Lavantguarda russa, Russkii avangard, és una de les tendències del modernisme a Rússia (anys 1900-1930), que va prosperar el 1914-1922.
Les principals tendències i llurs representants foren:
Art abstracte, Vassili Kandinski Suprematisme, Kazimir Malèvitx Constructivisme, Vladímir Tatlin Cubofuturisme (cubisme, futurisme), Vladímir Maiakovski Tendència orgànica, Mikhaïl Matiuixin
Les avantguardes russes van assolir el seu apogeu creatiu i popular en el període comprès entre la Revolució Russa de 1917 i el 1932, moment en què les idees de l'avantguarda van xocar amb la recentment emergida tendència del realisme socialista, patrocinada per l'Estat. Molts dels artistes abstractes de Rússia es van convertir en constructivistes creient que l'art ja no era una cosa remota, sinó la vida mateixa. L'artista ha de convertir-se en tècnic, aprenent a utilitzar les eines i els materials de la producció moderna. L'art a la vida! era l'eslògan de Vladimir Tatlin, i el de tots els futurs constructivistes. Varvara Stepanova i Alexandre Exter i altres van abandonar la pintura de cavallet i van desviar les seves energies cap al disseny teatral i les obres gràfiques. A l'altre costat hi havia Kazimir Malevich, Anton Pevsner i Naum Gabo, que argumentaven que l'art era essencialment una activitat espiritual; crear el lloc de l'individu al món, no organitzar la vida en un sentit pràctic i materialista. Molts dels que eren hostils a la idea de producció materialista de l'art van abandonar Rússia. Anton Pevsner va anar a França, Gabo va anar primer a Berlín, després a Anglaterra i finalment a Amèrica. Kandinsky va estudiar a Moscou i després va marxar a la Bauhaus. A mitjans de la dècada de 1920 s'havia acabat el període revolucionari (1917 a 1921) en què els artistes havien estat lliures d'experimentar; i a la dècada de 1930 només es permetia el realisme socialista.
Principals figures emblemàtiques
Arquitectes
Vladímir Xúkhov Moissei Guínzburg Ilià Gólossov Ivan Leonídov Konstantín Mélnikov Iàkov Txérnikhov Aleksandr Vesnin Artistes plàstics Alexander Archipenko Natan Altman Oleksandr Bohomàzov Marc Chagall Vladímir Barànov-Rossiné David Burliuk Vladímir Burliuk Vera Iermolàieva Aleksandra Ekster Pàvel Filónov Naum Gabo Mikhaïl Grobman Nina Guenke Natàlia Gontxarova Anna Kagan Vassili Kandinski Ivan Kliun Gustavs Klucis Pàvel Kuznetsov Mikhaïl Le Dentu Aristarkh Lentúlov El Lissitzky Kazimir Malèvitx Paul Mansouroff Mikhaïl Matiuixin Vadim Mel·ler Solomon Nikritin Liubov Popova Jean Pougny Kliment Redko Aleksandr Ródtxenko Olga Rózanova Léopold Survage Varvara Stepànova Gueorgui i Vladímir Stenberg Vladímir Tatlin Ilià Txàixnik Vassili Iermílov Nadejda Udaltsova Aleksandr Jdànov
Periòdics, revistes
LEF Mir iskusstva
Cineastes
Oleksandr Dovjenko Serguei Eisenstein Vsévolod Pudovkin Dziga Vértov
Escriptors
Velimir Khlébnikov Vladimir Maiakovski Serguei Tretiakov
Directors d'escena
Vsévolod Meierhold Nikolai Evréinov Ievgueni Vakhtàngov Serguei Eisenstein
Poetes
Aleksandr Vvedenski Nikolai Burliuk Daniïl Kharms Benedikt Lívxits Ilià Zdanévitx
Galeria
Referències
Bibliografia . Kovalenko, G. F. (ed.) The Russian Avant-Garde of 1910-1920 and Issues of Expressionism. Moscou : Nauka, 2003 Shishanov V. A. Vitebsk Museum of Modern Art : a history of creation and a collection. 1918-1941. - Minsk : Medisont, 2007. Serge Fauchereau (1939-), Avant-gardes du XXème siècle, arts et littérature, 1905-1930, París, Flammarion, 2016,
Enllaços externs AVantguarda russa a l'enciclopèdia Krugosvet
Categoria:Moviments artístics Categoria:Avantguarda russa