miniatura|El Tetons i el Snake River (1942) per Ansel Adams La fotografia paisatgística mostra espais dins del món, de vegades immensos i sense fi, però altres vegades microscòpics. Les obres d'aquest gènere fotogràfic normalment capturen la presència de la natura, però també poden centrar-se en les creacions fetes per l'home o en les pertorbacions dels paisatges. Aquesta disciplina va ser creada per diversos motius. La més comuna de les raons és recordar una observació o experiència personal durant els viatges a l'aire lliure. Altres ho defineixen particularment com un estil de vida a l'aire lliure, per involucrar-se amb la natura i els elements, o com un mecanisme de fugida del món artificial.Ellement, Brad (U.K.) "Featured Artist: Brad Ellement" , Landscape Photography Magazine, 2014 Edition, p.56Vasilakis, Konstantinos, "Portfolio" , Landscape Photography Magazine, 2014 Edition, p.88
Moltes fotografies paisatgistes mostren poca o cap activitat humana i es creen en la cerca d'una representació pura i no capitalitzada de la natura, mancada d'influència humana. En lloc d'això, aquesta presenta temes com ara formes de terra fortament definides de manera orgànica, el retrat del temps meteorològic o la captura de llum ambiental.Mary Warner Marien (2006). Photography: A Cultural History. Laurence King Publishing. Page 136. Igual que la majoria de disciplines i formes de l'art, la definició de fotografia de paisatge és àmplia i pot incloure tant entorns rurals o urbans, com àrees industrials o fotografia de natura.Waite, Charlie with interviewer Keith Wilson, "In Conversation... Charlie Waite" , Landscape Photography Magazine, 2014 Edition("The Big Free Edition" ), p.120Purdue Univ., "Nature and Landscape Photography", from ''Visualizing Nature: Promoting Public Understanding and Appreciation of Nature, [Department of] Earth, Atmospheric, and Planetary Sciences, Purdue University, West Lafayette, Indiana, retrieved October 4, 2015.
Cal destacar que, més enllà dels plantejaments formals sobre com es fa la fotografia paisatgística o quins són els espais que es fotografien, aquest gènere fotogràfic també ens fa reflexionar sobre què és el paisatge i què és la realitat que ens envolta. El següent fragment exposa els plantejaments anteriors: "Construïm o deformem la realitat? Es pot representar la realitat a través de la fotografia? Si bé és cert que totes les imatges capturades per la lent són una fidel captura del que la llum evidencia, el resultat final està esbiaixat per la perspectiva particular de qui està darrere de la càmera. Des de petites influències de composició i perspectives fins a grans alteracions en la postproducció de la imatge final. Potser és impossible capturar el paisatge en la seva naturalesa veritable perquè els elements del paisatge van més enllà del visual. Aquells fotògrafs que han aconseguit transmetre un sentiment amb una imatge són el que construeixen una realitat, no tan llunyana, però sí pròxima a què existeix en algun lloc i temps."
Mediambientalisme miniatura|La fotografia que mostra temps i muntanyes distants, Armènia (2008) Alguns dels fotògrafs paisatgistes més importants i famosos han estat motivats a la creació fotogràfica per l'apreciació de la bellesa de l'entorn natural i el desig de veure'l preservat, és a dir, per una tendència mediambientalista i ecologista.
El treball de William Henry Jackson a mitjans del va ser essencial per a convèncer el Congrés el 1872 de crear Yellowstone, el primer parc nacional dels Estats Units. La fotografia produïda per Philip Hyde per al Sierra Club va trobar un ampli ús en la promoció de la preservació de llocs naturals a l'oest dels Estats Units durant el . Finalment, Ansel Adams va rebre tant un Premi al Servei de Conservació com una Medalla Presidencial de la Llibertat en reconeixement de la influència del seu treball en la preservació del desert i el foment de la consciència ambiental.
