miniatura|Esparàssid sota un tronc (Austràlia) miniatura|Heteropoda sp. miniatura|Micrommata virescens Els esparàssids (Sparassidae) són una gran família d'aranyes araneomorfes. Fou descrita per primera vegada per Philip Bertkau l'any 1872.Bertkau, P. (1872). Über die Respirationsorgane der Araneen. Archiv für Naturgeschichte 38: 208-233. El nom de huntsman spiders ("aranyes caçadores") és un nom comú donat als exemplars de la família Sparassidae (anteriorment Heteropodidae i sinonímia de la família Eusparassidae).Jäger, P. (1999a). Sparassidae - the valid scientific name for the huntsman spiders (Arachnida: Araneae). Arachnologische Mitteilungen 17: 1-10. Els espècimens més grossos d'aquestes aranyes s'anomenen a Austràlia "aranyes de bosc", a causa de la seva preferència pels hàbitats llenyosos.

Aquestes aranyes de vuit ulls es troben per tot arreu excepte en els pols de la Terra; a Àfrica, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-est d'Àsia, la Mediterrània, EUA, i a moltes altres regions.

Descripció Poden arribar a ser grans –els mascles dHeteropoda maxima, a Laos, poden assolir els 250-300 mm–, i tot i la seva temible aparença, no són molt verinoses per als éssers humans. Poden picar o mossegar si són provocades, però la persona patirà una inflamació menor amb dolor local, i es recuperarà en un dia o dos. Alguns tipus més grossos s'assemblen a les taràntules, i s'hi poden confondre; així, en el Museu d'Història Natural a Sydney les anomenen "taràntules australianes" per descriure-les.

Els esparàssids poden ser identificats per les seves potes, que, més que unir-se al cos verticalment, es corben i estenen endavant a la manera dels crancs. Moltes tenen colors apagats, que van del marró al gris. Les seves cames estan cobertes d'espines bastant prominents, però la resta dels seu cos és llis.

Es troben sovint en barraques, garatges i en altres llocs tranquils poc habitats. El gènere Holconia és gran, amb coloracions entre gris i marró amb bandes ratllades a les seves cames. Neosparassus és més gran encara, marró i peluda; la seva picada infligirà la lesió més greu que pot provocar un esparàssid, amb inflamació local i dolor, que pot anar acompanyat de nàusees, mal de cap, vòmits i palpitacions. Heteropoda és també gran i peluda, marronosa, amb taques blanques i negres. La vista d'aquestes aranyes és bona, però no tant com la dels saltícids, suficient de detectar persones que s'acosten o altres animals a una certa distància.

Hàbitat i distribució Els esparàssids són molt comuns en moltes zones tropicals i semitropicals del món. A Hawaii hi ha una espècie que anomenen "aranya de canya". A Sud-àfrica parlen d'aranyes de pluja a causa de la seva tendència a buscar refugi abans que la pluja aparegui, sovint introduint-se als habitatges humans. En general es poden trobar on sigui que els vaixells els poden portar com passatgers no desitjats a les àrees que no són massa fredes.

Els esparàssids adults no construeixen teranyines, sinó que tenen una vida errant a la cerca de les seves preses. El seu règim consta principalment d'insectes i d'altres invertebrats. Viuen a les clivelles de l'escorça dels arbres, però es poden veure vagar per les cases i els vehicles. Poden desplaçar-se molt de pressa, i poden caminar per les parets i fins i tot pels sostres. Mostren un reflex d'"adherir-se" quan vol ser agafada, posant dificultats en la seva captura i és molt més probable que puguin picar. Les femelles són grans defensores dels seus sacs d'ous i de les cries; si són provocats generalment fan una exhibició amenaçadora, i si l'avís s'ignora poden atacar i picar.

