Jawa () és una empresa fabricant de motocicletes i ciclomotors que fou fundada el 1929 a Praga, aleshores Txecoslovàquia, per František Janeček. El nom Jawa és la concatenació de les primeres lletres de Janeček i Wanderer, ja que el txec creà la seva empresa un cop hagué comprat la divisió de motocicletes de la companyia alemanya amb seu a Schönau (Chemnitz) Wanderer.
Durant la dècada del 1950, Jawa fou un dels principals fabricants de motocicletes del món i va exportar el seu famós model de 350 cc a més de 120 països. Després d'una forta davallada en el volum de producció durant la dècada del 1990, el 1997 es constituí la seva successora Jawa Moto a Týnec nad Sázavou.
Història Fundació
A causa del col·lapse de la indústria del motor alemanya durant la Gran Depressió, Wanderer Werke AG decidí abandonar la producció de motocicletes i el 1929 li va vendre aquesta branca del seu negoci a František Janeček (1878-1941), propietari fins aleshores d'una petita fàbrica d'armament a Praga, al disticte de Pankrác. Tot i no tenir experiència en el sector de l'automoció, els grans coneixements de mecànica i de les tècniques de producció que tenia Janeček l'havien empès a dedicar-se a la fabricació de motocicletes. Havent de triar entre el motor austríac de dos temps de doble pistó de Puch, el motor alemany de dos temps de Schliha i el també alemany de quatre temps i 500 cc de Wanderer, Janeček va optar pel darrer i hi va equipar el seu primer model, la Jawa 500 OHV. Presentada el 23 d'octubre de 1929, la moto lliurava 18 CV de potència i tenia un consum de combustible de 6 litres cada 100 km. En ser cara, però, tingué un èxit moderat.
En una època de recessió econòmica com aquella, calia una moto més barata i senzilla, de manera que Janeček contractà el pilot de motociclisme i enginyer anglès George William Patchett i adquirí la llicència de fabricació dels motors de dos temps Villiers anglesos. Amb un d'aquests motors, Jawa va crear el seu segon model, la 175 de 1932. Era una moto lleugera (70 kg) i el seu motor de 5 CV permetia una velocitat màxima de 80 km/h amb un consum de 3,5 l/100 km. El primer any de producció fou un èxit i se'n vengueren més de 3.000, gairebé el triple de les 500 OHV venudes durant tres anys de producció. La fabricació de la 175 es va mantenir fins al 1946, i al llarg d'aquells anys se'n van produir 27.535 unitats. El 1938, Jawa fou el primer fabricant a oferir conduccions de prova en diversos salons d'exposició: s'equipà una 175 amb doble manillar, el segon dels quals al darrere per a l'instructor.
D'ençà de 1933, Jawa també va fabricar automòbils, començant per la producció amb llicència del model Meisterklasse F2 de DKW, el qual va anomenar Jawa 700 i va llançar el 1934. En total se'n van produir 1.002 unitats. Entre el 1933 i el 1935 se'n van fer també 6 unitats en versió esportiva, anomenada Jawa 750, per a la cursa txecoslovaca de les 1.000 milles. El 1937 en va sortir un derivat: el Jawa Minor I, amb motor bicilíndric de 616 cc de dos temps i 3 velocitats. Fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial, l'empresa en va produir vora 2.000 en diferents versions
El 15 de març de 1939, l'Alemanya nazi va ocupar Txecoslovàquia i va establir-hi el Protectorat de Bohèmia i Moràvia, un estat titella del Tercer Reich. Durant la Segona Guerra Mundial, Jawa va produir armes per a l'exèrcit alemany, però va desenvolupar en secret alguns prototips que es van fabricar un cop acabada la guerra, entre ells el de la futura Jawa 250 typ 11 Pérák. Janeček mai no la veié entrar en producció, ja que es va morir el 1941.
Postguerra Acabada la guerra, Jawa encara va fabricar uns 700 automòbils més. El successor d'aquells models fou l'Aero Minor, fabricat entre el 1946 i el 1952 però ja sota la marca "Aero" per una altra empresa. Del seu model Minor II també se'n van derivar prototips esportius, un dels quals, anomenat Aero Minor III (amb motor tricilíndric de 772 cc), va participar en les 24 hores de Le Mans de 1949.
