miniatura|Buddha dempeus de l'art Mathura. Període de l'Imperi Gupta 300-550 d.C. Palau presidencial Rashtrapati Bhavan. Nova Delhi, India Lart Gupta és l'art desenvolupat a l'Imperi Gupta, estès sobretot pel nord de la península indostànica entre el 320-550 dC. Aquesta etapa retorna al classicisme indi (literalment, el concepte Gupta significa clàssic). Alhora, és també considerada l'edat d'or índia, que es desenvolupà sota unes condicions socials, polítiques i econòmiques ideals. Existeixen molts detalls de la forma de vida d'aquest imperi preservats a les produccions artístiques, com petits objectes de pedra o terracota, per exemple. Per tant, es tracta d'un moment pròsper, de pau, en el que el desenvolupament artístic, literari i científic estava al seu zenit. Les creences religioses d'aquesta dinastia es veien basades en l'hinduisme vaishnava, és a dir, devots específicament de Vixnu). De la mateixa manera, s'interessaven pel budisme i la seva metafísica, malgrat cap emperador es convertí a aquesta religió.
Conscients del seu propi art de belles formes, l'art Gupta es caracteritza per un art subtil i molt ric, del qual el que més conservem són escultures religioses, de pedra, metall o bé terracota. Els principals centres de tradició escultòrica corresponen a Mathura, centre que treballa en paral·lel a l'escola que es desenvolupa a la regió del Gandhara. Aquest és un centre d'art greco-budista situat a l'actual nord d'Índia i Pakistan. Encara un altre centre cabdal en la producció artística d'època Gupta el trobem a Sarnath. Com veiem, ens trobem davant d'un vast territori, fet que s'amplifica ja que aquest art traspassa fronteres, trobant reminiscències guptes des de l'Himalaya fins l'Àsia central o també Indonesia.
Conservem importants emplaçaments com les coves d'Ajanta, les coves d'Elefanta, ambdues construïdes al mateix període, i d'altres com les coves Ellora, iniciades en aquest. Malauradament, molts temples i obres van ésser destruïdes o es les conservem en molt mal estat en l'actualitat. A les ja mencionades produccions de l'imperi Gupta també cal afegir-hi, amb tota probabilitat, una producció de tèxtils i joies notables que, si bé no s'han conservat, ens en dona testimoni les representacions en escultura i pintura, especialment les d'Ajanta.
L'elegància i l'equilibri caracteritzaren aquesta prospera etapa, en la que res, gran o petit, que les mans Guptes toquessin no es convertís en un veritable obra d'art.
Context esquerra|miniatura|Una de les estàtues Guptes més antigues, un Bodhisattva derivat d'aquest estil Kuixan, de l'escola Mathura, inscrit "any 64" de l'era Gupta, 38a d.C., Bodh Gaya, Índia
Antecedents L'imperi Kuixan (105-250 dC) va ser creat arrel de la unió de pobles nòmades centre-asiàtics d'origen mongol, que arribaren a l'Índia ja al 50 dC. Aquests acabaren amb el poder de les colònies hel·lenístiques fundades per Alexandre Magne, qui hi havia imposat al moment. Va ser una societat que va propagar el budisme, de la mateixa manera que van seguir arrelats a aquesta societat alexandrina, i van presentar-se molt permissius davant altres creences com les hinduistes, les budistes i els grecoromans.
Kuixan va tenir com a capital índica Mathura, malgrat la va desenvolupar artísticament en major grau, existeixen altres escoles com la de Gandhara, focus d'art grecoromà orientalitzat, budista i hel·lènic. A més en aquest període apareixeran molt definides les imatges del culte hindú; es consoliden les creences, tradicions i mitologia.
A l'Índia occidental, els satrapies occidentals (segles I-IV d.C) desenvoluparen un art refinat, que representaria la tradició artística de la índia occidental, anterior a l'aparició de l'art Gupta, el qual va poder influir no només en aquest últim, sinó també en altres emplaçaments des del segle V endavant.
