fou una física romanesa de renom internacional, que va formular teories sobre la radioactivitat, la radioactivitat artificial i el procés de desencadenament artificial de la pluja. Ion N Iacovachi - Stéphanie Mărăcineanu, savante précurseur de la découverte de la radioactivité artificielle : centenaire. Noesis, núm. 10, 1984 Edmond Nicolau, IM Ștefan, 100 de oameni de știință și inventatori români, Editorial Ion Creangă, Bucarest, 1987 Ion Văduva-Poenaru, Mărăcineanu Ștefania, a Enciclopedia marilor personalități: din istoria, știința și cultura românească de-a lungul timpului, volum 2 (G-O), Editorial Geneze, 1999, , 499 pagini George Marcu, Rodica Ilinca, Dicționarul personalităților feminine din România, Editorial Meronia, 2009,
Biografia Ștefania Mărăcineanu va néixer a Bucarest, el 18 de juny de 1882 (calendari julià), 30 de juny en el calendari gregorià. Es coneixen molt pocs detalls sobre la seva vida primerenca, excepte que va tenir una infància infeliç, de la qual no volia parlar. Va estudiar a l'escola secundària "Elena Doamna" de Bucarest i després va assistir a la Facultat de Ciències Físiques i Químiques, on es va graduar el 1910. Va treballar durant un temps com a professora a la Școala Centrală din București, una escola pública per a noies.
A partir del 1922, amb l'ajut d'una beca, Ștefania Mărăcineanu va assistir a les classes de radioactivitat impartides per Marie Curie al l'Institut del Radi de París. Miruna Popescu, Marelene F. Rayner-Canham, Geoffrey Rayner-Canham, Stefania Maracineanu - Ignored Romanian Scientist, a A devotion to their science: pioneer women of radioactivity, Editors M. F. Rayner-Canham i G. Rayner-Canham, McGill-Queen's Press - MQUP, 1997, El 1924 va defensar la seva tesi doctoral titulada Recherches sur la constante du polonium et sur la pénétration des substances radioactives dans les métauxEn català, Recerca sobre la constant del poloni i la penetració de substàncies radioactives als metalls a la Universitat de la Sorbona de París per la qual va rebre la qualificació Très Honorable. Amb una breu interrupció, romangué a París durant sis anys per estudiar l'efecte de la radiació solar sobre les substàncies radioactives. Mentre estudiava la radioactivitat del poloni, Ștefania Mărăcineanu es va adonar que la vida mitjana del poloni sembla dependre del material on s'emmagatzema la mostra de poloni. La seva explicació d'aquest fenomen fou que les partícules alfa emeses pel poloni transformarien el material del substrat en un element radioactiu.
El 1930 va tornar a Romania i va col·laborar amb el professor Dimitrie Bungențianu a la Universitat de Bucarest, o reeixí a crear, amb els seus propis mitjans, el primer laboratori de radioactivitat de Romania. Amb l'ajut dels professors Bungențianu i Nicolae Vasilescu-Karpen, experimentaren amb un mètode per desencadenar pluges artificials dispersant sals radioactives als núvols. Mihai Rogai, Ploaia artificială a fost inventată în România, Evenimentul Zilei, 13 septembrie 2009George Marcu, Rodica Ilinca, Femeile romane (V). Femeia care a provocat prima ploaie artificiala din lume, Ziarul Financiar - Ziarul de Duminică, 26 de novembre 2009
El 1935 es va atorgar el Premi Nobel de Química a Frédéric Joliot-Curie i Irène Joliot-Curie pel descobriment de la radioactivitat artificial. Ștefania Mărăcineanu va expressar la seva consternació pel fet que Irene Joliot-Curie hagués utilitzat una gran part de les seves observacions sobre la radioactivitat artificial, sense esmentar-la. Mărăcineanu va afirmar públicament que havia descobert la radioactivitat artificial durant els seus anys d'investigació a París. Mihai Rogai, Un paradox românesc - Celebri în lume, acasă necunoscuți - Ștefania Mărăcineanu, Formula AS, nr. 928, 2010
Fou membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de Romania des del 21 de desembre de 1937.
Ștefania Mărăcineanu va emmalaltir de càncer a causa de l'exposició a la radiació, i va morir el 15 d'agost de 1944.
