El sarcòfag d'Eshmunazar II és el sarcòfag que conté les restes del rei de Sidó Eshmunazar II, famós per una inscripció fenícia. Fou construït a Egipte a la primeria del segle V ae; el desenterraren al 1855 en un jaciment proper a Sidó i ara és al Museu del Louvre. Conté una inscripció en fenici de gran importància: fou la primera en llengua fenícia que es descobria a l'àrea, i era també la inscripció d'aquest tipus més detallada mai trobada fins en aquest moment. William Wadden Turner, 3 juliol 1855, The Sidon Inscription, p.259: "Its interest is greater both on this account and as being the first inscription properly so-called that has yet been found in Phoenicia proper, which had previously furnished only some coins and an inscribed gem.
Eshmunazar II (fenici: 𐤀𐤔𐤌𐤍𐤏𐤆𐤓 , un nom teòfor que significa 'Eshmun ajuda' o 'ajudant d'Eshmun', semblant a Eleazar). Fou rei de Sidó i fill del rei Tabnit (segurament Tenes en grec). El sarcòfag sembla fet a Egipte, tallat en epidiorita de Wadi Hammamat. La inscripció diu que el "Senyor dels reis" va concedir als reis sidonis "Dor i Jaffa, les poderoses terres de Dagó, que es troben a la plana de Xaron". (Avui Palestina)Louvre website: "The favor of the Persian king had increased the territory of Sidon by granting it part of Philistine: "The Lord of Kings gave us Dor and Yapho, the rich wheat-lands that are in the Plain of Sharon, in recognition of the great deeds that I accomplished and we have added to the lands that are forever those of the Sidonians.""
Més d'una dotzena d'acadèmics d'Europa i Estats Units el van traduir i interpretaren els detalls en els dos anys posteriors a la publicació de la troballa.Turner, W. (1860). Jean-Joseph-Léandre Bargès va escriure que l'idioma de la inscripció és "idèntic a l'hebreu, tret de les inflexions finals d'algunes paraules i algunes expressions, en nombre molt reduït, que no es troben en els texts bíblics que ens han arribat; el fet que l'hebreu s'escrigués i parlàs a Sidó, en un moment en què els jueus que tornaven de la captivitat ja no escoltaven aquest idioma, és una prova que es conservà entre els fenicis més temps que entre els mateixos hebreus".
Inscripció center|miniatura|Còpia de la inscripció al Museu de Jaffa, Palestina El sarcòfag té una inscripció de 22 línies, coneguda com a KAI-14, escrita en cananeu, en alfabet fenici. La inscripció identifica el rei i adverteix a la gent que no li pertorbe el repòs.
L'idioma utilitzat en la inscripció és una variant cananea mútuament intel·ligible amb l'hebreu bíblic.
Com en altres inscripcions fenícies, el text sembla no emprar cap o quasi cap mater lectionis. Com en arameu, la preposició אית (ʾyt) s'usa com a marcador acusatiu, mentre que את (ʾt) s'utilitza per "amb".
