El death metal (en català "metall de la mort") és un subgènere de la música metal caracteritzat per la seva agressivitat i per l'ús de veus guturals, combinades amb una gran velocitat en l'execució i freqüents canvis de temps. Una altra característica destacable és la seva temàtica de violència explícita, sovint relacionada amb tòpics com l'assassinatMoynihan, Michael, and Dirik Søderlind (1998). Lords of Chaos (2nd ed.). Feral House. , p. 27 i el gore.Khan-Harris, Keith. Extreme Metal: Music and Culture on the Edge. Oxford: Berg, 2006.
Història miniatura|120px|En Chuck Schuldiner de Death, "llargament reconegut com el pare del death metal"Rivadavia, Eduardo. "Death—Biography". Allmusic. Accedit el 23 de novembre de 2007. El death metal va sorgir a mitjans dels anys vuitanta, sota l'escena de metal underground que hi havia aleshores. El gènere, herència directa del thrash metal (tot i que amb alguna influència del black metal primari), prompte va assolir una bona popularitat entre els seguidors del metal.
Sovint se sol anomenar la banda Death com la iniciadora,Aldis, N. & Sherry, J. Heavy metal Thunder, 2006, San Francisco: Chronicle i altres com Possessed,[ Rivadavia, E. Possessed: Biography, allmusic], (accessed August 13, 2008) Morbid Angel o Obituary com les pioneres d'aquest.[ Morbid Angel page @ Allmusic] "Formed in 1984 in Florida, Morbid Angel (along with Death) would also help spearhead an eventual death metal movement in their home state" Des de llavors, el gènere ha anat evolucionant i diversificant-se, dividint-se així en nombrosos subgèneres com el death metal melòdic, el brutal death metal o el death metal tècnic.Silver Dragon Records "During the 1990s death metal diversified influencing many subgenres" També han sorgit nombrosos grups que el fusionen amb altres gèneres, des d'alguns més extrems com el grindcore, donant lloc a l'anomenat deathgrind (bandes com Anal Cunt o Asesino); fins altres més melòdics com el metal progressiu (Opeth, Scar Symmetry) o el power metal (Children of Bodom).
Pel que fa al nom del gènere, no hi ha acord comú sobre quin pot ser l'origen: alguns afirmen que es tracta del títol del disc Death by metal, dels pioners Death;THE DEATH OF DEATH Martelgang Magazine, Written by: Anton de Wit, Published: January 2002, "Yet it's almost unthinkable that the term wasn't inspired by the band name Death or their first demo, Death by Metal from 1984." d'altres consideren que prové de la cançó Death Metal del disc Seven Churchs de Possessed; mentre que d'altres opinen que el nom és simplement un derivat del nom dels iniciadors (Death's metal, "el metal de Death").Nunslaughter interview "The term Death Metal was coined by a Florida journalist who was explaining to his readers Death play their own kind of metal it is “Deaths Metal” so we owe the term to him but I think it was a global movement. Bathory's demo was 1983 and so was Hellhammers first demo"
Característiques musicals Instrumentació miniatura|esquerra|Instrumentació típica del death metal. El death metal es caracteritza principalment per l'ús freqüent de veus guturals,(en anglès) Genre - Death Metal/Black Metal . Allmusic. Accedit el 27 de febrer de 2007. la gran velocitat d'execució heretada del thrash metal i els freqüents canvis de temps. Sovint s'usen dos guitarristes en comptes d'un, i la bateria sol ser de dos bombos o de bombo de doble pedal.Purcell, N. Death Metal music: the passion and politics of a subculture, at 9, McFarland, 2003 (retrieved October 28, 2010)Kahn-Harris, K. Extreme metal: music and culture on the edge, at 32, Berg Publishers, 2007 (retrieved October 28, 2010) Les guitarres tenen en moltes ocasions un so distorsionat, i el ritme de la percussió és quasi sempre molt ràpid. L'estructura és bastant complexa, incloent progressions harmòniques i parts d'una dificultat instrumental considerable.FretJam Guitar Lessons, "How to Play Death Metal Guitar"
Lletres miniatura|Els temes foscos i violents són recurrents al death metal. Els temes lírics acostumen a estar relacionats amb la violència, la sang i àdhuc el satanisme;Moynihan, Søderlind (1998), pág. 27 però també hi tracten altres temes de caràcter social, personal, i fins i tot filosòfic.Wikihow: How to Appreciate Death Metal Les veus guturals acompanyen aquests tòpics,Sharpe-Young, Garry. Death Metal, creant així una atmosfera d'agressivitat (tot i que no tan present com l'atmosfera sinistra del black metal). La mort és un tema recurrent, com també les mutilacions i la tortura, arribant fins i tot al punt de tractar temes com el canibalisme, la violació o la necrofília. Aquesta temàtica provocadora és present en especial al brutal death metal i al deathgrind, juntament amb alguns grups del death metal primari; mentre que als altres subgèneres la temàtica no sol ser tan agressiva i se centra més a temes personals (moltes vegades negatius, però) o filosòfics, aquests últims especialment al death metal progressiu i death metal tècnic.
Castrator és un grup de death metal de temàtica feminista amb lletres violentes.
Subgèneres Brutal death metal
miniatura|En George "Corpsegrinder" Fisher, vocalista de Cannibal Corpse. El brutal death metal, o simplement brutal death, és un subgènere del death metal que es caracteritza per l'extrema brutalitat i agressivitat. Sorgit a mitjans dels anys vuitanta de la mà de grups com Obituary, Cannibal Corpse o Suffocation, és sovint considerat el subgènere més extrem de la música metal.