Motius miniatura|Paisatge de granja, en aquest cas un camp de colza a França. La fotografia paisatgística normalment implica fotografia diürna dels trets naturals de terra, cel i aigües, a distància, encara que alguns paisatges poden implicar motius en un entorn pintoresc, de manera més propera, i a vegades nocturn.Audley, Alice, "A beginner’s guide to garden photography", The [London Daily] Telegraph, (Kent, England, U.K.), August 30, 2014, retrieved October 3, 2015
La fotografia de paisatges artificials, com ara camps de conreu, horts, jardins i arquitectura, també es pot considerar fotografia de paisatge urbà. Fins i tot, la presència d'estructures fetes per l'home (edificis, carreteres i ponts, etc.) o art (com l'escultura) es poden considerar "paisatge" si es presenten en entorns artístics o són fotografiats de manera artística.
A més a més, la fotografia paisatgística està generalment fonamentada en motius relativament estacionaris, és a dir que de manera discutible es podria afirmar que és una forma de natura morta. Això tendeix a simplificar el procés de creació fotogràfica, a diferència de la fotografia de temes cinètics o en directe. Tanmateix, aquesta sovint se superposa a l'activitat de la fotografia de vida salvatge i els dos termes s'utilitzen de manera intercanviable; tant la vida silvestre com els paisatges poden ser elements de la mateixa imatge o cos de treball.Freeman, John, "Photographing Namibia" , Landscape Photography Magazine, 2014 Edition, p.96
Turisme La fotografia paisatgística s'ha convertit en una gran part de les economies locals de tot el món. Països com Escòcia, Islàndia, les Illes Fèroe, Nova Zelanda, els Estats Units i el Canadà són molt populars entre els turistes de la fotografia i donen la benvinguda a gent de tot el món. Com a resultat d'això, els tallers de fotografia paisatgística i les rutes s'han convertit en grans negocis en aquests països. Les aplicacions han format part d'aquesta experiència explicant als usuaris com trobar les ubicacions més populars i com fotografiar-les una vegada allà. Tanmateix, això fomenta la fotografia continuada i repetitiva d'una vista mundialment, remarcant el caràcter documental d'un viatge però sense una voluntat d'implicació, compromís o estètica.
Fotògrafs i fotògrafes de paisatge famosos miniatura|540x540px|Fotografia d'Ansel Adams: The Tetons and the Snake River (1942) Ansel Adams (americà) Colin Previ (britànic) Michael Kenna (britànic) Takeshi Mizukoshi (japonès) Sebastião Salgado (brasiler) Franco Fontana (italià) Fay Godwin (alemanya) Rachael Talibart (anglesa) Leah Kennedy (australiana) Yann Arthus-Bertrand (francès) Tadeu Glowacki Kelvin Yuen Francisco Negroni Isabella Tabacchi Rosa Isabel Vázquez Oleg Ershov Manish MamtaniIsabel Díez Alessandro Cantarelli Galen Rowell
La posta de sol Tot i que la sortida del sol i la posta de sol, s'assemblen, la calidesa de la llum sol ser major al vespre. L'atmosfera és més densa i a llocs urbans amb alta pol·lució, la llum es dispersa més. Les longituds d'ona de llum blava es reflecteixen, i només passen les de longituds d'ona llarga, de color ataronjat i vermell. El to daurat confereix una gama especial a l'objecte fotografiat. La llum obliqua del sol ressalta la textura de murs de pedra, troncs d'arbres o les lleus ondulacions de les platges de sorra. Les condicions atmosfèriques condicionen la posta de sol i això causa que mai n'hi hagi una d'igual, de manera que són impossible de predir. El seu atractiu fugaç fa que l'actuació sigui ràpida, com que en qüestió de minuts la màgia desapareix. La versatilitat la fa encara més atractiva: podem plasmar els reflexes daurats de superfícies aquoses, d'edificis o dels rostres; crear siluetes altament perfilades o enquadrar creativament terra, cel i sol.
