En el món de la física, es denomina camp de llum (light field en anglès) la funció vectorial que determina la quantitat de llum que viatja d'un punt a un altre en la totalitat de l'espai. La síntesi d'aquest espai es fa per mitjà de la funció plenòptica, una funció de 5 dimensions encarregada de representar la cromaticitat o intensitat de tots els punts i direccions d'un espai de 3 dimensions. El terme es perfila per primer cop en l'article "Pensaments sobre les vibracions dels rajos" de Michael Faraday el 1846, on proposa una interpretació sobre la llum com un camp, similar a la dels camps magnètics. Serà el 1939 l'any que apareixerà el terme camp de llum a "El camp de llum", d'Alexander Gershun.
Els camps de llum són la forma essencial i fonamental per a representar la llum i, per tant, hi ha moltes maneres de crear camps de llum, mecanismes i aparells per a capturar i traduir-los en una imatge, a través d'un programa de computadora.
Podem produir representacions gràfiques dels camps de llum utilitzant dos mètodes: amb la computació gràfica és possible construir-ne a partir de models 3D, i amb la fotografia a través d'un espai real. De totes maneres sempre és important obtenir múltiples punts de vista de l'espai emmarcat (escena) per a reproduir un camp de llum. El conjunt de punts poden formar part d'una línia, pla, esfera o qualsevol altra forma geomètrica depenent de la parametrització utilitzada; tot i això, també és possible fer-ho a partir d'una col·lecció de punts de llum no estructurats.
Aquests són els dispositius que podem utilitzar per capturar camps de llum de manera fotogràfica: una càmera controlada robòticament, una càmera en moviment, un arc de càmeres col·locades en línia (tècnica de captura present a The Matrix per a crear l'efecte bullet time) o a través d'un microscopi o un sistema òptic posicionat amb un conjunt de microlents en un camí òptic.
Referències
Categoria:Òptica