Quercus hartwissiana es una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies i està dins de la secció dels roures blancs, que són els roures blancs d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord. És natiu originària del sud-est de Bulgària, del nord de l'Àsia Menor al llarg del mar Negre i del Caucas
Descripció Quercus hartwissiana és un gran arbre caducifoli que pot arribar a fer fins a 35 m d'alçada, amb corona en forma de paraigua i branques ascendents. L'escorça és gruixuda, finament solcada, gairebé negra. Els brots són de color marró vermellós fosc i calbes. Les gemmes són àmplies, ovals o gairebé rodones, de 6 a 7 mm de llarg, amb escates curtes que són brunyides. El pecíol fa 1,5 a 2 cm de llarg. Les fulles fan entre 12 i 14 cm de llarg i 7 a 9 cm d'amplada, lleugerament convexes a la base, i tenen de set a deu parells de lòbuls força regulars, curts, arrodonits a punxeguts. Les venes de les fulles es dirigeixen totes cap als lòbuls de la fulla, no cap a les esquerdes d'aquestes. La part superior de la fulla és de color verd brillant, la part inferior és mat, amb un matís marró fosc, amb un velló fi i pèls rogencs una mica més llargs al llarg de les venes de les fulles, o en els angles entre elles.
En un pecíol de 2 a 7 cm de longitud, hi ha d'una a quatre glans. Els seus fruits maduren en el primer any. Les glans fan de 2,5 a 3 cm de llarg i d'1,2 a 1,5 cm d'amplada, les tasses de les glans fan 1,5 cm de llarg i 2 cm de diàmetre. Les escates de la tassa de la gla són gairebé plenes fins a la part superior.
Distribució miniatura|esquerra|alt=un bosc|Un hàbitat de Quercus hartwissiana al parc natural d'Strandzha, Bulgària Quercus hartwissiana es troba a l'ecoregió dels boscos caducifolis del Pont Euxí i la Còlquida, al bioma de boscos temperats de fulla ampla i mixtos al llarg del mar Negre des de les parts més sud-orientals de la península balcànica, al nord de l'Àsia Menor fins al Caucas occidental. Creix a Bulgària, Turquia, Geòrgia i Rússia.
A Bulgària, Quercus hartwissiana creix al Parc Natural d'Strandzha i es distribueix a l'ecotip de bosc dens i a l'ecotip càrstic o xelòfil. A Strandzha creix prop de les valls del riu, especialment les de Veleka i Rezovo. Allí es barreja amb Carpinus betulus, Fagus orientalis, Sorbus torminalis, Quercus pubescens, Quercus cerris, Quercus frainetto, Carpinus orientalis i els arbustos Cistus creticus i Daphne pontica.
A Rússia creix a la conca del riu Mzymta i al nord del Caucas. A Geòrgia creix a Abkhazia, Racha-Lechkhumi i Kvemo Svaneti, Samegrelo, Imereti, Guria i Adjara; a l'est de Geòrgia ara només creix a Kakheti.
Sempre creix en boscos mixtos juntament amb altres espècies arbòries. Quercus hartwissiana prefereix el clima càlid i humit, i creix en sòls frescos a humits, des de les terres baixes fins a una alçada de 1200 a 1500 m. És un relicte preglacial i es considera l'avantpassat de Quercus robur i Quercus petraea.
Registre fòssil Els fòssils de Quercus hartwissiana s'han descrit a partir de la flora fòssil del districte de Kızılcahamam a Turquia, que és del començament del Pliocè.
Taxonomia Quercus hartwissiana va ser descrita per William Trelease i publicat a Memoirs of the National Academy of Sciences 20: 93, pl. 149. 1924.
EtimologiaQuercus: Nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.hartwissiana: epítet atorgat en honor del botànic rus Nicolai Anders von Hartwiss, que es va interessar en espermatòfits que va explorar Geòrgia i Crimea.
Sinonímia Quercus ajudaghiensis Steven ex Petzh. & G.Kirchn. Quercus armeniaca Kotschy Quercus hartwissiana f. macrocarpa Medw. Quercus hartwissiana var. macrocarpa (Medw.) A.Camus Quercus kassanogluanensis Kotschy Quercus robur var. armeniaca A.DC. Quercus stranjensis'' Turrill
Referències
Bibliografia
Vegeu també Classificació dels roures
hartwissiana