Jordi Barre (Argelers, Rosselló, 7 d'abril del 1920Jordi Barre, le plus célèbre chanteur catalan, fête ses 90 printemps ! - Pontellà, 16 de febrer del 2011)Jordi Barre ha mort fou un cantant nord-català i un dels cantautors més emblemàtics (juntament amb Pere Figueres i Joan Pau Giné) de la Nova Cançó a Catalunya del Nord. Estudià al conservatori de Perpinyà i actuà en formacions simfòniques i de música lleugera amb una orquestra pròpia. Des del 1963 interpretà i enregistrà sempre en català.
Lligat a la Nova Cançó, se'l considerà l'introductor d'aquest moviment a la Catalunya del Nord. Va escriure més de 250 cançons, va publicar una vintena de discos, va actuar arreu dels Països Catalans i de l'Estat francès, i va fer concerts fins i tot al Japó. Va cantar a la televisió francesa i a TV3. El seu repertori incloïa poemes d'autors catalans (com ara Joan Tocabens, Coleta Planas, Joan Amade, Joan Cayrol, Jordi Pere Cerdà, Jaume Queralt, Nicole Chanton, Lluís Andreu, Joan Pere Lacombe Massot, Andreu Barrere, Joan Bosc, Roger Camprodon, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner i Joan Maragall) i textos propis, comèdia musical, cançó infantil i tradicional, i peces simfòniques.
El 1982 li fou lliurat el Disc d'Or. Va rebre altres guardons com el premi Joan Blanca a favor de la defensa del català el 1999,Mor el pioner de la cançó en català a la Catalunya Nord la Creu de Sant Jordi el 1992 i l'Orde Nacional del Mèrit francès.
EL 6 de juny del 2013, la localitat cerdana de Font-romeu fou el primer municipi a dedicar un carrer al seu nom, mentre el municipi de Paçà estudiava la possibilitat per a fer-ho en breu. Té també dedicada la sala municipal de Pollestres.
És enterrat en el petit cementiri annex a l'església parroquial de Sant Sadurní de Montoriol d'Avall, del terme de Montoriol, als Aspres.
Recorregut musical Jazz & l’Orquestra Georges Barre El 1941, Georges Barre té vint anys. Gràcies al seu amic Uteza que era Músic de la Flota i Oficial de la Marina, decideix estudiar contrabaix per unir-se també als Músics de la Flota. Per culpa de la guerra, no pot passar l'examen d'accés al Conservatori de París, per tant passa l'examen dels Músics de la Flota. Ho aconsegueix i integra la caserna de Toló. El mateix vespre, comparteix amb els seus pares la seva angoixa i decideix tornar a Perpinyà.
El 17 de març de 1941 se’n va a Castèlgelós per al seu servei militar. Allà passa l'examen d'admissió a la Música Nacional dels Chantiers de jeunesse, aprova amb bona nota i va a Chastel Guion durant un any. Es dedica moltíssim a la música i el 1942 crea una orquestra de jazz que dirigeix. Durant la guerra, Georges Barre s'amaga per no anar al front.
El 1944, Georges Barre torna a Perpinyà, retroba el seu treball de tipògraf i es dedica a la música, més particularment al Jazz. Toca sobretot amb Aimé Guillaumon, que aleshores es produeix al Gran Cafè del Castellet, així com amb Jo Farriol, un saxofonista d'alt nivell. Les Jam Sessions al Cafè del Castellet es multipliquen i el jazz es propaga molt ràpidament, hi ha una escola oberta al Foyer Léo-Lagrange. Durant un concert de l'orquestra Aimé Guillaumon en què Georges Barre és contrabaixista, Joseph Reinhardt, un reconegut guitarrista de Jazz manouche, queda impressionat per la seva performance. Li proposa integrar la seva orquestra i, després d'una prova reeixida, accepta. Comença llavors un període musicalment carregat per Georges Barre, el ritme de vida abrasiu dels jazzistes que actuen diàriament a la Loggia (Cafè de França) i el seu treball com a tipògraf omplen els seus dies. En 1945 l'orquestra va obtenir un contracte per Algèria, però Georges Barre no pot deixar la seva família i la seva professió. Els músics segueixen camins diferents i Joseph Reinhardt torna a París.