Musicalment, es caracteritza per la gran velocitat de bateria (superior a la del death metal tradicional), el desordre (a voltes caòtic) de les composicions, la gran distorsió de les guitarres, i el baix en concordança amb el bombo de la bateria. Les veus són sempre guturals, però més profundes que al death metal i, sovint, més inintel·ligibles. Les lletres acostumen a tractar violència explícita, amb temes relacionats amb la sang, el gore i el canibalisme, entre d'altres. Les portades dels discs sovint reflecteixen aquesta temàtica, i n'hi ha hagut algunes tan censurades com Forensick de Disgorge o Eaten Back to Life de Cannibal Corpse.
Actualment, tot i que gran part dels grups continuen amb la temàtica agressiva, hi ha algunes bandes que tracten de donar un nou caire a aquest subgènere, amb melodies més elaborades i lletres que tracten altres temes, des de la ment humana fins a la ciència (astronomia, química, física), com en són bons exemples Wormed o Devourment.
Death metal melòdic
miniatura|esquerra|In Flames, pioners del death metal melòdic. El death metal melòdic, a voltes abreujat a melodeath, és un subgènere del death metal caracteritzat per la riquesa melòdica de les composicions en contrast amb la resta dels subgèneres del death metal. Sorgit a principis dels anys noranta a Suècia (concretament a la ciutat de Göteborg), se sol considerar les bandes In Flames, At the Gates i Dark Tranquillity com les pioneres del gènere, que compta amb una gran escena local a Escandinàvia.
Musicalment, els riffs de guitarra són molt més melòdics que al death metal convencional, i sovint s'hi incorporen teclats musicals per amortir el dur so del death metal. A més, a voltes s'usen també altres instruments que no són propis del death metal, com els sintetitzadors (Fear Factory o Soilwork, per exemple). Pel que fa a les veus, tot i que predominen les guturals, moltes vegades són alternades amb veus netes(grups com In Flames o Scar Symmetry en són clars exemples). El gènere conserva la bateria de doble bombo típica del death metal, però aplega del NWOBHM la velocitat i l'harmonia dels riffs de guitarra.
Les lletres, tot i que no abandonen del tot la temàtica agressiva, passen a un nivell més personal i íntim, sense violència explícitaMetal Hammer February 2008: "Lyrically we were different too...People were surprised that we were a death metal band that wasn't singing about blood, gore and horror movies" It was during this time (___) broke onto the scene, transforming the style. i amb un caire més poètic. No obstant això, l'obscuritat i la negativitat continuen presents, i és bastant comú que els grups d'aquest gènere cantin sobre experiències traumàtiques i mals records.
Death metal tècnic miniatura|Cryptopsy, una banda de death metal tècnic. El death metal tècnic és un subgènere del death metal caracteritzat per la gran complexitat dels riffs de guitarra i de les estructures musicals. Sorgit a finals dels anys anys vuitanta de la mà de bandes com Atheist, Cynic o els mateixos Death, se centra més en la interpretació de passatges de gran complexitat tècnica que en el so agressiu del death metal primari, i sovint incorpora elements del jazz o del rock progressiu. Per aquesta raó, moltes vegades se sol afirmar que és el mateix que el death metal progressiu, i ambdós gèneres es confonen mútuament. El death metal tècnic, però, no sempre se centra en la melodia, sinó més en la dificultat, i per això molts grups són catalogats alhora dins del death metal tècnic i altres subgèneres més extrems que res tenen a veure amb la música progressiva, com és el cas de Cannibal Corpse (se'l classifica dins del brutal death metal per la brutalitat de les seves composicions, però també en el death metal tècnic per la dificultat instrumental).
Algunes de les bandes més representatives són Aeon, Cynic o Atheist.
Gèneres de fusió Death/doom miniatura|esquerra|My Dying Bride al Metalmania 2007. El death/doom és la fusió entre el doom metal i el death metal. Musicalment, té un so similar al doom metal, amb melodies tristes i pesades, tempos lents i un so greu. A tot açò se li incorpora elements del death metal que fan que adquireixi agressivitat, com les veus guturals, un ritme més veloç que el doom tradicional, i una major intensitat.
Va sorgir a Anglaterra a principis dels anys noranta,'Doom Metal Special:Doom/Death' Terrorizer #142 de la mà de bandes com Cathedral o Paradise Lost. Posteriorment va ser continuat per bandes com Theatre of Tragedy, Anathema, o My Diying Bride; i eventualment se li van anar incorporant nous elements, com orquestració, efectes electrònics (influència industrial de grups com Theatre of Tragedy o Samael), i fins i tot elements de la música progressiva, com van fer Katatonia. Açò va fer que derivés en un nou subgènere, l'anomenat "soft death/doom".
També va tindre gran influència en el sorgiment d'altres subgèneres del doom metal, com el funeral doom; i va influir àdhuc en la creació d'altres gèneres més melòdics i romàntics, com el metal gòtic.
Deathgrind El deathgrind és un gènere de fusió que combina la brutalitat del brutal death metal amb la velocitat i brevedat del grindcore."Grind Prix" (2005). Zero Tolerance #004, p. 46.Lilker, Danny, Grind Your Mind: A History of Grindcore liner notes. Mayan Records, MYNDD056, 2007. Sorgit cap al final dels anys vuitanta als EUA i a Anglaterra, constitueix, juntament amb el pornogrind, un subgènere del goregrind. La principal diferència amb el brutal death metal habitual és la curta duració de les composicions, que no solen sobrepassar els tres minuts; mentre que la diferència que el marca com a distint del grindcore és la presència de solos i un allunyament del hardcore punk en favor de la brutalitat. Alguns dels grups més representatius són Anal Cunt, Brujería, i Terrorizer.Schwarz, Paul, "Death Metal|Death/Grind" (2006). Terrorizer #150, p. 54.
Blackened death metal miniatura|Behemoth, una banda de blackened death metal.