El grimpa-soques barrat oriental (Dendrocolaptes punctipectus) és una espècie —o la subespècie Dendrocolaptes sanctithomae punctipectus depenent de la classificació considerada— d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae), subfamília Dendrocolaptinae, pertanyent al gènere Dendrocolaptes. És nativa del nord de Sud-amèrica.
Distribució i hàbitat El grimpa-soques barrat oriental es distribueix pel nord de Colòmbia (mitja vall del Magdalena al sud fins a Santander, també a Norte de Santander) i nord-oest de Veneçuela (conca del Maracaibo a l'Estat Zulia i nord de Mérida).
L'hàbitat natural és el sotabosc de selves humides de terres baixes i muntanes, fins als 3000 metres d'altitud.
Estat de conservació El grimpa-soques barrat oriental ha estat qualificat de gairebé amenaçada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) pel fet que la petita i fragmentada població, estimada entre 2500 i 10 000 individus madurs es considera estar en decadència com a resultat de l'extensa desforestació dins de la zona on resideix, que és relativament gran. Però se sospita que aquesta decadència no excedirà el 30% al llarg de les següents tres generacions.
Sistemàtica El grimpa-soques barrat oriental va ser descrit per primera vegada pels ornitòlegs nord-americans William Henry Phelps i Ernest Thomas Gilliard l'any 1940 sota el nom científic de subespècie Dendrocolaptes certhia puncti-pectus; la localitat tipus és: «La Serra, Riu Negre, districte de Perijá, Zulia, Veneçuela».
Aquesta espècie és tractada com la subespècie D. sactithomae punctipectus del grimpa-soques barrat occidental (D. sanctithomae) per la majoria de les classificacions, però les classificacions Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife International (BLI), la consideren una espècie separada, sobre la base de diferències de vocalització i morfològiques.
Les principals diferències apuntades per HBW per justificar la separació són: el cant, que consisteix en el mateix nombre de xiulets, però que en comptes de ser marcadament arrossegat ascendent a tot el cant, comença llis en timbre i es torna progressivament molt arrossegat, amb rang de freqüències més estret en les primeres notes i freqüència màxima menor en tot el cant. També per la mida que és més gros i el mentó i gola clapejats i no barrats.
La subespècie proposada hyleorus (de Magdalena, Colòmbia) és dubtosament diferent i s'inclou en la nominal. És monotípica.
El nom genèric Dendrocolaptes deriva del grec antic «δενδροκολαπτης / dendrokolaptēs» que significa “ocell que pica els arbres”, que es compon de les paraules «δενδρον / dendron», “arbre” i «κολαπτω / kolaptō»: “picar”; de les paraules del llatí «punctum», “punt” i «pectus, pectoris», “pit”, significant “de pit puntejat”.
Referències
Categoria:Furnàrids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud