El mizo és una llengua tibetobirmana parlada a l'Estat del Mizoram, a l'Índia, així com als estats veïns de l'Assam i del Manipur. Té aproximadament 540.000 parlants del poble mizo. Una petita part de ells viu fora de l'Índia, a Myanmar i a Bangladesh.
La llengua també s'anomena lushai, un terme del colonialisme, perquè el poble lushei fou el primer de la regió a tenir exposició als britànics. Encara que el terme lushai (o lusei, lushei) encara s'usa amb freqüència, és considerat incorrecte pel poble mizo.Lalthangliana, B., Mizo tihin ṭawng a nei lo tih kha , Matisoff, 'Language names' section Gran part de la poesia en aquesta llengua es derivà de les llengües lai (pawi), de la llengua paite i de la hmar, i els poemes més antics considerats com a mizo són en Pawi (Lai).
Escriptura L'alfabet mizo està basat en l'alfabet llatí i consta de 25 lletres:
Lletraa aw b ch d e f g ng h i j kNom
Lletra l m n o p r s t ṭ u v zNom
En la seva forma actual, l'alfabet fou ideat pels primers missioners cristians de Mizoram, Rev. J.H.Lorrain i Rev. F.W.SavidgeLalthangliana, B.: 2001, History and Culture of Mizo in India, Burma and Bangladesh, Aizawl. "Baptist Missionary Conference, 1892", p. 745 basant-se en el sistema de Hunter de transliteració.
Posteriorment fou afegit un circumflex ^ a les vocals per tal d'indicar les vocals llargues, és a dir, â, ê, î, ô, û, cosa que no fou suficient per expressar completament el to mizo. Algunes publicacions, com el diari Vanglaini o la revista Kristian Ṭhalai, van començar a utilitzar á, à, ä, é, è, ë, í, ì, ï, ó, ò, ö, ú, ù, ü per indicar les entonacions llargues. Tanmateix, aquests signes no aconsegueixen diferenciar les entonacions dels tons curts.El Viccionari en mizo utilitza els símbols addicionals ạ, ǎ, ȧ (i anàlogament per a les altres vocals aw, e, i and u) per diferenciar-los.
Classificació interna Dins de les llengües tibetobirmanes, el mizo forma part del subgrup central de les llengües kuki-chin.
Fonologia Les següents taules mostren l'inventari dels fonemes consonàntics i vocàlicsWeidert 1975, p.10-11. del dialecte del Nord del mizo.
Vocals AnteriorCentralPosteriorTancadai [i]u [u]Mitjanae [e]o [o]Obertaa [a] LabialesDentalsAlveolarsDorsalsGlottalesCentralsLateralsVelarsOclusivesSordesp [p] [t] [k][ʔ]Aquestes glotals només apareixen en posició final.aspiradesph [pʰ]th [tʰ]kh [kʰ]Sonoresb [b]d [d]AfricadesSordests [t͡s]aspiradestsh [t͡sʰ]Lateralstl [t͡l]Lat. aspiradestlh [t͡lʰ]Bateganttr [t͡r]Bat. aspiradestrh [t͡rʰ]Fricativessordes f [f] s [s] h [h]sonores v [v] z [z] l [l]NasalsSimples m [m] n [n] ŋ [ŋ]aspiradahm [ʰm]hn [ʰn]hŋ [ʰŋ]líquidaSimples r [r] l [l]aspiradahr [ʰr]lh [ʰl]Glotalsrʔ [rʔ]lʔ [lʔ]
Tons El mizo és una llengua tonal que posseeix quatre tons: alt, baix, descendent i ascendent. Dos tons suplementaris es redueixen i tenen les qualitats altes i baixes.Weidert 1975, p.10-11.
Exemples Mi zawng zawng hi zalèna piang kan ni a, zahawmna leh dikna chanvoah intluk tlâng vek kan ni. Chhia leh ṭha hriatna fîm neia siam kan nih avangin kan mihring puite chungah inunauna thinlung kan pu tlat tur a ni.
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. (Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans).
Algunes paraules i frases en mizo Mizo Català Mizo Català Ka läwm eGràciesRuFurtarI dam mâw/I dam em?Com estàs?TuiAiguaTharNouChâwMenjarLianGranSanghâPeixPêDonarRûlSerpSakeiTigreKhúaPoble/CiutatLalCap/Senyor/ReiNíDia/El SolSikeisenMartThlàLluna/mesChawngmawiiVenusKumAny/edatHrangchhuanaJúpiterṬhà mâw? (informal)Com estàs?/Què tal? TukṭhuanEsmorzarVànCelChhumNúvolBoruakAireKhuFumThlawh(theih)naAvióArsiEstrellaṬumhmunAeroportMeiFocZinViatjarUiGosLeiTerraHmulPlomaKhawvelMónThlàLa LlunaLûCap (part del cos)MitUllKâBocaKhabèBarbetaBengOrellaHnarNasMiGent/PersonesSâCarnEngtin?/Engtiangin?Com?MangṭhaBona nitDár engzât nge?Quina hora és?ThingpuiTeKhaw'nge i kal dáwn?On vas?Dam takin [(u) le]Adéu/Aneu en pauEngtikah?Quan?Khawiah?On?Eng(nge)?Què?AmaherawhchuTot i això
Nombres cardinals (Pa)khatU(Pa)hnihDos(Pa)thumTres(Pa)liQuatre(Pa)ngáCinc(Pa)rukSis(Pa)sarihSet(Pa)riatVuit(Pa)kuaNouSàwmDeuSàwmpakhatOnzeSàwmpakuaDinouSawmhnihVintSawmthumTrentaSawmküaNorantaZàCentZangáCinc-centsSäng(khat)MilSïng(khat)Deu milNûai(khat)Cent milMaktadûaiUn milióVaibelchhiaDeu milionsVaibelchhetakCent milionsTlûklehdingäwnMil milions
Notes
Referències
Bibliografia Alfons Weidert, 1975, Component Analysis of Lushai Phonology, Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science, Series IV - Current Issues in Linguistic Theory, volume 2, Amsterdam: John Benjamins B.V..
Enllaços externs
Categoria:Llengües de l'Índia Categoria:Llengües tibetobirmanes