miniatura|Ferran III de Castella, rei durant la conquesta de Còrdova La conquesta de Còrdova (àrab: Qurtuba) va ser a l'any 1236 dins del context de la reconquesta cristiana, sota el regnat de Ferran III de Castella (1217-1252). Fou una època caracteritzada per la gran expansió castellana cap al sud de la península Ibèrica.
Desenvolupament La conquesta la van començar uns almogàvers procedents de les terres de la Corona d'Aragó que vigilaven la guarnició d'Andújar, prop de Jaén, en rebre la visita d'uns andalusins procedents de Còrdova que van anar a buscar-los per intentar acabar amb el govern d'Ibn Hud, qui es dedicava a fer guerres amb altres senyors de taifes mentre el poble passava gana i a sobre apujava els impostos per finançar la guerra. Els musulmans, a canvi que els asseguressin que es respectarien les seves creences, van indicar als almogàvers com atacar.
Els almogàvers van començar l'assalt el desembre de 1235, pujant amb una escala a una de les torres disfressats de musulmans i dient als vigilants que eren inspectors. Tot seguit van degollar tots els guardians menys un que estava conxorxat amb ells. Gràcies a aquest acte es van introduir a la ciutat i van obligar els andalusins a tancar-se a la Medina, el barri més antic, que tenia fortificació pròpia.
Després d'unes setmanes de resistència, els almogàvers es veieren amb poques forces i van demanar ajuda al rei castellà Ferran, que va arribar amb el seu exèrcit des de la província de Zamora en només dotze dies. Els musulmans també van demanar ajuda als seus, però van fracassar per culpa del paper que va jugar un tal Suárez, un mercenari castellà desterrat que estava a les files islàmiques. Suárez va anar a parlar amb Ferran i per tal de reconciliar-se amb ell i amb el regne castellà, li va donar informació dels andalusins i li va dir que fes que els seus exèrcits encenguessin molts focs al voltant de les muralles de Còrdova per a fer-los creure que eren més nombrosos del que eren realment.
L'estratègia va funcionar i Ibn Hud es va retirar. Al setge s'hi van unir altres exèrcits, entre ells els dels bisbes de Conca i Baeza, el del germà del rei castellà i els d'altres nobles i algunes ordes militars, com la de Calatrava. Entre tots van aconseguir fer caure la ciutat al 29 de juny de 1236, moment en què li van ser lliurades les claus de la ciutat a Ferran III, que va fer una entrada triomfal amb totes les seves tropes aquell mateix dia.
Conseqüències Un cop caiguda la ciutat, el rei castellà va decidir mantenir la vida i els béns nobles dels andalusins i va "purificar" la mesquita cordovesa per a convertir-la en una església cristiana tot penjant-hi el pendó de Castella i Lleó. També va fer retornar-ne les campanes a la catedral de Santiago de Compostel·la, ja que havien estat robades per Almansor tres segles abans en una de les seves ràtzies.
Al setembre del mateix any, Ferran va repartir les terres desocupades entre els membres de l'orde de Calatrava i del temple, així com entre els que havien ajudat econòmicament la conquesta. Finalment, se n'anà i nomenà dos governadors, un de civil i un altre de militar.
Referències
Categoria:Batalles del segle XIII Cordova Còrdova Categoria:Història de Còrdova