Jaume Mata i Romeu (L'Arboçar, Avinyonet del Penedès, Alt Penedès, 13 de gener de 1919 — Vilanova i la Geltrú, Garraf, 31 d'octubre de 2004), va ser un aviador del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola.
Als quinze anys es va traslladar a Barcelona per treballar com a mosso de magatzem en una botiga de queviures. L'any 1936, quan només tenia 17 anys, es va allistar com a voluntari i el van destinar a l'acadèmia militar de Kirovabad (actual Gyandzha), a l'Azerbaidjan soviètic. Allà es va formar com a pilot militar i va aprendre a pilotar els bombarders Tupolev SB-2, coneguts popularment com a "Katiuska".
El 1937 va tornar a l'Estat espanyol i es va incorporar a les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE). El van destinar a la base de Sisante (Conca), sota les ordres d'Enrique Pereira, i es va integrar a la 4a Esquadrilla. Va participar en els bombardejos de Madrid i Terol, en la batalla de l'Ebre i en l'atac al creuer Baleares. El 19 d'octubre de 1938 el Ministeri de Defensa de la República li va concedir l'ocupació de tinent, amb antiguitat de l'1 de setembre de 1938, en reconeixement dels mèrits concrets durant la guerra.
En els darrers mesos de la guerra el van traslladar a França, on va rebre l'encàrrec d'organitzar la recuperació d'una trentena d'avions «Katiuska» retinguts per l'embargament del govern francès. La missió no va sortir bé i el van internar al camp de concentració d'Argelers, d'on va aconseguir escapar per retornar a Alacant. Allí el va sorprendre el final de la guerra, i el van empresonar i condemnar a vint anys i sis mesos de presó. Després de passar per diversos camps de presoners i centres penitenciaris, obtingué la llibertat condicional el 22 de gener de 1943.
Un cop reincorporat a la vida civil, va revalidar la llicència de vol durant la dècada del 1960 i va tornar a volar, ara en la modalitat esportiva, fins a principis dels anys vuitanta. Durant aquells anys fou el president de l'Aeroclub de Barcelona-Sabadell.
L'any 1976 va fundar l'Associació d'Aviadors de la República (ADAR), creada amb l'objectiu de localitzar i reagrupar els avidadors republicans exiliats i de la qual va ser el primer president fins el 1986.
També va desenvolupar activitat política. El 1977 va presidir la branca catalana del Partit Socialista Popular, que l'any següent es va fusionar amb el PSOE). Aquell mateix any, va iniciar un litigi per al reconeixement dels drets dels militars de la República Espanyola i per a la seva rehabilitació institucional. Aquest procés va culminar el 1985 amb la inauguració d'un monument a la plaça de la Lleialtat de Madrid.
Referències
Categoria:Aviadors catalans del sud Categoria:Avinyonet del Penedès Categoria:Penedesencs de l'Alt Penedès Categoria:Morts a Vilanova i la Geltrú Categoria:Militars catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 2004 Categoria:Nascuts el 1919