miniatura|Retrat de Pere Coromines a l'Antologia de les Lletres Catalanes Garba, en una edició de l'any 1923 fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, de la farmacèutica Carme Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux, de l'economista dedicat a la banca Jordi Corominas Vigneaux i de tres fills més. Era fill de Domènec Coromines i Freixenet i de Maria Montanya i Mercader, naturals de Biure.Fundació Pere Corominas
Biografia El 1894 es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. Poc abans s'havia afiliat al partit Unión Republicana, de Nicolás Salmerón. Durant la seva joventut va mantenir contactes amb grups catalanistes, republicans, modernistes i fins i tot anarquistes gràcies al fet que formava part de l'equip de redacció de la revista L'Avenç des del 1895. També va mantenir contactes amb grups anarquistes a través del grup cultural Foc Nou, que va fundar amb Jaume Brossa i Roger, Alexandre Cortada i Serra i Ignasi Iglésias Pujadas, principalment.
Poc després anà a doctorar-se en Dret i a estudiar Economia a la Universitat de Madrid. Aprofità l'estada per a engegar una campanya per a la revisió de les condemnes del procés de Montjuïc, que comptà amb el suport de personalitats com Miguel de Unamuno i Federico Urales.
El 1903 tornà a Barcelona per a ocupar el càrrec del Negociat d'Ingressos i Despeses de l'Ajuntament de Barcelona, i el 1907 va redactar amb l'alcalde Ildefons Sunyol la Memoria y proyecto de contrato con el Banco Hispano Colonial (1907). Alhora, fou membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans el 18 de juny de 1907 a la secció d'Història i Arqueologia, i des del 1911 de la Secció de Ciències.Fitxa de Pere Coromines a l'IEC
El 1909 fou nomenat president de la Unió Federal Nacionalista Republicana i esdevingué director dEl Poble Català. Amb aquest partit fou escollit regidor a l'Ajuntament de Barcelona en les eleccions del 1909 i diputat a Corts en les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914. El 1914 va inspirar el pacte de Sant Gervasi entre la UFNR i el Partit Republicà Radical de Lerroux, i a causa del seu fracàs es va apartar de la política activa durant molts anys. El 1916 es dedicà a exercir d'advocat i a fer conferències a Madrid. També fou secretari del Banc de Catalunya i a partir de la fundació de Sociedad Productora de Fuerzas Motrices el 1917, vocal del seu consell d'administració com a home de confiança del seu president, Emili Riu i Periquet i conseller jurídic i econòmic de l'empresa. esquerra|miniatura|Cartes d'un Visionari, de Pere Coromines. Primera edició publicada a Barcelona l'any 1921 Durant la dictadura de Primo de Rivera es va dedicar a la literatura, a col·laborar a diverses publicacions (com La Humanitat i Revista de Catalunya) i fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès del 1928 al 1930.
Amb l'arribada de la Segona República Espanyola tornà a la política activa. A causa de la seva experiència jurídica i política i al seu prestigi, Francesc Macià l'incorporà a la comissió redactora de l'Estatut de Núria i el 1933 el nomenà conseller de Justícia i Dret. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat a Corts per Esquerra Republicana de Catalunya (dins el Front d'Esquerres) i durant la guerra civil espanyola fou nomenat Comissari General de Museus de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra es va exiliar a Buenos Aires amb tota la seva família, on va morir d'una malaltia al cap de poc d'establir-s'hi.
Obres miniatura|Les Presons Imaginàries de Pere Coromines, en una edició de l'any 1934 publicada a Barcelona. Primer número de la col·lecció Quaderns Literaris Les presons imaginàries (1899) La vida austera (1908) Les hores d'amor serenes (1912) Les gràcies de l'Empordà (1919) Elogi de la civilització catalana (1921) Cartes d'un visionari (1921) A recés dels tamarius (1925) Les dites i facècies de l'estrenu filantrop en Tomàs de Bajalta, trilogia composta per Silèn (1925), Pigmalió (1928) i Prometeu (1934) Jardins de Sant Pol (1927) La mort de Joan Apòstol (1928) Les llàgrimes de sant Llorenç (1929) Pina, la italiana del dancing (1933) Interpretació del vuit-cents català (1933) Del meu comerç amb Joan Maragall (1935) El perfecte dandi i altres contes (1940)
Referències
Bibliografia
(Capítol 11. Pere Coromines i Montanyà. Pàg. 183-188)
Enllaços externs
Fundació Pere Coromines Biografia de Pere Coromines Pere Coromines a memòriaesquerra.cat Fons personal de Pere Coromines a la Biblioteca de Catalunya. Biobibliografia dels diputats del Parlament de Catalunya (1932-1939)
Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català Categoria:Economistes barcelonins Categoria:Consellers dels governs de Francesc Macià Categoria:Regidors de l'Ajuntament de Barcelona Categoria:Estudiants de dret de la UB Categoria:Exiliats del franquisme barcelonins Categoria:Presidents de l'IEC Categoria:Membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC Categoria:Presidents de l'Ateneu Barcelonès Categoria:Exiliats del franquisme a l'Argentina Categoria:Membres fundadors de l'IEC Categoria:Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Krausistes Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX