La Federació de Dependents de Catalunya va ser una agrupació sindical promoguda pel CADCI i fundada a Barcelona el 16 de gener de 1921. Pretenia aglutinar les diferents agrupacions de dependents que existien a Catalunya.
En la primera assemblea celebrada el mes de març de 1921 hi van participar els Centres de Dependents de Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Tarragona, Terrassa, Valls, Vic, la Unió Ultramarina i la Lliga de Corredors de Barcelona, i també va tenir l'adhesió de la Unió de Dependents de Figueres. En va ser elegit president Francesc Xavier Casals i Vidal del CADCI i formaven el Comitè Executiu Ignasi Mestres de Sabadell, Josep Llop de Reus, Josep Xuclà de Barcelona, Vicens Vilarasau de Manresa, Francesc Vives de Barcelona i Ramon Marsà de Terrassa.
Les principals reivindicacions de la Federació eren la jornada de 8 hores, no treballar els diumenges i acabar amb l'internat dels dependents del comerç. Després de la constitució va celebrar un primer congrés a Reus del 24 a 25 de setembre de 1921 on les ponències presentades apostaven pel sindicalisme reformista. Del 28 al 29 d'octubre de 1922 va celebrar el segon congrés a Manresa, on va ser elegit president Josep Ricart i Sala del CADCI. En aquesta assemblea es va rebutjar una proposta d'ingrés a la «Federación Nacional de Dependientes». Els dies 8 i 9 de setembre de 1923 la Federació celebra una tercera assemblea general a Terrassa. El 1925 se celebra a Lleida una quarta assemblea on es decidiria l'ingrés a la Federació Internacional d'Empleats i Tècnics de la Internacional Sindical d'Amsterdam.
Referències
Categoria:Sindicats de Catalunya