Un cop el sol s'ha post i arriba el crepuscle, el cel obté un tons més blavosos, el que crea contrasts atractius amb el color ataronjat de l'horitzó. El període òptim de la fotografia nocturna, comença entre 30 i 40 minuts després de la posta de sol. El nivell de la il·luminació natural és prou baix com perquè la llum artificial destaqui, i prou elevat per banyar de color el cel (en el cas de fotografiar paisatges urbans). miniatura|357x357px|Posta de sol amb siluetes d'ocelles de Jerry Segraves, feta a Quivira National Wildlife Refuge
Hores de sortida i posta de sol Aquesta taula dona una guia il·lustrativa de les hores mitjanes a l'Espanya peninsular, com que les hores depenen de l'època de l'any i sobretot, el lloc. +EstacióSortida del solPosta de solInici de primavera7 am6 pmInici d'estiu5:45 am8:45 pmInici de tardor7 am6 pmInici d'hivern8:30 am5:45 pm
Temperatura del color de la llum Com més càlida és la llum, més baixa és la temperatura de color; com més freda és la llum, més alta és la temperatura de color, la qual és mesurada a partir de l'escala Kelvin (K). Si el color que busquem no s'ajusta al que ens proporciona la pel·lícula, és recomanable la utilització de filtres de correcció. Per exemple la tonalitat freda d'un paisatge sota un cel ennuvolat es por corregir amb filtres càlids de la sèrie 81, com el 81B o 81C. La següent taula suggereix quins tipus de filtre cal per situacions lumíniques específiques. +Il·luminacióTemperatura de colorFiltreCanvi de la temperatura de colorSol d'albada o capvespre4300KBlau 80D +1200KSol ataronjat a l'horitzó3500K Blau 80B +2100KPosta de sol2500KBlau 80C+80D +3000KLlum d'una espelma o foc2000KBlau 80A+80B +3400KDia ennuvolat6000KAmbre 81D -500KDia molt ennuvolat8000KAmbre 85 -2100KIl·luminació artificialTemperatura de colorTemperatura de colorCanvi de la temperatura de colorBombeta de tungstè (60 - 150 W)2900KBlau 80B+82C +2600KFocus de tungstè3000KBlau 80A+82A +2500KBombeta halògena3200KBlau 80A +2300KFocus d'estudi3400KBlau 80B +2100K
Mètodes i materials La fotografia paisatgística normalment requereix un equip fotogràfic relativament simple, tot i que un equip més sofisticat pot donar una gamma més àmplia de possibilitats a l'art. L'ull de l'artista per al subjecte pot produir resultats atractius i impressionants fins i tot amb equips modests.Ruiz, Kathleen, Associate Professor of Integrated Arts "Landscape Photography" , Department of the Arts - Rensselaer Polytechnic Institute, Troy, NY., retrieved October 15, 2015
Càmera Qualsevol càmera normal (o sofisticada) -- tant analògica com digital —es pot utilitzar fàcilment per a la fotografia de paisatge comú. Les càmeres digitals d'alta resolució i de major format (o càmeres de cinema de major format) permeten una major quantitat de detall i una gamma més àmplia de presentació artística.McNeal, Kevin with interviewer Dimitri Vasileiou, "In Conversation... Kevin McNeal" , Landscape Photography Magazine, 2014 Edition, p.34Hay, David (reviewer), "Book Review: The Art Of Adventure" (by Bruce Percy), Landscape Photography Magazine, 2014 Edition, p.164
No obstant això, una càmera de major format produeix una profunditat de camp més limitada (el rang de l'escena que està enfocat) per a un valor d'obertura donat, que requereix una major cura en l'enfocament (vegeu: "Velocitat d'obturació i obertura del diafragma").Wilson, Keith, "Gear Test: Pentax 645D" (camera review), Landscape Photography Magazine, 2014 Edition, p.112
Una càmera amb funció "panorama" o marc pot permetre la creació d'imatges molt amples adequades per capturar una vista panoràmica.
Objectius miniatura|Exposició de 20 minuts sense objectiu (pinhole càmera) miniatura|Ús de la llum natural del capvespre