, nom complet amb patronímic Nikolai Nikolàievitx Asséiev, , , fou un poeta futurista, traductor i guionista soviètic i rus.
Biografia Va néixer a la família d'un agent d'assegurances de la noblesa (o d'un agrònom). La mare del poeta, Ielena Nikolàievna, de soltera Pinskaia, va morir jove quan el noi encara no tenia 8 anys. El pare aviat es va tornar a casar. Va passar la seva infantesa a casa del seu avi, Nikolai Pàvlovitx Pinski, un inveterat caçador i pescador, amant de les cançons populars, dels contes de fades i meravellós contacontes. L'àvia Varvara Stepànovna Pinskaia era serventa en la seva joventut, redimida de la captivitat pel seu avi, que se’n va enamorar durant un dels seus passejos de caça. Va recordar molt de la vida del vell poble. Asséiev va assenyalar reiteradament la seva influència en el seu desenvolupament. Bogomólov N. A. Асеев Николай Николаевич // Русские писатели 1800—1917. Vol. 1. — Moscou, 1989.
El noi va ser enviat a l'escola real de Kursk, on es va graduar el 1907. Després va estudiar al departament econòmic de l'Institut Comercial de Moscou (1908-1910) i a les facultats d'història i filologia de les universitats de Moscou i Khàrkiv (es va graduar el 1913). Publicà a la revista infantil "Protalinka" (1914-1915).
El 1915 va ingressar a l'exèrcit, però fou llicenciat per malaltia (tuberculosi). El 1917 fou cridat de nou i serví al regiment de reserva de Haissin; va ser elegit membre del Soviet regimental de diputats de soldatsi junt amb un tren de siberians ferits va marxar a Irkutsk. Durant la guerra civil va acabar a l'Extrem Orient. Va estar al capdavant del servei públic d'ocupació, i després va treballar en un diari local, publicant primer, i posteriorment com a fulletonista.
El 1922 fou convocat a Moscou per un telegrama d'Anatoli Lunatxarski. Era membre del grup Tvórtxestvo ("Creativitat") juntament amb Serguei Tretiakov, David Burliuk i Nikolai Txujak. També fou un dels líders dels grups LEF (1923-1928) i REFEn rus, РЕФ, acrònim de Revoliutsionni front ("Front revolucionari") (1929-1930). Coneixia bé Vladímir Maiakovski i Borís Pasternak. Més tard, Valentín Katàiev faria aparèixer Nikolai Asséiev a la novel·la "La meva corona de diamants", , amb el sobrenom de soràtnik ("company").
Des de 1931 fins a la seva mort, Asséiev va viure a la "Casa de la Cooperativa d'Escriptors" al carrer de Kamerguerski Lane, tal com recorda la placa commemorativa instal·lada a l'edifici. Durant els anys de guerra, en no ser apte per al servei militar per causa de l'edat, fou evacuat a Txístopol. La filla de Marina Tsvetàieva, Ariadna Efron, que era a la presó en aquell moment, va acusar més tard Asséiev del suïcidi de la seva mare (no li va proporcionar ajuda en l'evacuació) i va escriure a Borís Pasternak el 1956:
Una de les cartes de suïcidi de Tsvetàieva estava dirigida a Asséiev i a la seva dona, i els demanava que cuidessin del seu fill Gueorgui: “No el deixeu mai. Estaria boig de content si visqués amb vosaltres". El mateix Gueorgui va escriure al seu diari:
Va ajudar activament els joves poetes durant el desglaç de Khrusxov. Han arribat fins a nosaltres les seves cartes a Víktor Sosnora, Cartes de Nikolai Asséiev a Víktor Sosnora escrites poc abans de la seva mort, plenes de participació en la carrera creativa del jove poeta.
Nikolai Asséiev va morir de pneumònia (complicació de la tuberculosi crònica que patia) el 16 de juliol de 1963. És enterrat a Moscou, al cementiri de Novodévitxi.
Creativitat Va començar a publicar el 1909. Des de 1914, Asséiev, juntament amb Serguei Bobrov i Borís Pasternak, va ser un dels principals representants del cercle Lírika (en particular, va escriure el pròleg de la col·lecció debut de Pasternak Els bessons als núvols, . Llavors aquests mateixos tres poetes van formar el nucli del grup Tsentrifuga, que professava el futurisme. La primera col·lecció del poeta, La flauta nocturna, (1914), mostrava la influència de la poesia simbolista. El fet de conèixer les obres de Velimir Khlébnikov i l'entusiasme pel folklore eslau antic es va reflectir a les col·leccions Zor, (1914) i Letorei, (1915).
La comunicació creativa amb Vladímir Maiakovski (des del 1913) va contribuir a configurar el talent d'Asséiev. Els motius revolucionaris s'intensifiquen en la seva poesia. El poema "Viatge sentimental del famós gat Buber", (1920) Kupreiànov N. I, Nekhotin V. V. Кот Бубера Николая Асеева и Николая Купреянова // Wiener Slavistisches Jahrbuch (Neue Folge). 3 (2015). pàg. 262—276; el mateix: Кupreiànov N. I. Кот Бубера, московские футуристы и художник Николай Купреянов в 1922 году. Мoscou: Кучково поле Музеон, 2020. pàg. 214-231. La col·lecció Bomba, (1921) va ser cremada pels invasors i destruïda juntament amb la impremta. La marxa de Budionni, , del poema Budionni, (1922) es va convertir en una cançó popular (música d'A A. Davidenko). Des de 1923 va participar al grup literari LEF. El poema Digressió lírica, (1924) va provocar acalorades discussions. Aquí, Asséiev es lamenta de les "concessions en l'esfera ideològica" i representa críticament la distorsió de la idea revolucionària en el nou entorn polític de la NEP.
És autor d'obres sobre temes revolucionaris: el poema La tempesta de Sverdlovsk, , (1924), Semion Proskakov, (1928), poemes sobre revolucionaris (Els hússars blaus, , 1926, Txernixevski, , 1929) i el Poema sobre els vint-i-sis comissaris de Bakú, .
Un lloc especial en l'obra d'Asséiev l'ocupa el poema biogràfic i de memòries Comença Maiakovski, (1940), on hi ha records de l'atmosfera de l'època, d'altres figures del futurisme.
Durant la seva vida publicà uns 80 reculls de poesia. Xaitànov I. Благополучный Асеев?.. // Асеев Н. Н. Стихотворения и поэмы. — Мoscou: Художественная литература, 1990. Va traduir poemes de Mao Zedong, Mao Zedong. Восемнадцать стихотворений. — Мoscou. Pravda, 1957. — (Biblioteca «Ogoniok»). de Taràs Xevtxenko i Pavlò Titxina. És autor de diversos articles sobre l'obra de Titxina.
Referències
Enllaços externs Poemes de Nikolai Asséiev a Antologia de la poesia russa
Categoria:Poetes russos en rus Categoria:Guanyadors del Premi Stalin Categoria:Traductors russos al rus Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Alumnes de l'Institut de Literatura Maksim Gorki Categoria:Morts a Moscou Categoria:Orde de Lenin Categoria:Guionistes de cinema russos Categoria:Guionistes de cinema soviètics Categoria:Alumnes de la Universitat de Khàrkiv Categoria:Persones de l'óblast de Kursk Categoria:Poetes russos del segle XX Categoria:Traductors soviètics Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Poetes soviètics Categoria:Escriptors soviètics en rus Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors russos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1889