Ignasi de Solà-Morales i Rubió (Barcelona, 24 d'agost de 1942 - Amsterdam, Països Baixos, 12 de març del 2001) fou un arquitecte i professor universitari català.
Biografia Va néixer el 1942 a la ciutat de Barcelona, fill d'una família d'arquitectes entre els quals destaquen el seu avi Joan Rubió i Bellver, el seu pare Manuel de Solà-Morales i de Rosselló i el seu germà Manuel de Solà-Morales i Rubió. Va estudiar arquitectura i filosofia a la Universitat de Barcelona, aconseguint l'any 1977 el doctorat i esdevenint posteriorment catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Ha estat professor de la Universitat de Colúmbia (Estats Units d'Amèrica), membre de l'Institute for Architecture and Urban Studies (Nova York) i director de l'Arxiu Històric d'Arquitectura, Disseny i Urbanisme del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
Va tenir tres fills (Pau, Oriol i Clara), dels quals dos van ser també arquitectes, Pau i Clara. Va morir l'11 de març de 2001 a la ciutat d'Amsterdam (Països Baixos), a conseqüència d'un atac de cor quan es trobava en aquesta ciutat com a integrant del jurat del Premi d'arquitectura Mies van der Rohe. Fou enterrat al cementiri del Port de la Selva.
Activitat professional Des de 1971 treballa en el seu propi despatx professional d'arquitectura. L'any 1984 va dirigir la reconstrucció del pavelló d'Alemanya de Mies Van der Rohe, Barcelona, conjuntament amb els arquitectes Ferran Ramos i Cristian Cirici, l'original del qual fou derrocat després de finalitzar l'Exposició Internacional de 1929.
Entre les moltes obres realitzades destaca el projecte d'ampliació, juntament amb Xavier Fabré i Lluís Dilmé, del Gran Teatre del Liceu i, després del seu incendi el 31 de gener de 1994, la seva reconstrucció, un edifici que fou reinaugurat el 7 d'octubre de 1999. L'any 2000 els tres arquitectes foren guardonats amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural per aquesta obra. Fou acadèmic constituent de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya.
Obra publicada Interessat per la teoria i la història de l'arquitectura, és autor de diversos estudis: 1975: Rubió i Bellver y la fortuna del Gaudinismo 1976: L'arquitectura del expresionismo 1976: Centenari de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Un assaig d'interpretació 1980: Eclecticismo y vanguardia 1983: Gaudí 1984: Arquitectura teatral en España 1985: L'Exposició Internacional de Barcelona 1914-1929 1986: Arquitectura Minimale a Barcelona 1986: Contemporary Spanish Architecture 1986: Arquitectura balneària a Catalunya 1996: Diferencias: topografía de l'arquitectura contemporánea
Referències
Enllaços externs Informació i obres de Solà-Morales a la xarxa Informació de Solà-Morales a la xarxa Guia temàtica Ignasi de Solà Morales i Rubió - Biblioteca Oriol Bohigas (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona)
Categoria:Arquitectes barcelonins contemporanis Categoria:Professors de la Universitat Politècnica de Catalunya Categoria:Premis Nacionals de Patrimoni Cultural Categoria:Premis Narcís Monturiol Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya Categoria:Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Morts a Amsterdam Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Arquitectes morts al segle XXI Categoria:Arquitectes nascuts al segle XX