miniatura|300px|Maiakovski després de tornar d'Amèrica (novembre-desembre de 1925). La foto es va fer a l'apartament de Maiakovski i Brik a Sokolniki. Asseguts (d'esquerra a dreta): Elsa Triolet, Lília Brik, R.S Kuixner, E. V. Pasternak, O. V. Tretiakova. Dempeus: Maiakovski Óssip Brik, Borís Pasternak, Serguei Tretiakov, Víktor Xklovski, Lev Grinkrug, Óssip Beskin, Piotr Neznàmov. Col·lecció d'Elsa Triolet, París, 1925 fou un escriptor, crític literari i poètic, guionista i advocat rus i soviètic. Fou també un dels teòrics de l'avantguarda russa.
Biografia Óssip Maksímovitx Brik nasqué al sí de la rica família jueva formada pel joier Max (Meer-Gozias) Pàvlovitx Brik i Polina Iúrievna Sigalova (1868—?). Gershon David Hundert, The YIVO Encyclopedia of Jews in Eastern Europe, vol. 1 (Yale University Press, 2008: ), pàg. 237 Francine du Plessix Gray, Them (Penguin, 2006: ), pàg. 51. Per part de la mare, era cosí del físic teòric Iuri Rúmer i el poeta-traductor Óssip Rúmer. El 1910 es va graduar a la Facultat de Dret de la Universitat Imperial de Moscou. Des del 1911 fou ajudant d'advocacia.Des del 21/12/1911 es va convertir en ajudant de l'advocat Veniamín Iàkovlevitx Kantor // Llista d'advocats del districte de la sala judicial de Moscou i els seus ajudants abans del 15 de novembre de 1916. M., 1917. P.236.
El 1912 es va casar amb Lília Kagan (la seva germana Elsa era l'esposa de Louis Aragon i una notable escriptora francesa).
Des de 1916, Óssip Brik es dedicà a la filologia i el periodisme. Fou un dels organitzadors de l'OPOIAZ (-Óbsxestvo izutxénia POetítxeskogo IAZikà - Societat per a l'estudi de la llengua poètica), un dels dos grups, amb el Cercle Lingüístic de Moscou, que desenvoluparen les teories crítiques i tècniques del formalisme rus.
Juntament amb V. Maiakovski, N. Punin i E. Štālbergs, formà part del consell editorial del diari Iskusstvo kommuni (octubre de 1918).
miniatura|Llosa del columbari de Brik al cementiri de Novodévitxi de Moscou.
El 1920, va treballar breument com a assessor jurídic a la Txekà.Валюженич А. В. Писатель Осип Брик : Com escriu l'investigador Anatoli Valiujénitx, les connexions de Brik amb els txekistes eren molt exagerades, i ell, advocat de formació, només va servir breument com a assessor legal a la Txekà
Teòric i ideòleg de LEF, fou creador de teories de l'ordre social, art industrial, literatura de fet. El povest "No és un company de viatge", Ne popúttxitsa (1923) va provocar irades discussions. És autor d'articles nítids i polèmics, com ara "Contra una personalitat creativa", m "Per què us va agradar "Ciment", o "La derrota de Fadéiev", .
El 1926 va ser coautor amb V. Maiakovski de l'obra teatral "Radio octubre", . També, en col·laboració amb Maiakovski, va escriure diversos manifestos literaris.
A finals dels anys vint, va treballar al cinema i va dirigir el departament de guions de l'estudi de cinema Mejrabpom-Rus (més tard - Mejrabpomfilm). El 1927 va interpretar un paper secundari en una de les pel·lícules d'aquest estudi cinematogràfic: "Don Diego i Pelagueia" (interpretava un orador parlant dels perills de la burocràcia). El 1929, per encàrrec del famós director teatral Vsévolod Meierhold, va escriure el guió de la pel·lícula "Ievgueni Bazarov" basada en la novel·la Pares i fills. La idea va fracassar i el director va abandonar la producció.
Als anys 30, "entra a l'ombra", escriu articles sobre Maiakovski, ressenyes i lidera un cercle literari. Les obres de Brik no es van reimprimir fins a mitjans dels anys noranta.
Després del divorci el 1925 de Lília Brik, es va casar amb Ievguénia Gavrílovna Sokolova-Jemtxujnaia (que anteriorment havia estat casada amb V.L. Jemtxujni).
Durant la Gran Guerra Patriòtica va ser un dels directors artístics i autors de textos a la redacció dels pòsters militars-patriòtics "Okna TASS".
Va morir al llindar de l'apartament Игорь Оболенский. Легенды московских кладбищen què vivia, per una aturada cardíaca, el 22 de febrer de 1945 Fou incinerat. Последний приют, Nezavíssimaia Gazeta Les cendres foren dipositades al columbari del cementiri de Novodévitxi.Brik, Óssip Maksímovitx (1888-1945)
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Óssip Brik a l'Enciclopèdia Jueva Electrònica. Óssip Brik Sobre Khlébnikov, День поэзии. Moscou, 1978. Pàg. 229—231.
Categoria:Escriptors jueus Categoria:Escriptors moscovites Categoria:Crítics literaris russos Categoria:Advocats russos Categoria:Guionistes de cinema russos Categoria:Guionistes de cinema soviètics Categoria:Morts a Moscou Categoria:Morts d'infart de miocardi Categoria:Jueus soviètics Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Assagistes russos del segle XX Categoria:Artistes jueus russos Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors russos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1888