El matarranyenc o català del Matarranya és la parla catalana comarcal de la conca hidrogràfica del riu Matarranya i forma part de les parles de transició entre català nord-occidental i el valencià. Es distribueix per l'Alt Matarranya (oficialment, la comarca de Matarranya) i pel Baix Matarranya (avui en dia inclòs oficialment a la comarca del Baix Aragó - Casp). L'Atles Lingüístic i Etnogràfic de l'Aragó, Navarra i la Rioja (ALEANR) hi figuren els municipis de Faió, Calaceit, Vall-de-roures i Pena-roja. Manuel Alvar: Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Institución Fernando El Católico. Departamento de Geografía Lingüística, Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación Provincial de Zaragoza, 1983. Tomo I, Lamina 3, Mapa nº 3.
És possible que l'origen de la llengua catalana en la zona del Matarranya sigui la repoblació feta pels cristians arribats dels Pirineus (del Pallars i la Ribagorça principalment. Un cop Alfons II va reconquerir el Matarranya, aquest territori va ser annexat al regne aragonès i va ser repoblat per catalans.
Variants No hi ha una gran diferenciació amb les parles de la Terra Alta i del Baix Ebre, a la província de Tarragona, ni amb les parles dels Ports i del nord de Castelló, però tot i això sí que hi ha una gran diferència entre el matarranyenc i les parles de Mezquín-Guadalop. Valljunquera pertany a aquest últim grup.
Les parles del Matarranya són homogènies, tret dels casos de La Freixneda, Favara de Matarranya i, sobretot en la parla maellana, aquesta última amb traces ribagorçanes.
Característiques Les traces més generals mostren les característiques del català nord-occidental, com l'article lo, o el present del subjuntiu i és més similar al català nord-occidental que no al fragatí o al ribagorçà. No obstant això, hi ha alguna traça meridional o valenciana, com ara el passat imperfet del subjuntiu, que fan que la parla matarrenyesa es classifiqui com a parlar de transició entre el català nord-occidental i el valencià, igual que el tortosí. La influència lingüística del català metropolità amb la construcció els hi arriba des de Tortosa i Gandesa.
Hi ha una reduïda presència d'antics aragonesismes en comparació als hispanismes moderns o als neologismes d'origen francès i anglès propis de la modernitat. Artur Quintana i Font va fer enquestes lèxiques en tots els indrets del Matarranya i va descobrir el mot plantaina a Maella, Massalió i Fórnols. Artur Quintana i Font: El parlar de la Codonyera, resultats d'unes enquestes: resumen de la tesis presentada para aspirar al grado de Doctor en Filosofía y Letras. Universidad de Barcelona, 1974 Altres aragonesismes presents són ligallo, txirigallo i tartir. La presència d'aragonesismes és més gran en el maellà, on es fa servir el vocatiu fillo.
Referències
Categoria:Català occidental Categoria:Parlars de transició catalans