Sistemàtica Segons el World Spider Catalog amb data de 10 de gener de 2019, aquesta família té reconeguts 88 gèneres i 1.243 espècies de les quals 240 pertanyen al gènere Olios i 198 pertanyen a Heteropoda.. Accés el 8 de gener de 2019. El creixement dels darrers anys és considerable en quants al nombre d'espècies, ja que el 27 de novembre de 2006 i hi havia citats 82 gèneres i 1.009 espècies. Adcatomus Karsch, 1880 Anaptomecus Simon, 1903 Anchonastus Simon, 1898 Arandisa Lawrence, 1938 Barylestis Simon, 1910 Beregama Hirst, 1990 Berlandia Lessert, 1921 Bhutaniella Jäger, 2000 Caayguara Rheims, 2010 Carparachne Lawrence, 1962 Cebrennus Simon, 1880 Cerbalus Simon, 1897 Chrosioderma Simon, 1897 Clastes Walckenaer, 1837 Curicaberis Rheims, 2015 Damastes Simon, 1880 Decaphora Franganillo, 1931 Defectrix Petrunkevitch, 1925 Delena Walckenaer, 1837 Dermochrosia Mello-Leitão, 1940 Diminutella cortina Rheims & Alayón, 2018 Eusparassus Simon, 1903 Exopalystes Hogg, 1914 Geminia Thorell, 1897 Gnathopalystes Rainbow, 1899 Guadana Rheims, 2010 Heteropoda Latreille, 1804 Holconia Thorell, 1877 Irileka Hirst, 1998 Isopeda L. Koch, 1875 Isopedella Hirst, 1990 Keilira Hirst, 1989 Leucorchestris Lawrence, 1962 Macrinus Simon, 1887 Martensopoda Jäger, 2006 May Jäger & Krehenwinkel, 2015 Megaloremmius Simon, 1903 Micrommata Latreille, 1804 Microrchestris Lawrence, 1962 Neosparassus Hogg, 1903 Neostasina Rheims & Alayón, 2016 Nisueta Simon, 1880 Nolavia Kammerer, 2006 Nonianus Simon, 1885 Nungara Pinto & Rheims, 2016 Olios Walckenaer, 1837 Orchestrella Lawrence, 1965 Origes Simon, 1897 Paenula Simon, 1897 Palystella Lawrence, 1928 Palystes L. Koch, 1875 Panaretella Lawrence, 1937 Pandercetes L. Koch, 1875 Parapalystes Croeser, 1996 Pediana Simon, 1880 Pleorotus Simon, 1898 Polybetes Simon, 1897 Prusias O. Pickard-Cambridge, 1892 Prychia L. Koch, 1875 Pseudomicrommata Järvi, 1914 Pseudopoda Jäger, 2000 Pseudosparianthis Simon, 1887 Quemedice Mello-Leitão, 1942 Remmius Simon, 1897 Rhacocnemis Simon, 1897 Rhitymna Simon, 1897 Sagellula Strand, 1942 Sampaiosia Mello-Leitão, 1930 Sarotesius Pocock, 1898 Sinopoda Jäger, 1999 Sivalicus Dyal, 1957 Sparianthina Banks, 1929 Sparianthis Simon, 1880 Spariolenus Simon, 1880 Staianus Simon, 1889 Stasina Simon, 1877 Stasinoides Berland, 1922 Stipax Simon, 1898 Strandiellum Kolosváry, 1934 Thelcticopis Karsch, 1884 Thomasettia Hirst, 1911 Tibellomma Simon, 1903 Tychicus Simon, 1880 Typostola Simon, 1897 Uaiuara Rheims, 2013 Vindullus Simon, 1880 Yiinthi Davies, 1994 Zachria L. Koch, 1875

Fòssils Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018</small>), existeixen els següents gèneres fòssils:<ref>Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018</small>. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018</small>.</ref> †Caduceator Petrunkevitch, 1942 †Collacteus Petrunkevitch, 1942 †Eostaianus Petrunkevitch, 1950 †Eostasina Petrunkevitch, 1942

Superfamília Sparassoidea És els esparàssids eren l'única família de la superfamília dels esparassoïdeus (Sparassoidea). Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.

Toxicitat i agressió En general, els esparàssids no són perilloses, i es poden considerar beneficioses perquè s'alimenten d'insectes. A Austràlia hi ha una tendència a introduir-los als jardins com a control biològic d'insectes. Existeixen informes de picades d'exemplars del gènere Neosparassus, anteriorment anomenat Olios, que pot provocar un dolor prolongat, inflamació, mal de cap, vòmits i un ritme cardíac irregular; tanmateix, un estudi científic de la picada d'exemplars Neosparassus no ha confirmat aquests símptomes greus o inusuals. No queda clar en quines circumstàncies arriben a picar a persones, però se sap que les femelles són bastant agressives defensant els ous i les cries.

Producció de sons i ritual d'aparellament Els mascles dHeteropoda venatoria, un dels esparàssids més habitual arreu del món, s'ha observat que produeix deliberadament un so quan sent que les femelles de la seva espècie estan pròximes. El sistema de producció sonora és diferent d'altres mètodes ja observats en altres espècies d'aranyes. Els mascles s'ancoren fermament a la superfície i llavors utilitzen les seves cames per fer vibrar tot el seu cos; sembla que la major part del so sigui produït per les vibracions dels dos parells posteriors de potes. La freqüència característica d'aquestes vibracions i el gràfic sonor sembla que permet que siguin identificats per les femelles i així podran acostar-se per aparellar-se.

Fotos

Referències

Bibliografia

Bayram, A. (2001): "Micrommata virescens (Clerck, 1757), a New Species for the Spider Fauna of Turkey (Araneae, Sparassidae)". Turk J Zool 26:305-307 PDF

Vegeu també Llista de gèneres d'esparàssids Llista d'espècies d'esparàssids Classificació de les aranyes