Text frontal Aquesta traducció es basa en la de Julius Oppert, corregida en una traducció més recent de Prichard & Fleming.Samuel Birch, Records of the past: Being English Translations of the Ancient Monuments of Egypt and Western Asia, vol. 9, 1877, p. 111.James B. Prichard and Daniel E. Fleming, The Ancient Near East: An Anthology of Texts and Pictures, 2011, p. 311. TranscripcionsTraduccióTranscripció llatina byrḥ bl bšnt ʿsr wʾrbʿ 14 lmlky mlk ʾšmnʿzr mlk ṣdnm bn mlk tbnt mlk ṣdnm dbr mlk ʾšmnʿzr mlk ṣdnm lʾmr ngzlt bl ʿty bn msk ymm ʾzrm ytm bn ʾlmt wškb ʾnk bḥlt z wbqbr z bmqm ʾš bnt qnmy ʾt kl mmlkt wkl ʾdm ʾl yptḥ ʾyt mškb zw ʾL ybqš bn mnm k ʾi šm bn mnm wʾl išʾ ʾyt ḥlt mškby wʾl iʿm sn bmškb z ʿlt mškb šny ʾp ʾm ʾdmm ydbrnk ʾl tšmʿ bdnm k kl mmlkt w kl ʾdm ʾš yptḥ ʿlt mškb z ʾm ʾš išʾ ʾyt ḥlt mškby ʾm ʾš iʿmsn bm škb z ʾl ykn lm mškb ʾt rpʾm wʾl yqbr bqbr wʾl ykn lm bn wzrʿ tḥtnm wysgrnm hʾlnm hqdšm ʾt mmlk (t) ʾdr ʾš mšl bnm lq ṣtnm ʾyt mmlkt ʾm ʾdm hʾ ʾš yptḥ ʿlt mškb z ʾm ʾš išʾ ʾyt ḥlt z wʾyt zrʿ mmlt hʾ ʾm ʾdmm hmt ʾl ykn lm šrš lmṭ w pr lmʿl wtʾr bḥym tḥt šmš k ʾnk nḥn ngzlt bl ʿty bn ms k ymm ʾzrm ytm bn ʾlmt ʾnk k ʾnk ʾšmnʿzr mlk ṣdnm bn mlk tbnt mlk ṣdnm bn bn mlk ʾšmnʿzr mlk ṣdnm wʾmy ʾm ʿštrt khnt ʿštrt rbtn hmlkt bt mlk ʾšmnʿzr mlk ṣdnm ʾm bnn ʾyt bt ʾLnm ʾyt (...) t bṣdn ʾrṣ ym wyšrn ʾyt ʿštrt šmm ʾdrm wʾnḥnLa línea # 16 "wyšrn" = "establecer" o "colocar" y la línea # 17 "wyšbny" = "establecer" usan la misma raíz, pero el grabador (el Escriba) las escribió de manera diferente. La línea # 16 usó "R" y la línea # 17 usó "B". En la escritura fenicia son similares y aquí podría haber un error del Escriba o de la persona que hizo el dibujo de la inscripción en el siglo XIX. El uso correcto es "wyšbn" y la línea # 16 es el error,pages 42 "Ifil" and 107 "wyšbn", see Glossary of Phoenician, by Harris, Zellig S.,: A Grammar of the Phoenician Language, New Haven, 1936 ʾŠ bnn bt lʾšmn (?) R qdš ʿnydll bhr wyšbny šmm ʾdrm wʾnḥn ʾš bnn btm lʾln ṣdnm bṣdn ʾrṣ ym bt lbʿl ṣdn wbt lʿštrt šm bʿl wʿd ytn ln ʾdn mlkm ʾYt dʾr wypy ʾrṣt dgn hʾdrt ʾš bšd šrn lmdt ʿṣmt ʾš pʿlt wyspnnm ʿLt gbl ʾrṣ lknnm lṣdnm lʿl (?) Qnmy ʾt kl mmlkt wkl ʾdm ʾl yptḥ ʿlty wʾl iʿr ʿlty wʾl iʿmsn bmškb z wʾl išʾ ʾyt ḥlt mškby lm ysgrnm ʾLnm hqdšm ʾl wyqṣn hmmlkt hʾ whʾdmm hmt wzrʿm lʿlm Transcripció hebrea בירח בל בשנת עסר וארבע 14 למלכי מֶלֶכ אֶשמֻנעַזָר מלכ צדנמSigue el texto de la inscripción de 22 líneas, en la parte frontal del sarcófago, con una transliteración uno a uno al alfabeto hebreo. El texto original no contiene saltos de palabras; estos son simplemente sugeridos; los números aparecen en la inscripción original en un estándar egipcio. בנ מֶלֶכ תַּבּנִת מֶלֶכ צדנמ דבר מֶלֶכ אֶשמֻנעַזָר מֶלֶכ צדנמ לאמר נגזלת בל עתי בנ מסכ יממ אזרמ יתמ בנ אלמת ושכב אנכ בחלת ז ובקבר ז במקמ אש בנת קנמי את כל ממלכת וכל אדמ אל יפתח אית משכב ז ו אל יבקש בנ מנמ כ אי שמ בנ מנמ ואל ישא אית חלת משכבי ואל יעמ סנ במשכב ז עלת משכב שני אפ אמ אדממ ידברנכ אל תשמע בדנמ כ כל ממלכת ו כל אדמ אש יפתח עלת משכב ז אמ אש ישא אית חלת משכבי אמ אש יעמסנ במ שכב ז אל יכנ למ משכב את רפאמ ואל יקבר בקבר ואל יכנ למ בנ וזרע תחתנמ ויסגרנמ האלנמ הקדשמ את ממלכ (ת) אדר אש משל בנמ לק צתנמ אית ממלכת אמ אדמ הא אש יפתח עלת משכב ז אמ אש ישא אית חלת ז ואית זרע ממלת הא אמ אדממ המת אל יכנ למ שרש למט ו פר למעל ותאר בחימ תחת שמש כ אנכ נחנ נגזלת בל עתי בנ מס כ יממ אזרמ יתמ בנ אלמת אנכ כ אנכ אֶשמֻנעַזָר מלכ צדנמ בנ מלכ תַּבּנִת מֶלֶכ צדנמ בנ בנ מֶלֶכ אֶשמֻנעַזָר מֶלֶכ צדנמ ואמי אמ עשתרתכהנת כהנת עשתרת רבתנ המלכת בת מֶלֶכ אֶשמֻנעַזָר מֶלֶכ צדנמ אמ בננ אית בת אלנמ אית (. . .) ת בצדנ ארצ ימ וישרנ אית עשתרת שממ אדרמ ואנחנ אש בננ בת לאשמנ (?) ר קדש ענידלל בהר וישבני שממ אדרמ ואנחנ אש בננ בתמ לאלנ צדנמ בצדנ ארצ ימ בת לבעל צדנ ובת לעשתרת שמ בעל ועד יתנ לנ אדנ מלכמ אית דאר ויפי ארצת דגנ האדרת אש בשד שרנ למדת עצמת אש פעלת ויספננמ עלת גבל ארצ לכננמ לצדנמ לעל (?) קנמי את כל ממלכת וכל אדמ אל יפתח עלתי ואל יער עלתי ואל יעמסנ במשכב ז ואל ישא אית חלת משכבי למ יסגרנמ אלנמ הקדשמ אל ויקצנ הממלכת הא והאדממ המת וזרעמ לעלמ Text fenici original 𐤁𐤉𐤓𐤇 𐤁𐤋 𐤁𐤔𐤍𐤕 𐤏𐤎𐤓 𐤅𐤀𐤓𐤁𐤏 𐤗𐤖𐤖𐤖𐤖 𐤋𐤌𐤋𐤊𐤉 𐤌𐤋𐤊 𐤀𐤔𐤌𐤍𐤏𐤆𐤓 𐤌𐤋𐤊 𐤑𐤃𐤍𐤌 𐤁𐤍 𐤌𐤋𐤊 𐤕𐤁𐤍𐤕 𐤌𐤋𐤊 𐤑𐤃𐤍𐤌 𐤃𐤁𐤓 𐤌𐤋𐤊 𐤀𐤔𐤌𐤍𐤏𐤆𐤓 𐤌𐤋𐤊 𐤑𐤃𐤍𐤌 𐤋𐤀𐤌𐤓 𐤍𐤂𐤆𐤋𐤕 𐤁𐤋 𐤏𐤕𐤉 𐤁𐤍 𐤌𐤎𐤊 𐤉𐤌𐤌 𐤀𐤆𐤓𐤌 𐤉𐤕𐤌 𐤁𐤍 𐤀𐤋𐤌𐤕 𐤅𐤔𐤊𐤁 𐤀𐤍𐤊 𐤁𐤇𐤋𐤕 𐤆 𐤅𐤁𐤒𐤁𐤓 𐤆 𐤁𐤌𐤒𐤌 𐤀𐤔 𐤁𐤍𐤕 𐤒𐤍𐤌𐤉 𐤀𐤕 𐤊𐤋 𐤌𐤌𐤋𐤊𐤕 𐤅𐤊𐤋 𐤀𐤃𐤌 𐤀𐤋 𐤉𐤐𐤕𐤇 𐤀𐤉𐤕 𐤌𐤔𐤊𐤁 𐤆 𐤅 𐤀𐤋 𐤉𐤁𐤒𐤔 𐤁𐤍 𐤌𐤍𐤌 𐤊 𐤀𐤉 𐤔𐤌 𐤁𐤍 𐤌𐤍𐤌 𐤅𐤀𐤋 𐤉𐤔𐤀 𐤀𐤉𐤕 𐤇𐤋𐤕 𐤌𐤔𐤊𐤁𐤉 𐤅𐤀𐤋 𐤉𐤏𐤌 𐤎𐤍 𐤁𐤌𐤔𐤊𐤁 𐤆 𐤏𐤋𐤕 𐤌𐤔𐤊𐤁 𐤔𐤍𐤉 𐤀𐤐 𐤀𐤌 𐤀𐤃𐤌𐤌 𐤉𐤃𐤁𐤓𐤍𐤊 𐤀𐤋 𐤕𐤔𐤌𐤏 𐤁𐤃𐤍𐤌 𐤊 𐤊𐤋 𐤌𐤌𐤋𐤊𐤕 𐤅 𐤊𐤋 𐤀𐤃𐤌 𐤀𐤔 𐤉𐤐𐤕𐤇 𐤏𐤋𐤕 𐤌𐤔𐤊𐤁 𐤆 𐤀𐤌 𐤀𐤔 𐤉𐤔𐤀 𐤀𐤉𐤕 𐤇𐤋𐤕 𐤌𐤔𐤊𐤁𐤉 𐤀𐤌 𐤀𐤔 𐤉𐤏𐤌𐤎𐤍 𐤁𐤌 𐤔𐤊𐤁 𐤆 𐤀𐤋 𐤉𐤊𐤍 𐤋𐤌 𐤌𐤔𐤊𐤁 𐤀𐤕 𐤓𐤐𐤀𐤌 𐤅𐤀𐤋 𐤉𐤒𐤁𐤓 𐤁𐤒𐤁𐤓 𐤅𐤀𐤋 𐤉𐤊𐤍 𐤋𐤌 𐤁𐤍 𐤅𐤆𐤓𐤏 𐤕𐤇𐤕𐤍𐤌 𐤅𐤉𐤎𐤂𐤓𐤍𐤌 𐤄𐤀𐤋𐤍𐤌 𐤄𐤒𐤃𐤔𐤌 𐤀𐤕 𐤌𐤌𐤋𐤊 (𐤕) 𐤀𐤃𐤓 𐤀𐤔 𐤌𐤔𐤋 𐤁𐤍𐤌 𐤋𐤒 𐤑𐤕𐤍𐤌 𐤀𐤉𐤕 𐤌𐤌𐤋𐤊𐤕 𐤀𐤌 𐤀𐤃𐤌 𐤄𐤀 𐤀𐤔 𐤉𐤐𐤕𐤇 𐤏𐤋𐤕 𐤌𐤔𐤊𐤁 𐤆 𐤀𐤌 𐤀𐤔 𐤉𐤔𐤀 𐤀𐤉𐤕 𐤇𐤋𐤕 𐤆 𐤅𐤀𐤉𐤕 𐤆𐤓𐤏 𐤌𐤌𐤋𐤕 𐤄𐤀 𐤀𐤌 𐤀𐤃𐤌𐤌 𐤄𐤌𐤕 𐤀𐤋 𐤉𐤊𐤍 𐤋𐤌 𐤔𐤓𐤔 𐤋𐤌𐤈 𐤅 𐤐𐤓 𐤋𐤌𐤏𐤋 𐤅𐤕𐤀𐤓 𐤁𐤇𐤉𐤌 𐤕𐤇𐤕 𐤔𐤌𐤔 𐤊 𐤀𐤍𐤊 𐤍𐤇𐤍 𐤍𐤂𐤆𐤋𐤕 𐤁𐤋 𐤏𐤕𐤉 𐤁𐤍 𐤌𐤎 𐤊 𐤉𐤌𐤌 𐤀𐤆𐤓𐤌 𐤉𐤕𐤌 𐤁𐤍 𐤀𐤋𐤌𐤕 𐤀𐤍𐤊 𐤊 𐤀𐤍𐤊 𐤀𐤔𐤌𐤍𐤏𐤆𐤓 𐤌𐤋𐤊 𐤑𐤃𐤍𐤌 𐤁𐤍 𐤌𐤋𐤊 𐤕𐤁𐤍𐤕 𐤌𐤋𐤊 𐤑𐤃𐤍𐤌 𐤁𐤍 𐤁𐤍 𐤌𐤋𐤊 𐤀𐤔𐤌𐤍𐤏𐤆𐤓 𐤌𐤋𐤊 𐤑𐤃𐤍𐤌 𐤅𐤀𐤌𐤉 𐤀𐤌 𐤏𐤔𐤕𐤓𐤕 𐤊𐤄𐤍𐤕 𐤏𐤔𐤕𐤓𐤕 𐤓𐤁𐤕𐤍 𐤄𐤌𐤋𐤊𐤕 𐤁𐤕 𐤌𐤋𐤊 𐤀𐤔𐤌𐤍𐤏𐤆𐤓 𐤌𐤋𐤊 𐤑𐤃𐤍𐤌 𐤀𐤌 𐤁𐤍𐤍 𐤀𐤉𐤕 𐤁𐤕 𐤀𐤋𐤍𐤌 𐤀𐤉𐤕 (. . .) 𐤕 𐤁𐤑𐤃𐤍 𐤀𐤓𐤑 𐤉𐤌 𐤅𐤉𐤔𐤓𐤍 𐤀𐤉𐤕 𐤏𐤔𐤕𐤓𐤕 𐤔𐤌𐤌 𐤀𐤃𐤓𐤌 𐤅𐤀𐤍𐤇𐤍 𐤀𐤔 𐤁𐤍𐤍 𐤁𐤕 𐤋𐤀𐤔𐤌𐤍 (?) 𐤓 𐤒𐤃𐤔 𐤏𐤍𐤉𐤃𐤋𐤋 𐤁𐤄𐤓 𐤅𐤉𐤔𐤁𐤍𐤉 𐤔𐤌𐤌 𐤀𐤃𐤓𐤌 𐤅𐤀𐤍𐤇𐤍 𐤀𐤔 𐤁𐤍𐤍 𐤁𐤕𐤌 𐤋𐤀𐤋𐤍 𐤑𐤃𐤍𐤌 𐤁𐤑𐤃𐤍 𐤀𐤓𐤑 𐤉𐤌 𐤁𐤕 𐤋𐤁𐤏𐤋 𐤑𐤃𐤍 𐤅𐤁𐤕 𐤋𐤏𐤔𐤕𐤓𐤕 𐤔𐤌 𐤁𐤏𐤋 𐤅𐤏𐤃 𐤉𐤕𐤍 𐤋𐤍 𐤀𐤃𐤍 𐤌𐤋𐤊𐤌 𐤀𐤉𐤕 𐤃𐤀𐤓 𐤅𐤉𐤐𐤉 𐤀𐤓𐤑𐤕 𐤃𐤂𐤍 𐤄𐤀𐤃𐤓𐤕 𐤀𐤔 𐤁𐤔𐤃 𐤔𐤓𐤍 𐤋𐤌𐤃𐤕 𐤏𐤑𐤌𐤕 𐤀𐤔 𐤐𐤏𐤋𐤕 𐤅𐤉𐤎𐤐𐤍𐤍𐤌 𐤏𐤋𐤕 𐤂𐤁𐤋 𐤀𐤓𐤑 𐤋𐤊𐤍𐤍𐤌 𐤋𐤑𐤃𐤍𐤌 𐤋𐤏𐤋 (?) 