Elena Alberti Nulli (Brescia, 10 de setembre de 1926) és una poetessa llombarda en dialecte brescià.
Treballà com a professora de literatura italiana i escrigué en alguns llibre sobre didàctica així com col·laborà en diaris i revistes (Madre, La Voce del Popolo). També participà durant diversos anys en programes de ràdio de l'emissora Radio Voce, dedicada a la tradició i la poesia bresciana. Resideix a la localitat llombarda de Monticelli Brusati, situada a la comarca vitivinícola de Franciacorta. A les deu de la nit del 4 de març de 2020, quan vivia sola amb noranta-tres anys, fou assaltada i lligada de mans i peus per tres lladres que entraren al seu domicili per a robar i li prengueren diners i joies.
Obres El conjunt de les seves obres poètiques són: I scarabòcc del temp Pignàta che bói, 1981 Gesù" (recital portat a escena per Francesco Braghini i Vittorio Soregaroli), 1993 La Lüna sui Rónch, 1995 Stèla de rùer, 1998 Seré de nòt, 2003 El pomgranàt, 2012
L'any 2001 va publicar en italià el llibre Metà cielo-metà erba, una història de les tradicions vinculades a l'inici del moviment artístic del Novecento.
Referències
Categoria:Professors de literatura Categoria:Escriptors en llombard Categoria:Filòlegs italians Categoria:Poetes llombards Categoria:Artistes brescians Categoria:Poetes italians del segle XXI Categoria:Poetes italians del segle XX Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1926