El 1946, Georges Barre decideix formar la seva pròpia orquestra de jazz que imposarà el seu estil a la regió durant més de vint anys. L'orquestra Georges Barre té un gran èxit, motivat pel desig de superar-se. Georges Barre treballa molt en els arranjaments de les peces i les representacions escèniques. La seva orquestra és reconeguda per ser l'única de la regió a actuar sense interrupcions i, la destresa escènica dels músics juntament amb les cançons balladores, sedueixen el públic.
Nova Cançó: de Georges Barre a Jordi Barre miniatura|Jordi Barre durant el musical "Els Angelets de la Terra" És un encontre, el 1959, que porta Georges Barre al català. Si amb la seva orquestra, col·labora a vegades amb grups que fan viure la llengua i la tradició catalanes a la Catalunya del Nord, és l'escriptor Esteve Albert i Corp que el motiva a dedicar-se únicament a la llengua catalana. El primer gran projecte de Georges al voltant del català, acompanyat per l'Esteve Albert, és el muntatge d'una obra amb el grup Pirène d'Elna (Rosselló). Poc després, és el mateix escriptor que integra Georges al Fanal Sant Vicens (grup artístic perpinyanès que defensa la cultura catalana mitjançant el teatre i el cant). A l'inici dels anys 1960, realitza moltes estades a la Catalunya del Sud, ben sovint a la capital, Barcelona, i participa a diversos concursos i festivals. És l'època importantíssima del moviment reivindicatiu de la Nova Cançó i Georges es relaciona amb joves cantants com Raimon del País Valencià. De fet, és durant aquest període que coneix un gran èxit davant del públic barceloní i dels catalans del Principat. El 1964, en el marc de les festes de la Mercè, hom li lliura la Medalla de la Ciutat de Barcelona i, «de 1963 a 1965, Barre és un dels cantautors més escoltats i venuts a Catalunya». És al final de la dècada del 1960 que Georges Barre esdevé finalment Jordi Barre, i això gràcies a la dona per qui s'ha enamorat, la Danièle Rouzaud. Amb ella, entén que el català és la llengua amb la qual s'ha d'expressar artísticament i que ha arribat el temps d'interessar-se gairebé exclusivament a les especificitats i a la realitat de la Catalunya del Nord.
Barre i els autors nord-catalans Jordi Pere Cerdà El poeta nord-català Jordi Pere Cerdà participa molt en l'escriptura dels textos cantats per Jordi Barre al Fanal Sant-Vicens. Col·labora amb Jordi Barre des dels anys seixanta i fins a principis dels 2000 amb la cantata O Món. Escriu el text dO Món, que Jordi Barre musicarà anys després. Mor l'any 2011, el mateix any que Jordi Barre. Alguns textos de Jordi Pere Cerdà que Jordi Barre ha musicat: Tu Tens, Adiu, Canta Perpinyà, El meu país, Soc un mariner.
Joan Cayrol Entre 1975 i 1980, Jordi Barre i Joan Cayrol treballen junts en textos d'aquest darrer, dos artistes en plena comunió. Aquests dos amics treballen en tàndem al Fanal, però també al grup Pa amb Oli. Joan Cayrol mor l'any 1981, deixant enrere un amic totalment trasbalsat que decideix musicar el darrer text que li va donar abans de marxar: Tant com me quedarà.
Torna a venir Vicens, Parlem Català, Jo soc de Perpinyà, Deixeu-me el temps, Toquen les hores, La nit on vam fugir són sens dubte les cançons més importants escrites per Joan Cayrol.
Tot i les ganes de continuar, en el grup Pa amb Oli les diferències apareixen i el grup es dissol poc a poc fins a desaparèixer completament el febrer de 1982. Després de dues noves formacions i dues pauses d'uns mesos, Jordi Barre torna a pujar a l'escenari i així comença un nou capítol de la seva vida.
Joan Tocabens És quan col·labora amb Jordi Pere Cerdà que Jordi Barre i el poeta Joan Tocabens es coneixen a principis dels anys 80. És el 1988 que Jordi Barre comença a cantar els textos de Joan Tocabens; alguns el consideren massa intel·lectual comparat als altres, però la seva col·laboració florirà a finals dels anys 80. Com els seus predecessors, Joan Tocabens no és un habitant de la ciutat, parla sobretot de la natura, de les muntanyes, les flors, l'aigua, etc. L'encontre amb Joan Tocabens mostra a Jordi Barre una altra faceta de la música: la pedagogia. Joan Tocabens i Joan-Pere Lacombe-Massot són a l'origen dels frescos històrico-músico-teatrals en català: Els Angelets de la Terra i la trilogia sobre el reialme de Mallorca Els Reis de Mallorca. Joan Tocabens, també professor, li obra la porta a noves experiències i és durant unes pràctiques a Mosset amb joves alumnes de Perpinyà i Canet-Platja que neix La cançoneta Blava. Llavors compleix el somni d'un avi: cantar per a nens amb cor i un cor infantil. El 30 d'abril de 2001 dirigeix un cor infantil de tres-centes veus durant una actuació al Palau dels Congressos de Perpinyà. Renova aquestes experiències moltes vegades amb escoles catalanes entre d'altres. L'any 1991 enregistra el conte Lliure com el vent on deixa cantar els joves alumnes. El 2011, segueix el conte Llibertat i també Vall Misteriosa cantat pels alumnes de les escoles Jean-Clerc i Jean-Petit de Prada. Els tres contes es recopilen en un CD. A la mateixa època, a finals dels anys vuitanta, Jordi Barre entra en contacte amb Joan-Pere Lacombe-Massot, el qual es converteix en el seu director artístic. Tanmateix, Joan-Pere no inventa pas Jordi Barre, que aleshores té 67 anys i té el seu propi estil. Tot i això, l'ajuda a produir espectacles, a enregistrar àlbums i a promocionar-ho tot. També l'impulsarà a provar coses noves i a renovar-se.
Amb la Força de Amor, Porta ben alt, Una revolta dins el ventre, Pastor, La campana sona són algunes de les cançons escrites per Joan Tocabens per a Jordi Barre.
Jordi Barre també posa en música molts textos d'autors nord-catalans com Joan Amade i Josep Sebastià Pons, però també autors del sud de l'Albera com Josep Carner, Joan Maragall o Joan Salvat Papasseit.
Les corals i conjunts musicals El Fanal Sant Vicens de Perpinyà Georges Barre s'uneix doncs al Fanal Sant Vicens de Perpinyà el 1962. El Fanal aplega compositors, poetes, cantants, comediants, músics, coreògrafs, etc., tots amateurs però amb ganes de perpetuar la tradició i donar vida al folklore rossellonès. Intimidat al principi per aqueixa burgesia perpinyanesa, està tanmateix content d'implicar-s'hi. Les seves competències musicals així com la seva reputació faciliten la seva integració. «Al Fanal Sant Vicens, Georges Barre arrela cada cop més amb la tradició, hereu inconscient de Joan Amade». És també al Fanal que coneix els qui esdevindran els seus lletristes, el poeta Jordi Pere Cerdà (Antoni Cayrol), o encara l'Amic Vicenç, el carnisser d'Espirà de l'Aglí, Joan Cayrol. Després de diverses emissions de la cançó Toquen les hores a les ones de France Culture el 1976, Jordi Barre demana al grup més exigència, més rigor, per tal d'assolir un nivell superior. Està convençut que això pagarà la pena, i a la fi del mateix any, el Fanal i Jordi Barre participen al programa Les Musiciens du Soir. És un triomf, tota França els veu a la televisió i sent la «llengua del país». Solange i Philippe Bauby, creadors i animadors del Fanal Sant Vicens, decideixen aleshores gravar un disc de 10 cançons, de les quals 8 són en català. Dos anys més tard, al Théâtre de l'Atelier de París, davant de molts nord-catalans però també de representants del Sud, és la gran ovació. Jordi Barre esdevé en aquell moment quelcom més que un simple cantant nord-català.
El grup Pa Amb Oli