Tabata Claudia Amaral de Pontes (São Paulo, 14 de novembre del 1993) és una politòloga, activista de l'educació i política brasilera. És diputada federal per São Paulo. Membre del Partit Democràtic Laborista, va ser la sisena candidata més votada en l'estat, amb 264.450 vots en les eleccions generals del Brasil de 2018. És cofundadora de les organitzacions polítiques Movimento Mapa EducaçãoFabio Takahashi, Três jovens criam movimento por educação de qualidade e protagonismo, Folha de S. Paulo, 7 novembre 2017 i Acredito.Grupo de jovens lança o 'Acredito', um 'MBL progressista', Folha de S. Paulo, 28 març 2017
Trajectòria És filla de María Renilda Amaral Pires, treballadora domèstica, i d'Olionaldo Francisco de Pontes, conductor d'autobús. Té un germà menor, Allan. Es van criar a Vila Missionária, un barri pobre situat a la Zona Sud de São Paulo, als afores de la ciutat. Va rebre la seva educació primària a les escoles públiques locals, on, en sisè grau, va participar amb dotze anys en l'edició de 2005 de la Olimpíada Brasileira de Matemàtica das Escolas Públiques (OBMEP). En la seva primera prova, va guanyar una medalla de plata.
Als 13 anys, a causa del seu bon rendiment acadèmic i després de rebre una medalla d'or en el OBMEP de 2006, va obtenir una beca completa en el Col·legi ETAPA, una escola privada de São Paulo, on va completar la seva educació secundària. En els anys següents va representar Brasil en les Olimpíades internacionals de química, astronomia i astrofísica. L'any 2012, es va oferir a Amaral l'admissió en sis prestigioses universitats dels Estats Units, i li van oferir una beca completa a totes elles: Universitat Harvard, Universitat Yale, Universitat de Colúmbia, Universitat de Princeton, Universitat de Pennsilvània i Institut de Tecnologia de Califòrnia, i a la Universitat de São Paulo.
Graduada en ciències polítiques i astrofísica per la Universitat Harvard, va representar Brasil en cinc competicions científiques internacionals. En la seva tesi, va elaborar una anàlisi política de les reformes educatives en els municipis brasilers, en el qual argumentava sobre l'expansió de l'accés a l'educació a Brasil en les dues últimes dècades com a resultat d'una reforma educativa federal, però la seva qualitat seguiria sent deficient segons els estàndards internacionals.Tabata Amaral de Pontes, The Politics of Education Reform in Brazilian Municipalities , Harvard University, març 2016Paulo Saldanã e Natalia Cancian, Estagnado, Brasil fica entre os piores do mundo em avaliação de educação, Folha de S. Paulo, 6 desembre 2016Ana Carolina Moreno, Brasil cai em ranking mundial de educação em ciências, leitura e matemática, Portal G1, 6 desembre 2016
Amaral es va graduar amb tots els honors i va rebre per la seva tesi el Premi Kenneth Maxwell de Tesi d'Estudis Brasilers i el Premi Eric Firth al millor assaig sobre el tema dels ideals democràtics. Després de la seva graduació va tornar a Brasil per treballar en el seu activisme social. Ha estat també columnista de la Rádio CBN i de la revista Glamour.Tabata Amaral: A dona do sonho gigante para mudar a educação no Brasil , Huff Post Brasil, 1 abril 2018Mariana Bonora, 'Voltei para lutar por uma educação de qualidade no Brasil', diz jovem formada em Harvard, Portal G1, 20 maig 2018
Carrera política Eleccions de 2018 Per a les eleccions generals de 2018, la seva campanya es va centrar principalment en l'educació. Va ser la sisena candidata més votada en l'estat de São Paulo, rebent 264.450 vots, presentant-se en les llistes del Partit Democràtic Laborista (PDT). miniatura|(2019)
Diputada Amaral va votar a favor de la reforma del sistema de seguretat social de la Previdència brasilera, que augmentaria l'edat de jubilació d'homes i dones, en contra de l'oposició de la PDT a la reforma. Aquest fet va provocar el rebuig del seu partit. Amaral va sol·licitar la baixa del partit, però va poder mantenir la seva acta de diputada, com no adscrita. En setembre de 2021 va anunciar la seva afiliació al Partit Socialista Brasiler (PSB), amb el qual optaria a la reelecció.
Controvèrsies El juliol de 2019, les revistes Veja i Exame van revelar que Amaral va contractar al seu nuvi colombià, Daniel Alejandro Martínez, per treballar en la seva campanya electoral del 2018. Segons el Tribunal Superior Eleitoral (TSE), Amaral va gastar 23.000 reals del fons de les eleccions públiques per pagar aquests serveis, que es van prestar entre agost i octubre del 2018. L'equip d'Amaral no va presentar els resultats dels serveis prestats per Martínez. En un altre cas, el Tribunal Federal Suprem del Brasil havia dictaminat que la contractació de parents o cònjuges amb fons electorals no constituiria cap irregularitat jurídica. No obstant això, aquesta pràctica ha generat nombroses crítiques de periodistes i ciutadans, que van qüestionar el compromís d'Amaral amb la integritat pública i la renovació de la política brasilera. La revista Veja va assenyalar la inconsistència de la posició d'Amaral, qui havia declarat anteriorment que "la renovació en la política no consisteix a canviar el nom de les coses o la cara en el poder, sinó en un canvi de pràctiques".
Premis Va ser seleccionada per la BBC com una de les 100 dones més influents de l'any 2019 Va rebre el Time 100 Next de l'any 2019.
Referències
Enllaços externs
Web oficial del Movimento Mapa Educação Web oficial del Movimento Acredito
Categoria:Polítics de São Paulo Categoria:Diputats federals del Brasil Categoria:Activistes brasilers Categoria:Astrofísics americans Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Alumnes del Harvard College Categoria:Científics de l'estat de São Paulo Categoria:100 dones de la BBC de 2019 Categoria:Físics brasilers Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1993