miniatura|Partida de llargues a Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià. Dos jugadors o equips front a front competeixen a llançar-se una pilota amb la mà sota determinades regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passe per sobre d'una corda o avance unes ratlles en terra.
Tot i que normalment se la coneix simplement com a Pilota, s'anomena Pilota valenciana per distingir-la d'altres jocs de pilota, com la pilota basca, que es juga normalment contra un mur. Sota aquest nom genèric hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb què es juga, el recinte de joc o les comarques en què es practiquen.
Excepte en el cas del frontó, totes les modalitats de la pilota valenciana es caracteritzen pel fet que els jugadors estan acarats, separats per una corda o unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la mà (que durà unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s'hi pot jugar al carrer (Galotxa, Llargues, i Raspall), o en un trinquet (Escala i corda i Raspall).
Història
miniatura|El traure, escultura d'Ignasi Pinazo Martínez en homenatge a la pilota valenciana. Aquesta còpia d'un original de 1915 es troba a la plaça de Nàpols i Sicília de la ciutat de València. No se sap del cert l'origen de la pilota valenciana, tot i que hom el relaciona amb la feninde grega, el jeu de paume medieval francès, del qual derivarien també altres jocs de pilota, com la pilota basca o irlandesa, i les modalitats "a ratlles" d'arreu d'Europa (kaatsen, longue paume, pallone, ...), així com altres esports amb eina, com el tennis.
La modalitat més antiga són les Llargues, de la qual deriven variants com la perxa o la pilota grossa, que, al seu torn, dona lloc a les galotxetes i la galotxa, la qual és la passa prèvia a l'escala i corda, la modalitat més prestigiada avui en dia. Per altra banda, el raspall, l'altra modalitat professional, també perdé la manera de fer els punts "a ratlles". Cas a banda és el del frontó i els frares, les úniques modalitats de joc indirecte, çò és, que la pilota ha de colpejar contra una paret.
Hi ha constància de la pràctica de la pilota als carrers de València ja al , i al hi hagué fins a 13 trinquets. El fet que en el moment de disputar-se una partida fóra impossible el trànsit per alguns carrers, i l'ús de paraules malsonants portarien a diverses prohibicions, la primera el 14 de juny de 1391. La prohibició va ser contestada amb protestes. També a Castelló n'hi hagué prohibicions. Tanmateix, cap d'aquestes no va tenir cap efecte pràctic, i fins al se'n troben testimonis de noves prohibicions.
El joc, però, s'esllanguí i fou abandonat per les classes altes, quedant només com a esport per les classes baixes, les quals el mantingueren als pobles. Fou un llarg abandó i dessenteniment que quasi el feu oblidar amb l'arribada del futbol i els cotxes als carrers.
El suport dels mitjans de comunicació, especialment les retransmissions de Punt Dos, i el carisma d'un pilotari mític, Paco Cabanes, el Genovés, facilitaren un cert reviscolament recolzat per la Federació de Pilota Valenciana, la qual organitza manta de campionats per aficionats i la participació de la Selecció valenciana a les competicions internacionals. Per altra banda, la pràctica professional de la pilota s'ha dignificat amb l'aparició de l'empresa Val Net.
El 2010 s'inaugurà una primera fase de la Ciutat de la Pilota a Montcada (Horta Nord) amb un espectacular trinquet amb capacitat per a 1.500 espectadors i disseny amb vidre que permetria la modernització de les transmissions televisives.
Instal·lacions miniatura|Trinquet per jugar a Escala i corda vist des de la galeria del dau miniatura|Partida de llargues en un carrer de Sant Joan d'Alacant (l'Alacantí) Cada modalitat de pilota valenciana té una canxa de joc determinada o preferida:
Carrer: Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer, comptant cada poble amb un carrer especialment adequat. Aquest carrer ha de ser llarg i ample, i que permeta jugar sense obstacles (i els que hi haja seran aprofitats). Amb l'augment del trànsit es va dificultar aquesta pràctica, motiu pel qual alguns pobles han construït carrers artificials que imiten els detalls dels autèntics, tals com finestres, balcons o portes. És molt prestigiat el Carrer de pilota de Meliana. Al carrer es juga a Galotxa, Llargues i Raspall.
Frare: És un frontó de 30 m de llargària per 8 m d'amplària tancat per les quatre parets. Es caracteritza pels bisells verticals a totes dues cantonades del frontis, anomenats frares, que permeten rebots inesperats.
Frontó: La canxa del frontó consisteix en 3 parets: Un frontó de 9 d'ample per 10 d'alçària, una muralla de la mateixa alçària que el frontó i entre 20 i 30 metres de llarg i amb una paret de rebot de 5 metres com a mínim. El costat de la dreta està obert per permetre situar al públic. Està guanyant popularitat en els últims temps a causa de la dificultat de disputar partides en el carrer i a la manca de trinquets. Semblant al frontó basc però amb una llargària menor.
Galotxes: Només a la comarca del Vinalopó Mitjà es troben aquests recintes de 20 m de llarg per 3.5 d'ample per jugar la modalitat de Galotxes. Compta amb una corda central destensada i quatre caixons (forats) en els cantons de la canxa.
Trinquet: És un recinte tancat de forma rectangular d'entre 40 i 65 m de llarg i entre 9 i 11 m d'ample. Les dues parets més llargues, denominades muralles, tenen una alçada pareguda a l'ample del recinte. Una de les dues muralles compta amb un element singular, l'escala, quatre esglaons on seu el públic. S'hi juga al Raspall i a Escala i corda. Els primers trinquets documentats ja són esmentats a la València del , i el més antic dempeus és el Trinquet de l'Abdet, del . Un dels més prestigiosos és el Trinquet de Pelayo (a València).
Modalitats Existeixen diverses modalitats de pilota valenciana encara que es poden dividir en dos grans blocs, estil directe i estil indirecte:
Estil directe En lestil directe els equips estan encarats i s'han d'enviar la pilota d'una meitat del camp a l'altra. Per ordre alfabètic, les modalitats reconegudes per la Federació de Pilota Valenciana són:
miniatura|Escala i corda
Escala i corda: Practicada en els trinquets amb una corda de vora 2 m al mig de la canxa que separa els dos camps i per damunt de la qual ha de passar la pilota, i que li dona una especial dificultat tècnica. Juntament amb el Raspall, compta amb jugadors professionals. Galotxa: Similar a l'escala i corda però jugant-se al carrer (natural o artificial). Galotxes: Aquesta modalitat es juga en la galotxeta, una xicoteta canxa entre un o dos jugadors per equip. Es disputa a l'aire, aconseguint-se un 'quinze' cada volta que la pilota del rival toca o no aconsegueix passar la corda o s'introdueix la pilota en un dels caixons (forats als cantons de la galotxeta) del rival. Llargues: Sembla que és la modalitat més antiga, es juga al carrer, i té com a característica (que les altres modalitats han perdut) l'existència de les ratlles, una mena de meitat del camp mòbil. Té variants com la Palma i la Perxa. Per ser la més propera a l'origen comú ha servit de base per reglamentar el Joc internacional dels Campionats Internacionals de Pilota. Màdel: variant de les galotxetes adaptada a les canxes de pàdel. Pilota blanca: Modalitat practicada a l'Horta Nord, avui en dia reivindicada per les Falles de València. Pilota grossa: Modalitat només jugada a l'Abdet i a Parcent, precursora de les Galotxetes. Consisteix a jugar a les Llargues en un trinquet. Raspall: És l'altra modalitat, a més de l'Escala i corda, que compta amb jugadors professionals. Es juga en trinquet o al carrer, i el nom ve del fet que el pilotari ha de raspar el terra amb la mà per tornar la pilota, per què sovint hi va rodant. És la modalitat més dura físicament.
Estil indirecte En lestil indirecte els dos equips comparteixen canxa i s'enfronten llançant la pilota contra un element (mur), anomenat frontó. Després que la pilota rebote li toca a l'equip contrari.
Per ordre alfabètic, les modalitats reconegudes per la Federació de Pilota Valenciana són: Frare: Cada jugador colpeja la pilota de manera alterna havent d'impactar aquesta en el frontis per damunt d'una ratlla situada a una alçada de 90 cm i botant dintre dels límits establerts en la canxa. Aquesta modalitat compta amb unes regles similars a les del Frontó, però en una canxa lleugerament diferent: dimensions un poc menors i amb dos bisells, coneguts com a frares en els cantons del frontis que permeten que la pilota faça efectes estranys quan impacte en ells. Frontó: Aquesta modalitat es diferencia del frontó basc en les dimensions (més curtes) de la canxa i les característiques de la pilota (més ràpida). Existeix una versió utilitzada en campionats amb participants d'altres països anomenat frontó internacional.
Història de les modalitats miniatura|Xiquet jugant amb una pilota tradicional feta de pell d'ovella i farcida de borra. Les llargues són la modalitat més antiga de la pilota valenciana, jugada arreu del País (o substituïda per una altra variant en temps recents), nogensmenys, tots els documents que esmenten la pilota coincideixen que era jugada al carrer i pel sistema de les "ratlles", meitats del camp disparelles i mòbils al llarg de la partida.
De les llargues s'hauria escindit la modalitat del raspall, la qual no empra les ratlles però tampoc té separació palesa de la canxa de joc.
La corda al mig del carrer o trinquet és una invenció atribuïda al Nel de Murla als voltants del 1910. D'aquesta manera s'evitaven les discussions sobre la col·locació exacta de cada ratlla i s'afavoria un joc més vistós, en haver de passar la pilota per sobre la corda. Tot i que de modalitats amb la corda al mig i amb ratlles ja n'hi havia, com a mínim, des del s.XVIII, com la Pilota grossa jugada al Trinquet de l'Abdet. Les Galotxetes, però, perderen les ratlles.
Una variant de les llargues, la Perxa, en què la treta es fa passant la pilota sobre una corda i caient en un espai limitat (el "dau"), per després jugar a les ratlles, donaria pas a la galotxa, amb la corda de treta i la del mig camp. I alhora, la galotxa seria la passa prèvia a l'escala i corda, en què només resta la corda al mig del trinquet.
Cas a banda és el frontó, del qual es tenen les primeres notícies a finals del de mans de pilotaris bascos. L'origen dels frares (una mena de frontó) de 3 parets no és encara cert.
El màdel és la modalitat més recent, originada l'any 2006 en els entrenaments conduïts per Toni Astorgano en la Universitat de València en canxes de pàdel per la falta d'una instal·lació específica, i promoguda l'any 2013 pels raspallers Vicente Jesús Marrahí, Guillem i Ricard Sentandreu amb l'organització del primer campionat amb regles específiques.
Material de joc Vestimenta En la pilota valenciana els jugadors no duen cap uniforme, sinó que vesteixen de roig o de blau, essent el roig el color de l'equip teòricament més fort. Aquesta diferenciació sembla feta pels apostadors.
Fins no fa gaires anys en l'Escala i corda era costum vestir de blanc, çò és, pantalons llargs i samarreta blancs, amb una faixa del color corresponent. Avui en dia, amb la introducció de la televisió, són les samarretes de color roig o blau les que diferencien l'equip del jugador. Així mateix, no és estrany veure-hi reclams publicitaris estampats.
En el raspall, els pantalons són curts, ja que els llargs destorben en els freqüents moviments d'agenollar-se per raspar la pilota en terra.
Pilotes