encara que la confirmació i quantificació de la lesió requereixen proves d'imatge.
Diagnòstic miniatura|Imatge de ressonància magnètica després d'una luxació d'espatlla, amb defecte de Hill-Sachs i lesió de Bankart associada.
El diagnòstic es basa en la història de luxació o inestabilitat, l'exploració física i les proves d'imatge. En el context agut, les radiografies serveixen per confirmar la luxació, comprovar la reducció i detectar fractures associades. Les projeccions anteroposterior, axil·lar i escapular en Y són habituals en l'estudi inicial de la luxació d'espatlla.
La radiografia simple pot mostrar el defecte, sobretot en projeccions adequades i amb rotació interna, però pot infraestimar lesions petites o complexes. Algunes projeccions especials, com la de Stryker notch, s'han utilitzat per visualitzar millor el defecte humeral, però la sensibilitat de la radiografia convencional és limitada en comparació amb tècniques avançades.Vopat, M. L.; Cai, W.; Torriani, M.; et al. «Accuracy and Reliability of Imaging Modalities for Studying Hill-Sachs Lesions in Anterior Shoulder Instability: A Systematic Review». Arthroscopy, 37(7), 2021, pàg. 2181-2191. doi:10.1016/j.arthro.2020.10.018.
La tomografia computada és especialment útil per quantificar la pèrdua òssia, sobretot quan es fan reconstruccions tridimensionals. La ressonància magnètica i l'artro-RM aporten informació sobre el llavi glenoidal, la càpsula, el cartílag, el manegot dels rotadors i altres lesions de parts toves. En alguns contextos, l'ecografia ha mostrat utilitat per identificar lesions de Hill-Sachs, però depèn de l'experiència de l'explorador i no substitueix la valoració global de la inestabilitat.
La quantificació preoperatòria pot incloure l'amplada, la profunditat, el volum o l'interval de Hill-Sachs. També és important mesurar la pèrdua òssia glenoidal, perquè la decisió terapèutica depèn de la combinació dels defectes humeral i glenoidal. Les revisions sistemàtiques indiquen que hi ha una varietat de mètodes amb fiabilitat variable, i que la TC tridimensional i, en alguns estudis, la RM tridimensional poden aportar mesures reproduïbles.Saliken, D. J.; Bornes, T. D.; Bouliane, M. J.; Sheps, D. M.; Beaupre, L. A. «Imaging methods for quantifying glenoid and Hill-Sachs bone loss in traumatic instability of the shoulder: a scoping review». BMC Musculoskeletal Disorders, 16, 2015, article 164. doi:10.1186/s12891-015-0607-1.
Diagnòstic diferencial