Abul-Majd Majdud ibn Adam Sanai Ghaznavi (), més conegut com a Hakim Sanai (), fou un poeta i místic persa que va viure a Gazni (per això el sobrenom Ghaznavi), Afganistan, entre els segles i .Bruijn, J.T.P. de. "Sanāʾī." Encyclopaedia of Islam, Second Edition. Brill Online. Consultada el 8 de desembre del 2014.Sanāʾī. Enciclopèdia Britànica, 2014. Consultada el 8 de desembre de 2014 en Encyclopædia Britannica.SANĀʾI, Encyclopædia Iranica, 2014. Consultada el 10 de desembre de 2014 en Encyclopaedia Iranica. La seua obra més coneguda és el masnavi didàctic El jardí emmurallat de la veritat, una de les obres notables de la literatura persa medieval.Bruijn, J. T. P. Persian Sufi Poetry. 1997, Sana'i, Hakim. Encyclopedia of World Biography. 2005. Consultada 9 de desembre de 2014 en Encyclopedia.comStephenson, J. The Hadîqatu L-Haqîqat: The enclosed garden of the thruth, págs. 8-9 en Open Library.
El 2008 la UNESCO va celebrar el 850é aniversari de la seua mort.
Biografia miniatura|275x275px|L'antiga Gazni, ciutat d'Hakim Sanai, en una litografia del segle XIX No se sap massa dels primers anys del savi (hakim en àrab) Sanai, però el fet que ens hagen arribat diverses obres seues ha ajudat a elaborar un esbós de la seua trajectòria vital; i és un dels poetes perses sufís millor coneguts de l'edat mitjana.
Al final del entrà en els tancats cercles de la cort de l'Imperi gaznèvida i compongué panegírics en lloança dels seus patrocinadors. Això, però, no fou incompatible que algunes de les seues primeres poesies lloassen prominents erudits islàmics de Gazni.
Sent Sanai encara jove, arribà a ser un dels individus més cultes, devots i excel·lents del seu temps, admirat per tot el món, i posseïa, a més dels seus assoliments en filosofia sufí, un cor bondadós i benvolent, maneres acurades i bon gust per a la poesia.
(Gore Ouseley, Biographical Notices of Persian Poets, pàg. 184.)Ouseley, Gore. Biographical Notices of Persian Poets, 1846, pàg. 184 en Open Library
En els primers anys del Sanai deixa Gazni i marxa a la regió de Khorasan, fora dels territoris governats pels gaznèvides i pelegrina d'una ciutat a altra establint contacte amb estudiosos religiosos, tant del clergat musulmà com sufís. Aquesta renúncia a la vida de poeta cortesà és relatada en algunes fonts com a conseqüència de la conversió espiritual que visqué després de trobar-se amb Lai Khur, possiblement un sufí malamati, i després marxa a Merv (en l'actual Turkmenistan) impulsat per l'anhel de perfecció espiritual.Ouseley, Gore. Biographical Notices of Persian Poets, 1846, pàg. 185 en Open Library.Bashîr, Tâleb, Relato del encuentro de Hakim Sanai con el sabio malamati Lai-Khur, El Jardín Amurallado de la Verdad Hadiqat al Haqiqa de Hakim Sanai, pàg. 7, Ediciones Epopteia, Serie Tasawwuf, 2014. Com a conseqüència d'aquesta transformadora trobada amb Lai Khur, Sanai cerca la instrucció del famós xeic Yusuf Hamdani.Ouseley, Gore. Biographical Notices of Persian Poets, pàg. 186 en Open Library.
Amb tot, entre les diferents influències o guies espirituals del poeta gaznèvida, destaca la de Sayf ad-Din Muhammad ibn Mansur, un erudit religiós seguidor de l'escola d'Abu Hanifa i cadi de Sarakhs. Hi ha també evidències de la visita de Sanai a la comunitat mística d'Herat que era conduïda per descendents de Khajah Abdullah Ansari, un dels més reconeguts mestres sufís del s. XI. En l'etapa darrera de la seua vida, després de peregrinar a la Meca i Medina, torna a Gazni, on continuà vivint retirat de la cort malgrat els afalacs del seu patrocinador, el soldà gaznèvida Bahrâm shâh (regnat 1117-cap a 1157).Hardy, P., "Bahrām Shāh." Encyclopaedia of Islam, Second Edition. Brill Online, 2014. Consultada 10 de desembre 2014.
En vida, Sanai fou atacat per la seua suposada heterodòxia, però es publicà una fàtua (fatwā) per la cort del califa a Bagdad, reivindicant la seua ortodòxia en contra dels acusadors.