Hipòtesis controvertides Ștefania Mărăcineanu va estudiar la connexió entre la radioactivitat i la pluja i, posteriorment, la relació entre terratrèmols i precipitacions. Va llançar altres hipòtesis controvertides, com ara la influència de la llum solar o fins i tot de l'aigua de pluja sobre la radioactivitat. La hipòtesi que la llum solar podria induir la radioactivitat artificial fou, durant molt de temps, debatuda a la comunitat científica de l'època, tant a França com a Alemanya i Anglaterra. Sembla que la disputa va ser força acalorada i va contribuir a l'aïllament de Stefania Mărăcineanu del grup del laboratori Curie.
Referències
Bibliografia seleccionada Stéphanie Maracineanu - Recherches sur la constante du polonium et sur la pénétration des substances radioactives dans les métaux (tesi de doctorat). París, Les Presses universitaires de France, 1924, 82 pàgines Stéphanie Maracineanu - Recherches sur l'effet du soleil au point de vue radioactif. Bulletin de la Section scientifique de l'Académie Roumaine, núm. 9, pàg. 51-61, 1924 Stéphanie Maracineanu - Actions spéciales du Soleil sur la radioactivité du plomb et de l'uranium. Comptes Rendus de l'Académie des Sciences de Paris, París, 181, pàg. 774-776, 1925 Ștefania Mărăcineanu - Actions spéciales du Soleil sur la radioactivité du polonium et du plomb. Comptes Rendus de l'Académie des Sciences de Paris, París, 183, pàg. 345-347, 1926 Ștefania Mărăcineanu - Radioactivitatea și constituția materiei, Bucarest, 1929 Stéphanie Maracineanu - Les substances radioactives sous l'effet du rayonemnet solaire provoquent la pluie. Les Ateliers Graphique „Cultura Natională”, Bucarest, 1930 Ștefania Mărăcineanu - L'effet du rayonnement solaire sur les phénomènes de radioactivité et de transmutation. Bulletin de la Section Scientifique de l'Académie Roumaine, 12, pàg. 5-9, 1929 Ștefania Mărăcineanu - Radioactivitatea. Bucarest, Tipografia C. Lăzărescu, 1936 Ștefania Mărăcineanu - Radioactivité, soleil Ștefania Mărăcineanu - La radioactivité du globe, les radiations et les tremblements de terre. Comptes Rendus de l'Académie Roumaine, 6, núms. 1/4, pàg. 72-75, 1942 Dănuț Șerban - Drumurile mele toate ..., Ștefania Mărăcineanu. Memoriae Ingenii, Revista Muzeului Național Tehnic Prof. ing. Dimitrie Leonida, octubre 2013, 6 pàgines Dănuț Șerban - Ștefania Mărăcineanu. Momente din viața unei personalități încă insuficient cunoscute. Acadèmia Romanesa, CRIFST - Comitè Romanès per a la Història i la Filosofia de la Ciència i la Tecnologia, Sessió Científica Anual de la Divisió de Lògica, Metodologia i Filosofia de la Ciència, octubre de 2013 Dănuț Șerban - Top descoperiri românești (XIV). Ștefania Mărăcineanu - ploaia artificială. Revista philatelica.ro, any V, núm. 6 (29), novembre-desembre de 2013 Prof. univ. dr. ing. Gheorghe P. Țiclete - Ștefania Mărăcineanu - Savantul nedreptățit, uitat și ignorat în propria-i țară, dar apreciat elogios în lumea științifică europeană., a Independența Română, 8 d'agost 2018
Enllaços externs Ștefania Mărăcineanu îna la Galeria de personalitats - Museu Virtual de Ciència i Tecnologia de Romania Cerca de Google: Ștefania Mărăcineanu Uniți schimbăm — Ștefania Mărăcineanu Retrats — Ștefania Mărăcineanu a ITC Cluj
Categoria:Científics romanesos Categoria:Físics europeus Categoria:Alumnes de la Universitat de Bucarest Categoria:Persones de Bucarest Categoria:Morts a Bucarest Categoria:Morts per irradiació Categoria:Morts el 1944 Categoria:Nascuts el 1882