Aquesta convivència de cultures i pensaments va esdevenir artísticament en el que posteriorment anomenarem, etapa d'or de la historia Índia: l'art de l'imperi Gupta.
Moment històric El destronament de l'imperi Màuria, va deslligar en diversos imperis fraccionats, dels quals un va sobresortir amb diferencia; l'imperi Gupta, que va suposar el ressorgiment hinduista. El primer sobirà o rajá va ser el cèlebre Chandragupta I, que va regnar entre el 320-330 d.C, aquest va donar inici al moment històric en el qual ens situem. El van seguir es seu fill, Samudragupta, que va unificar diversos territoris i va propiciar nombroses conquestes a l'imperi, seguit pel se fill Chandragupta II (375-413 d.C). Aquest últim, va aconseguir estendre el territori per l'oest i pel sud, assolint la consolidació de l'autoritat Gupta. Sota el seu regnat, va ser on va florir la cultura Índia la qual va veure el naixement d'aquest art tan magnífic.
Ens situem davant una de les èpoques més productives i creatives de l'historia Índia. Van desenvolupar un sistema administratiu provincial excel·lent, que es va veure reflectit en més d'un segle de pau i estabilitat. Aquesta context va afavorir el comerç amb el món exterior, el qual, a part de proporcionar béns materials va produir un intercanvi d'idees present en el món artístic.
Aquest esplendor es va allargar fins al regnat de Khumaragupta I (413-455 d.C), exactament quan el seu successor va arribar al tro, Skhandagupta (455-480 d.C) el qual va col·lapsar la dinastia.
Religió i iconografia miniatura|Imatge de Vixnu, període Gupta, Museu d'art de Cleveland L'hinduisme va esdevenir la creença principal dins la dinastia Gupta. Existeixen texts com els Purana, un compendi de literatura religiosa, on es mostren tradicions hindús i jainistes, històries i genealogies dels déus, contes populars i tradicions, que cobren prominència durant els anys de l'imperi Gupta. Es difícil datar amb exactitud aquests texts, ja que són anònims, de segles anteriors i posteriors als Guptes. Malgrat la incògnita contextual d'aquests, es evident que actuaren com a referències religioses i culturals populars durant l'imperi. Això ho sabem gràcies a les representacions artístiques, sobretot a l'arquitectura. Malgrat les tendències hinduistes mencionades, la pluralitat religiosa es característica d'aquest període.
Els artistes Guptes van ser cridats a visualitzar aquests conceptes purànics a través de la pedra, terracota o pintura. En el context en que ens movem, es desenvoluparen iconografies, idees i conceptes que, com hem vist, es veien influenciades pels seus predecessors kuixanes. L'influencia budista, es va veure reflectida en les formes Bodhisattva, molt recurrents en les produccions escultòriques religioses.
Diverses deïtats hinduistes es veien representades, tals com Vixnu, Xiva, Brama, etc. El desenvolupament d'aquestes iconografies es veu fixat al llarg dels segles, d'aquesta manera, en època Gupta, es troben els cànons molt ben definits. Malgrat aquestes convencions estètiques, l'elasticitat artística es evident, els artistes també treballen i expandeixen el panteó de les deïtats i les seves representacions. Aquesta "comoditat iconogràfica" produeix que els creadors d'art aconsegueixin abastar i bregar amb imatges i llegendes complexes, com els mites de les moltes formes de Vixnu i Xiva.
Escultura Dins l'art Gupta existeixen tres escoles que sobresurten davant les altres, aquestes son Mathura, Sarnath i Gandhara i, en menor mesura, Nalanda. Aquesta dinastia mostrava gran preferència per Vixnu, aquest es trobava com una de les temàtiques principals dels Guptes (a l'anterior dinastia Kuixan, Xiva era qui jugava aquest paper). D'aquesta manera, també existien personatges menors que es plasmaren en l'art escultòric, com ara bé Yakshini. Aquests van ser molt prominents, però en època Gupta, es van convertir en iconografies secundàries, mes petites i menys representades. Totes aquestes deïtats es veuen representades en estil meditatiu, tranquil i majestuós.
