va ser una activista antifeixista catalana, que va lluitar a la Resistència francesa contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial i va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück.
Biografia Era filla de Joaquim i d'gueda de Mequinensa. Casada en primeres núpcies amb el miner Antonio Castelló Roca, van ser pares de Maria Castelló Ibarz. Després de vídua, Elvira Ibarz va treballar a l'Hotel Roi de la Pobla de Segur. Allí va conèixer Jaume Beleta, fill de Casa Antema de la Plana de Mont-ros, i la parella va establir-se a Tolosa de Llenguadoc.
Arran del cop d'estat feixista del 18 de Juliol de 1936 van tornar a Catalunya per a lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil. Beleta i el seu gendre Joseph Ferrer Peix (marit de Maria) van treballar fortificant camps d'aviació a Balaguer, Aravell i Argelaguer. Un cop ocupada Catalunya, Elvira Ibarz i la seva filla Maria van tornar a França, acompanyades per les nebodes Conxita, Rosa, Mercè i Pepita Grangé a través de Portbou, i van estar durant unes setmanes a Liévin (Pas de Calais) fins que van poder tornar a l'Arieja i reunir-se amb Jaume Beleta.
Després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial van residir a Gudàs, al departament de l'Arieja, i van participar en la Resistència contra els nazis. Quan el marit d'Elvira Ibarz va ser descobert va fugir i es va amagar a Andorra. Llavors ella, amb la seva filla Maria i la seva neboda Conxita Grangé, van entrar a formar part de la 3a Brigada de Guerrillers, ajudant a l'evasió de soldats aliats a través del Pirineu i amagant maquis. Va ser capturada amb la seva filla Maria i amb la seva neboda Conxita Grangé, el 1944 quan la milícia del mariscal Pétain va entrar a trets a la casa de Gudàs buscant al maqui Jesús Ríos García.
Després de la seva detenció, van ser internades a les presons de Foix i Saint Michel (Tolosa) i deportades amb l'anomenat «tren fantasma» des de Tolosa al camp de concentració de Dachau, on van entrar el 28 d'agost de 1944, essent-li assignada a Elvira el número 83.885. Com a la majoria de dones, la van traslladar al camp de concentració de Ravensbrück, on va ser internada amb el número 62.478, i hi va fer treballs forçats fins que va ser alliberada pels soviètics. Posteriorment, va ser repatriada a França i va tornar a Tolosa.
Reconeixement El 24 d'octubre de 2014, amb motiu de la celebració de l'Assemblea anual d'Amical de Mauthausen als Museus de Mequinensa, es va inaugurar un monument dedicat a les persones nascudes a la localitat que van ser deportades als camps nazis i es va instal·lar una placa metàl·lica en un monòlit de pedra amb la inscripció A todos los hijos de Mequinenza que padecieron la deportación a los campos nazis (1940-1945). Que su recuerdo sirva de experiencia.
La biblioteca de ciències socials de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial, va acollir l'exposició «Dones de Ravensbrück» sobre les deportades als camps d'extermini nazi, entre les quals, Elvira Ibarz, Maria Castelló i Conxita Grangé.
Referències
Categoria:Mequinensans Categoria:Membres catalans del sud de la Resistència francesa Categoria:Supervivents del camp de concentració de Ravensbrück Categoria:Nascuts el 1891 Categoria:Morts el 1953 Categoria:Antifeixistes catalans del sud Categoria:Morts als Alts Pirineus Categoria:Activistes aragonesos