El 1946, l'empresa va llançar un dels seus productes més populars durant la postguerra, la 250 Pérák que havia desenvolupat durant l'ocupació alemanya. La moto prenia el nom d'un llegendari resistent txec contra l'ocupació, conegut popularment com a "l'home ressort, molla" (the Spring Man) pel fet que feia uns grans salts. En txec, el nom de l'home molla era Pérák ("péro" equival a "molla"). Fou una d'aquestes Jawa 250 la moto que donà origen a una de les marques catalanes més conegudes, Derbi. Simeó Rabasa s'inspirà en una que havia vist per Barcelona quan ja pensava a produir la seva primera moto i, després de comprar-l'hi a l'amo, a la fàbrica de Martorelles la van desmuntar i en van crear una rèplica tan propera que les peces originals de Jawa eren perfectament útils per a la Derbi 250 de 1950, el primer model llançat per Nacional Motor.
Després del cop d'estat de 1948, sota el règim comunista, les indústries txeques es van nacionalitzar. Des d'aleshores, la història de Jawa i la de la Česká zbrojovka de Strakonice (ČZ, l'altre fabricant de motocicletes txec important), s'entremesclen. Les respectives xarxes de vendes es fusionaren i la producció de motocicletes de petita cilindrada de Jawa es transferí a ČZ, mentre que la de les grans, a partir dels 250 cc, se centralitzà en Jawa, la qual quedà com la de més alta gamma de les dues (en resum, les monocilíndriques eren ČZ i les bicilíndriques, Jawa). Durant una època, fins i tot les marques es fusionaren i els seus productes es comercialitzaren com a Jawa-ČZ.
Tot i unificades, Jawa i ČZ intentaren diversificar la seva producció. ČZ millorà el seu popular escúter Čezeta tot augmentant-ne la cilindrada a 125 cc i, més tard, a 175 cc. Jawa, al seu torn, llançà el 1954 el seu producte més famós: la bicilíndrica de dos temps de 350 cc typ 354, coneguda popularment com a kývačka ("swing"). Els primers models duien el carburador i la cadena de transmissió coberts, cosa que feia de la moto un vehicle molt net en evitar-ne les habituals esquitxades d'oli. A banda, la suspensió posterior i altres innovacions la feien confortable. Aviat fou disponible també en 250 cc (typ 353). L'èxit de les Jawa 250 i 350 va fer que s'exportessin a més de 120 països i que es mantinguessin inalterades durant anys, només amb alguns retocs puntuals. La seva versió "Californian" fou molt popular durant la dècada del 1970.
El 1954, Jawa va llançar també una gamma de ciclomotors de 50 cc, els Jawa 50 Pionýr (typ 550). Eren uns ciclomotors avançats per a l'època, amb motor de 2 temps horitzontal, caixa de canvis de tres velocitats i suspensió posterior innovadora, ja que va ser la primera moto a portar-hi una forquilla d'un sol braç. El Jawa 50 es modernitzà el 1958 amb el Jawa typ 555, més carenat. Aquell any aparegué també el ciclomotor Jawetta, equipat com els altres amb un motor horitzontal de 50 cc i disponible en diverses versions, inclosa l'esportiva. Econòmics i molt versàtils, aquests models de petita cilindrada eren molt populars. Com que, durant el règim comunista, era molt difícil poder comprar un cotxe, el Jawa 50 era un dels vehicles de referència entre les classes populars de Txecoslovàquia, Polònia i Hongria. Els ciclomotors Jawa s'exportaren també a l'Europa occidental i als Estats Units, i es mantingueren en producció fins a començaments de la dècada del 1970.
Dels anys 60 als 80 A començaments de la dècada del 1960, Jawa va llançar la primícia d'un embragatge automàtic per a motocicletes. Aquest embragatge centrífug fou dissenyat per a la Jawa 250/559 i 350/360. Com que l'embragatge havia estat patentat per Jawa a tot el món, quan Honda el va copiar a la seva Honda 50 Cub va haver de pagar una multa i una taxa de llicència per a cada unitat venuda.
