miniatura|306x306px|Micrografia de TEM de cèl·lules de Streptococcus pneumoniae. El pneumococ (Streptococcus pneumoniae) és una espècie de bacteri grampositiu de la família de les estreptococcàcies (Streptococcaceae). És un diplococ alfa-hemolític que mesura 1,2–1,8 µm de longitud, és immòbil i no forma endòspores. L'experiment de Griffith va demostrar el procés de transformació bacteriana utilitzant dues soques diferents d'aquest microorganisme.

És un patogen humà que pot causar diverses infeccions i processos invasius greus, prevenibles amb vacuna. Fou el causant més gran de pneumònia a la darreria final del . És un patogen que pràcticament només afecta l'espècie humana, i és el responsable d'un gran nombre d'infeccions com ara pneumònia, sinusitis, peritonitis, otitis mitjana, meningitis, osteomielitis, endocarditis o pericarditis. Sobretot afecta gent gran, la mainada i persones immunodeprimides. El pneumococ viu a la nasofaringe humana i la colonització es pot produir durant els primers dies de vida.

Morfologia i estructura Streptococcus pneumoniae és un bacteri grampositiu amb forma de coc disposat generalment en parelles (diplococ) o en cadenes curtes. Mesura aproximadament d'1 a 2 µm de diàmetre. No forma endòspores i és immòbil. La seua paret cel·lular conté una gruixuda capa de peptidoglicà i àcids teicoics. Al seu voltant presenta una càpsula de polisacàrids que constitueix el principal factor de virulència, ja que li permet evitar la fagocitosi per part del sistema immunitari.

Reproducció i creixement Es reprodueix per fissió binària, com la resta de bacteris. Requereix medis nutritius enriquits, com l'agar sang, on mostra una hemòlisi alfa parcial (coloració verdosa al voltant de les colònies). Necessita atmosferes amb un lleuger increment de diòxid de carboni (CO₂) per a un creixement òptim, ja que és un anaerobi facultatiu o microaeròfil.

Nutrició i metabolisme Streptococcus pneumoniae és un bacteri heteròtrof que obté energia a partir de la fermentació de la glucosa i altres hidrats de carboni, produint principalment àcid làctic. No produeix catalasa, cosa que el diferencia d'altres cocs grampositius com els Staphylococcus. El seu metabolisme fermentatiu s'adapta bé a ambients amb poc oxigen, com la nasofaringe.

Cicle vital i colonització El cicle vital de Streptococcus pneumoniae s'inicia amb la colonització de la mucosa nasofaríngia. Normalment actua comensal sense causar malaltia, però si es redueixen les defenses de l'hoste pot penetrar en teixits estèrils (pulmons, oïda mitjana, meninges, sang) i causar infecció. Durant la divisió cel·lular, produeix autolisines que faciliten la lisi i l'alliberament d'ADN, cosa que contribueix a la transformació bacteriana i a l'intercanvi genètic entre soques.

Relació amb l'ésser humà Forma part de la microbiota de la nasofaringe humana, especialment en infants, i pot transmetre’s per gotes respiratòries. La colonització pot ser transitòria o persistent. La seua relació amb l'hoste és, per tant, comensal o patògena segons el context. La vacuna antipneumocòccica protegeix contra les soques encapsulades més freqüents.

Vegeu també Vacuna antipneumocòccica Calendari de vacunacions Dacriocistitis

Referències

Categoria:Estreptococs Categoria:Bacteris patògens