Es donen diferents dates de la mort de Sanai. L'andalusí Muhammad ibn ar-Raqqam en un prefaci a l'obra més coneguda de Sanai, dona la data de 1131 (A.H. 525). Gore Ouseley hi assenyala el 1180. John Stephenson, traductor a l'anglés del Primer llibre d'Hadiqat al Haqiqa el 1910, hi considera com més probable l'any 1150 (A.H. 545) perquè, en la data que va donar Raqqam, no coincideixen el dia de la setmana ressenyat (diumenge) amb el mes donat xaban fins a l'any 1150, tenint en compte, a més, que el poeta acaba el seu Tariq ut-Tahqiq (El camí de verificació) al 1134 (A.H. 528).
Obres miniatura|250x250px|Manuscrit persa de 1894 de l'obra El jardí emmurallat de la veritat, Hadiqat al Haqiqa, d'Hakim Sanai L'obra més coneguda de Sanai és lHadiqat al Haqiqa va shariat at tariqa o El jardí de la veritat i la llei de la senda espiritual, comunament abreujat com El jardí emmurallat de la veritat, tot i que en els primers manuscrits donava títols alternatius: Fakhri nama (en referència a Fakr-al-Dawla, un dels títols honorífics del soldà Bahrâm shâh) i Ilahi nama o Ilahiname, Llibre diví o Llibre de Déu (nom amb què Rumi coneix aquesta obra)."Hadīqat al-Haqīqah wa sharīhat at-tariqah". Encyclopaedia Iranica.Consultada 8 de desembre de 2014 en Encyclopaedia Iranica.
En les versions més extenses, lHadiqat al Haqiqa es compon de 10.000 versos en 10 llibres o capítols. El «primer llibre», una sisena part aproximadament de tota l'obra, és traduït el 1910 a l'anglés per John Stephenson com a The Enclosed Garden of the Truth (El jardí tancat de la veritat).Stephenson, J. The Hadîqatu L-Haqîqat: The enclosed garden of the thruth, pàg. 28 en Open Library.Pendlebury, D. L. Hakim Sana'i: The Walled Garden of Truth., 1974, editorial Octagon Press, Londres.
Segons Stephenson, els temes dels 10 llibres o capítols que, en les versions més extenses, constitueixen El jardí emmurallat de la veritat són: «el primer llibre», en lloança de Déu, i sobretot de la seva unitat; «el segon», en lloança al Profeta Muhammad; el «tercer», sobre la comprensió; «el quart», sobre el coneixement; «el cinqué», de l'amor, l'amat i l'estimat; «el sisé», sobre la negligència o desatenció; «el seté», sobre amics i enemics, «el vuité», sobre la revolució dels cels; «el nové», en lloança de l'emperador Shâhjahân i «el desé», sobre el conjunt de tota l'obra. Segons siga la data d'edició del manuscrit, hi ha variacions en l'ordre dels capítols.Stephenson, J. The Hadîqatu L-Haqîqat: The enclosed garden of the thruth, págs. 25-26 en Open Library
Pel que fa al «primer llibre» de lHadiqat al Haqiqa, tot i que aborda molts temes, en la major part tracta sobre la vida i experiències del cercador sufí, amb prescripcions quant a la renúncia al jo (Fanâ) i al món; la humilitat, la insignificança de l'individu i la omnipotència de Déu, la necessitat del record continu de la divinitat i no viure'n mai allunyat: són el fil conductor que nuga aquesta secció del didàctic masnavi.
A més de l'''Hadiqat al Haqiqa va shariat at tariqa, Sanai escrigué Tariq ut-Tahqiq o El camí de verificació; Gharib-nama o Llibre de l'estranger; el masnavi Sair al-Ibad ila'l Maad o Peregrinació dels devots al lloc de tornada; el masnavi Kar-nama o Llibre dels actes; Ishq-nama o Llibre de l'amor i Aql-nama o Llibre de la raó; a més d'un recull de diwans (poemes curts en metres diferents) de prop de 30.000 versos.
Característiques, influència i llegat miniatura|250x250px| Kitāb-i mustaṭāb-i Kullīiāt-I, Recopilació d'obres, d'Hakin Sanai en una edició litogràfica impresa a Bombai el 1910 L'obra de Sanai es considera de gran importància en la literatura persa islàmica perquè fou el primer a fer servir les modalitats poètiques de la cassida (oda), el gazal i el masnavi (apariat) per a expressar la mística, la filosofia i l'ètica sufí.
Aquest singular fet, juntament amb l'ús que feu de noves imatges literàries i els temes que abordà, va causar un gran impacte en els posteriors escriptors i poetes sufís. Coincidint amb el període de la dinastia gaznèvida (s. X al XII), el creixent interés pel misticisme en tota l'àrea de parla persa feu sorgir la necessitat d'un nou llenguatge per a l'expressió d'idees espirituals més enllà del llenguatge formal del sufisme, que havia estat creat per escriptors teòrics. El fet que en aquest període sorgís la figura de Sanai explica el gran impacte de la seua obra.
Un dels primers escriptors en què es mostra la influència de l'estil poètic de Sanai és el poeta Afzal ad-Din Ibrahim Khaqani (de Xirvan, actual Azerbaidjan). Aquesta admiració pel tarannà poètic de Sanai abastà molts altres escriptors del , com el poeta xiïta Qivami de Ray (de l'Iran) que considerava Sanai com el mestre dels poetes. Els poetes d'Esfahan Jamal ad-Din Muhammad ibn Abd ar Razzaq (m. 1192) i el seu fill Kamal ad-Din Ismail (ca. 1172-1237), foren també notables seguidors de Sanai.
Nizami Gandjawi (1141-1209) és el primer dels poetes perses que mostra el seu reconeixement a Sanai com a escriptor de didàctics masnavis i la seua millor obra, Makhzan al-Asrar, El dipòsit dels misteris, es feu seguint lHadiqat al Haqiqa.
L'anglés Reynold Alleyne Nicholson veu en Sanai, per la seua obra Sair al-Ibad ila'l Maad o Peregrinació dels servidors [de Déu] al lloc de tornada [o al més enllà], un precursor persa de Dant i la seva Divina Comèdia.Nicholson, Reynold Alleyne. A Persian forerunner of Dante. N. Wales : Printed by J. Wynn Williams, 1944. National Library of Australia.Arberrym, Arthur John. Classical Persian Literature, 1958, Londres, editorial Allen & Unwin.
El poeta persa Yalal ad-Din Muhammad Rumi (1207-1273) reconeix Sanai, juntament amb Farid-ad-Din Attar (m. 1221), una de les seues més grans fonts d'inspiració:
I és que, en gran part dels versos de la seua obra més reconeguda, es troba l'essència mística de la via sufí.Gonzalo Carbó, Antoni. El viatge espiritual a l'"espai verd": el jardí de la visió en el sufisme, revista Convivium, Universitat de Barcelona, número 20, 2007,
Com s'expressa en aquests extractes de lHadiqat al Haqiqa:
Més enllà de ser considerat sols un poeta sufí, Sanai és un poeta didàctic quant al propòsit dels seus escrits, encaminats a encoratjar la cerca del sentit profund de la vida més enllà de les superficialitats mundanes.
L'interés i lectura dels escrits que ens han arribat d'Hakim Sanai' encara són vigents, no sols en l'àmbit acadèmic de la literatura persa medieval, sinó també per a tots aquells que indaguen en l'espiritualitat humana.
Referències
Vegeu també Literatura persa. Masnavi (gènere literari).
Bibliografia Edward G. Browne, A Literary History of Pèrsia volum 2, publicat el 1908 per T. F. Unwin a Londres. Open Library Claude Field, Persian Literature, ed. Herbert and Daniel, 1912, Sufism, Hakim Sanai, págs. 160 et seq. Open Library Reuben Levy, Persian literature an introduction, publicat el 1923 per Oxford University Press a Londres, pàg. 36 i 37.Open Library Ilya Gershevitch,The Cambridge History of Iran, Vol. 5: The Saljuq and Mongol Periods (Volume 5),1968. . Google Llibres. I. Fitzgerald, W. Gairdner, D. Pendlebury, Four Sufi Classics: Salaman and Absal/The Niche for Lights/The Way of the Seeker/The Abode of Spring. Londres, editorial Octagon Press, 1980. . Bruijn, J. T. P., Of Piety and Poetry: The Interaction of Religion and Literature in the Life and Works of Hakim Sana'i of Ghazna. Leiden, 1983. . Lewisohn, Leonard. The Legacy of Mediaeval Persian Sufism, editorial K.N.P., 1991. . A. J. Arberry, Classical Persian Literature, editor Taylor & Francis, 1995. Google Llibres. Bruijn, J. T. P., Persian Sufi Poetry'', editorial Routledge Curzon, 1997. .
Enllaços externs Biographical Notices of Persian Poets, 1846, de Gore Ouseley en Open Library. The first book of the Hadiqatu'l-Haqiqat or the enclosed garden of the truth of the Hakim Abu'l-Majd Majdud Sana'i of Ghazna. Edició en anglés (1910) per J. Stephenson del Primer Llibre del "Hadiqat al Haqiqa" en Open Library.