El 1962 s'amplià la gamma de ciclomotors amb els models Jawa 05, 20 i 21 Sport i el 1967, amb els Jawa 50 Mustang typ 23 i Jawa 90. Aquest darrer model s'oferia en tres versions: Cross, Trail i Roadster. En aquella època ja feia temps que la marca havia començat a destacar en les competicions internacionals de motociclisme, tant en el de velocitat com en el fora d'asfalt, especialment en enduro, on les Jawa dels integrants de l'equip de Txecoslováquia dominaven anualment els Sis Dies Internacionals i les primeres edicions del Campionat d'Europa. També en motocròs, la marca txeca protagonitzà bones actuacions, tot i que en aquesta modalitat es veié superada per la seva compatriota ČZ.
miniatura|esquerra|Una Jawa 350 typ 362 "Californian" dels volts de 1967 El 1962, Jawa es fusionà amb , un altre fabricant txec, i de la unió en varen sortir les reconegudes motocicletes de speedway Jawa. Durant dècades, les millors motocicletes per a aquesta modalitat foren les d'aquesta marca. El 1963, Jawa va tancar la seva planta de Praga - Pankrác i es va traslladar al districte de Praga - Strašnice, mentre que obria una nova planta a Týnec nad Sázavou (30 km al sud de Praga, vora el riu Sázava), la qual començà a funcionar l'any següent, 1964. Aquell any s'arribà a la xifra d'un milió de motocicletes Jawa fabricades. Poc després es llançaren diverses novetats, entre elles les Jawa 350 Automatic (1965) i Californian (1966).
Durant la dècada del 1970, Jawa abandonà la velocitat però seguí dominant les competicions d'enduro i speedway, alhora que anava llançant tota mena de models de carretera, entre ells la 250/350 UŘ i la 350 Bizon ("bisó") el 1970 i la 350 typ 634 el 1974. El 1972 s'introduí la Jawa 250cc al mercat indi i el 1976, s'arribà a la xifra de dos milions de motocicletes Jawa fabricades. Aquesta xifra se superà el 1987, quan s'arribà als tres milions. Jawa produïa només determinats vehicles a gran escala, mentre que la modernització només s'aplicava al sector de les competicions i les exportacions.
Durant aquells anys, la 350 va evolucionar tan estèticament -amb línies més quadrades- com tècnica, adoptant una lubrificació separada que duia una bomba japonesa Mikuni. Anomenada "Californian 4", aquesta versió una mica menys utilitària, sense estar al nivell de les produccions japoneses (més potents i d'estil més seductor), es venia força bé, especialment com a vehicle d'ús diari. A França es feu popular a l'època una dita segons la qual «Jawa no és pas ràpida... però Jawa arriba lluny». Una singularitat d'aquesta moto era l'absència aparent de palanca d'engegada: de fet, el pedal de canvi es podia inclinar verticalment, tot prement-lo axialment, per a engegar el motor (amb la cama esquerra, en principi menys forta) i després tornava automàticament a la posició horitzontal, quedant en punt mort. La Californian es vengué també als Estats Units i a Nova Zelanda, amb la típica coloració negra i vermella.
Divisió de l'empresa miniatura|Una Jawa Union Dandy 125 dels volts de 1999 Després de la caiguda del mur de Berlín i les consegüents caigudes dels sistemes comunistes de l'Europa de l'est, l'empresa va entrar en crisi, en part perquè els nous governs democràtics ja no demanaven els milers de motocicletes que consumien els antics règims. A més, Jawa no va modernitzar la seva gamma i va perdre prestigi internacional. Uns anys després de la dissolució de Txecoslovàquia, la crisi de l'empresa l'abocà a la desaparició i, per tal de sobreviure, es va dividir en dues: d'una banda, Jawa Moto fabricaria motocicletes de consum i de l'altra, Jawa divisov es dedicaria a les motocicletes de competició, bàsicament les de speedway.