Existeixen a les seves peces perspectives jeràrquiques, on es diferencia l'escala entre els personatges de més importància davant els més irrellevants. Apareixerien figures noves, com personificacions del Ganges i Yamuna. Aquestes deïtats no es veneren encara però, es converteixen en temes recurrents en l'àmbit escultòric per ser ubicades a l'entrada de les construccions a mode simbòlic. Plàsticament, segueixen les tradicions estilístiques índies; la representació dels cossos en plans llisos i simplificats. Malgrat això, es perceben posicions més variades; dempeus, lleugerament inclinats o en bodhisattva per exemple, totes elles en contrast amb la rigidesa columnar que percebem en anteriors etapes. miniatura|Cap de Buda, , Museu Guimet, Paris. Veiem el cabell en forma de petxina. Les produccions de l'art Gupta ens mostren el gran assoliment espiritual del moment. Les escultures tenen un significat molt profund, on expressaven les combinacions entre ànima i cos, és a dir, arrel de les peces s'aprecien les idees espirituals de les mans que les modelaven. esquerra|miniatura|Buda dempeus oferint protecció, finals s.V, de pedra local gres vermella, Mathura, India. Podem apreciar el tracte drapejat de la roba. La forma de les obres es veu caracteritzada per aquesta sensualitat de les figures kuixanes, i la simbòlica abstracció de les formes medievals primerenques. L'escultura Gupta és serena, energètica, espiritual i voluptuosa, de la mateixa manera que podem apreciar un tracte delicat i magnífic de la forma humana. Els detalls son tractats amb molta precisió, com les joies, cosa que contrasta amb les parts llises del cos, això, provoca que les composicions siguin equilibrades i harmòniques. miniatura|194x194px|Jain Tirthankara assegut, segle V d.C, Mathura, India. Els artistes en comptes de centrar-se únicament en aquesta volumetria que presenten per la seva grandiositat, aconsegueixen aquesta enfocant-se especialment en l'atenció a l'elegància, que no es perd per l'exuberància dels ornaments. Es sublim l'atenció que posen als atributs i a la roba que porten els personatges. La lleugera desproporció es evident ja que, podem apreciar l'exagerada llargada de les figures, malgrat això la lleugeresa visual es excel·lent, malgrat estiguin fetes de pesant pedra; es com si les figures flotessin en l'aire.
Escola de Mathura Aquesta escola ja va ser la capital artística de l'imperi de Kuixan. Aquest va esdevenir el centre d'irradiació cultural més important del moment, el motiu és que Mathura es convertí en el principal nus de comunicacions que canalitzava cap a la Ruta de la Seda. Aquesta escola assoleix la seva màxima esplendor en època de Chandragupta II, convertint-se en el principal influent d'altres punts de producció artística. Es desenvolupà una finor en l'execució molt elevada, en que ressalten la delicadesa, la calma i la serenor. Es una nova fase, que potser cerca explorar noves formes de creació mes atractives. Empren constantment la pedra local gres vermella refinada. esquerra|miniatura|Vixnu en tres encarnacions (Chaturvyuha): Vixnu mateix o Vãsudeva-Krixna en forma humana, Varaha com un jabalí, Narasimha com un lleó, mitjan de s.V d.C, Mathura, Museu de Boston. Una de les iconografies mes representades en aquesta localització va ser la imatge de Buda. Generalment se'l presentà amb túnica diàfana i traços molt delicats i detallistes. En aquests també podem apreciar detalls menys realistes, com les espirals en forma de petxina pel pentinat. A l'escola de Mathura es crea un tipus d'iconografia que es converteix en norma a l'hora de representar a Buda. Podem concebre doncs, aquesta com el cim de l'art budista indi. miniatura|Buda sedent en posició pralambapadasana, s.V, període Gupta, Museu de Sarnath, Índia