𐤒𐤍𐤌𐤉 𐤀𐤕 𐤊𐤋 𐤌𐤌𐤋𐤊𐤕 𐤅𐤊𐤋 𐤀𐤃𐤌 𐤀𐤋 𐤉𐤐𐤕𐤇 𐤏𐤋𐤕𐤉 𐤅𐤀𐤋 𐤉𐤏𐤓 𐤏𐤋𐤕𐤉 𐤅𐤀𐤋 𐤉𐤏𐤌𐤎𐤍 𐤁𐤌𐤔𐤊𐤁 𐤆 𐤅𐤀𐤋 𐤉𐤔𐤀 𐤀𐤉𐤕 𐤇𐤋𐤕 𐤌𐤔𐤊𐤁𐤉 𐤋𐤌 𐤉𐤎𐤂𐤓𐤍𐤌 𐤀𐤋𐤍𐤌 𐤄𐤒𐤃𐤔𐤌 𐤀𐤋 𐤅𐤉𐤒𐤑𐤍 𐤄𐤌𐤌𐤋𐤊𐤕 𐤄𐤀 𐤅𐤄𐤀𐤃𐤌𐤌 𐤄𐤌𐤕 𐤅𐤆𐤓𐤏𐤌 𐤋𐤏𐤋𐤌 El mes de Bul, l'any catorze de la reialesa del rei Eshmunazar, Rei dels dos Sidons,The eighth month of the Phoenician year which was identical with the Judaic.King Eshmunazar lived in the fourth century B.C., this is generally admitted on account of the form of the sarcophagus, which was certainly Egyptian; there are even in the middle of it traces of hieroglyphs which have been erased. The King Tabnit may be the Tennes of Greek authors. fill del rei Tabnit, rei dels dos Sidons, el rei Eshmunazar, rei dels dos Sidons, va dir el següent: Soc portat, abans del meu temps, fill de (pocs) dies, un orfe, fill de vídua. I estic jaient en aquest taüt, i en aquesta tomba, en el lloc que he construït. Qualsevol que sigues, d'estip reial o una persona ordinària, no òbrigues aquest lloc de descans i no hi cerques res, perquè no n'hi ha res a dins. No mogues el taüt en què estic descansant, ni em portes lluny d'aquest lloc de descans a un altre lloc de descans. Qualsevol cosa que algún te'n diga, no l'escoltes: Per cada estirp reial i cada individu ordinari, que obrís aquest lloc de descans o que s'endurà el taüt on repose, o que em portarà lluny d'aquest lloc de descans: que no tinga cap jaç funerari amb els embalsamadors (els ropheïm), que no siga enterrat en una tomba i que no tinga cap fill per succeir-lo, i que els déus sagrats l'abandonen a un governant poderós que el governe, perquè extermine aquesta estirp reial o persona que obrirà aquest lloc de descans o que es portàs aquest taüt, i també la descendència d'aquesta estirp reial, o d'aquest individu ordinari. No hi haurà arrel per a ells a baix, ni fruit a dalt, ni forma vivent sota el sol. Perquè em deixe portar, abans del meu temps, el fill de (pocs) dies, un orfe, fill de vídua. Perquè jo, Esmunazar, rei dels