miniatura| Picea orientalis
La pícea d'orient (Picea orientalis) és una espècie de conífera de la família Pinaceae endèmica del Caucas i del nord-est de Turquia.
Descripció És un gran arbre perennifoli que pot arribar a fer entre 30 a 45 m d'alçada (excepcionalment n'arriba a 57 m), i amb un diàmetre de tronc de 1,5 m (excepcionalment fins a 4 m). Els brots són marrons brillants, i moderadament pubescents (pelut). Les fulles són aciculars, les més curtes de qualsevol pícea, de 6 a 8 mil·límetres de llarg, romboïdals en secció, de color verd fosc amb una discreta línia d'estomes. Els cons són prims cilindre cònics, de 5 a 9 cm de llarg i 1,5 cm d'amplada, de color vermell a porpra quan joves, i maduren amb un color marró fosc als 5 a 7 mesos després de la pol·linització, i té escates suaument arrodonides.
Usos La pícea oriental és un arbre ornamental molt popular als grans jardins, molt valorat al nord d'Europa i als EUA pel seu atractiu fullatge i la seva facilitat de desenvolupament en sòls molt variats. També es ve utilitzant en silvicultura en petita escala, per a arbre de Nadal, fusta i producció de paper, encara que el seu creixement és més lent comparat a la picea comú o de Noruega, el que redueix la seva importància fora de la seva àrea nativa.
Taxonomia Picea orientalis va ser descrita per (L.) Peterm. i publicat a Das Pflanzenreich 235, a l'any 1838 .
Etimologia Picea; nom genèric que és pres directament del llatí pix = "brea", nom clàssic donat a un pi que produïa aquesta substànciaA Noms botànics
orientalis: epítet llatí que significa "de l'orient".A Epítets botànics
Sinonimia Abies orientalis (L.) Poir. Abies wittmanniana Voss Picea withmanniana Carrière Picea wittmanniana Fisch. ex Gordon Pinus orientalis L.
Referències
Enllaços externs Gymnosperm Database
orientalis