dos Sidons, fill del rei Tabnit, rei dels dos Sidons, net del rei Eshmunazar, rei dels dos Sidons, i la meua mare Amoashtart, la sacerdotessa d'Astarte, la nostra senyora, la reina, filla del rei Eshmunazar, rei dels dos Sidons: som nosaltres els qui hem construït el temple dels déus, i el temple d'Astaroth, a la costa de Sidó, i han col·locat allí (la imatge) d'Astaroth a Shamem-Addirim.The seaside Sidon' Sidon eres yam, seems to be one of the two Sidons, the other may have been the Sidon of the mountain. Sennacherib speaks also of the two Sidons, the great and the little one I som nosaltres els qui hem construït un temple d'Eshmun, el príncep sant, en el purpuri riu a la muntanya, i l'hem establert a Shamem-Addirim. I som nosaltres els qui hem construït els temples per als déus dels dos Sidons, a la costa de Sidó, el temple de Baal-Sidó i el temple d'Ashtart-Shem-Baal. A més, el Senyor de reis ens va donarThe "Lords of the Kings" seem not to be the Kings of Persia, but an epithet applicable to a divine king. Dor i Jaffa, les poderoses terres de Dagó, que són a la plana de Xaron, d'acord amb les importants gestes que vaig fer. I annexem a ells fins al límit de la terra, que pertandrà als dos Sidons per sempre. Qualsevol que sigues, d'estirp reial o persona ordinària, no òbrigues i no em destapes ni em tragues d'aquest lloc de repòs. D'altra manera, els déus sagrats t'abandonaran i exterminaran per sempre aquesta estirp reial i aquest individu ordinari i la seua descendència.
Galeria d'imatges
Referències
Notes
Enllaços externs . Descripció en el Louvre . Imatge GIF de la inscripció. Una fotografia del sarcòfag . Traducció a l'anglés de la inscripció.
Categoria:Inscripcions en fenici Categoria:Obres del segle V aC Eshmunazar II Categoria:Inscripcions en pedra