Ptilotula és un gènere d'ocells de la família dels melifàgids (Meliphagidae). Les espècies es troben a Austràlia i Papua Nova Guinea. El gènere consta de sis antics membres de Lichenostomus, i es va crear després que una anàlisi molecular demostrés que el gènere era polifilètic. El Congrés Ornitològic Internacional va acceptar aquest canvi i va incloure oficialment el gènere a les llistes de referència a partir del 2013. L'espècie tipus és el menjamel citrí (Ptilotula flavescens). Els ocells d'aquest gènere solen ocupar hàbitats de boscos oberts i secs, i es poden trobar en ambients àrids i semiàrids.

Descripció Les espècies de Ptilotula són menjamels de mida mitjana que van dels 13 cm als 18,5 cm, amb el menjamel citrí (P. flavescens) el més petit amb 13-15,5 cm i el menjamel ornat (P. ornata) el més gros amb 14-18,5 cm. Els trets característics que comparteixen totes les espècies són una cara llisa amb una franja proximal negra i plomes distals grogues o blanques als costats del coll.

Sistemàtica i taxonomia Fins fa poc, els membres de Ptilotula es consideraven part de Lichenostomus. Eren reconeguts com un clade dins d'aquest gènere, mostrant similituds en els caràcters morfològics i les preferències d'hàbitat. Durant la primera dècada del segle XXI es van dur a terme àmplies anàlisis filogenètiques moleculars de la família dels menjamels (Meliphagidae), cosa que va donar com a resultat la divisió de Lichenostomus en set gèneres.

El nom Ptilotula va ser proposat per primera vegada per l'ornitòleg australià Gregory Mathews l'any 1912. Abans de 1912, la majoria dels menjamels es classificaven en Meliphaga o Melithreptus. Va intentar resoldre això classificant 14 espècies a Ptilotis, un gènere descrit originalment per John Gould; però Mathews va reconèixer que el tractament era polifilètic. Va rectificar això creant diversos gèneres nous a partir de Ptilotis, col·locant el menjamel collmarcat (P. penicillatus) i el menjamel citrí (P. flavescens) a Ptilotula. Tanmateix, en contribuir a la Segona Llista Oficial dels Ocells d'Austràlia, la Royal Australasian Ornithologists Union va rebutjar el tractament filogènic de Mathews, ja que no estava d'acord amb la formació de tants gèneres nous. Mathews va fer un compromís permetent que aquestes espècies romanguessin a Meliphaga i assenyalant Ptilotula com un subgènere.

En treballs posteriors, Mathews va continuar llistant Ptilotula com un gènere en lloc d'un subgènere. A més de les dues espècies enumerades anteriorment, va incloure al gènere el menjamel emmascarat (P. keartlandi), el menjamel ornat (P. ornata) i el menjamel frontgrís (P. plumula). No obstant això, altres autors van continuar seguint l'estàndard RAOU utilitzant Meliphaga per a totes aquestes espècies.

El 1975, l'ornitòleg australià Richard Schodde va argumentar que els criteris utilitzats per determinar la pertinença a Meliphaga eren massa amplis i que, si s'aplicaven de manera consistent, més de la meitat de la família es classificaria en aquest gènere. Va dividir Meliphaga en tres gèneres, situant el clade Ptilotula a Lichenostomus. El desenvolupament d'anàlisis moleculars va donar lloc a investigacions posteriors que van coincidir amb l'avaluació de Schodde, però tot i identificar Ptilotula com un clade, les primeres tècniques no van poder donar prou pes per justificar una separació de Lichenostomus. El 2010, tècniques més noves van mostrar clarament que Lichenostomus era polifilètic i calia revisar-lo.

El 2011, Nyari i Joseph finalment van poder demostrar que el clade Ptilotula justificava la promoció a gènere. L'avaluació va confirmar la relació evolutiva que Mathews havia proposat el 1931, tot i que amb la inclusió del menjamel gris (P. fusca), que havia estat situat en el gènere monotípic Paraptilotis. També van mostrar que tres altres espècies de Lichenostomus, el menjamel versicolor (Gavicalis versicolor), el menjamel cantaire (G. virescens) i el menjamel de manglar (G. fasciogularis) també es podrien situar a Ptilotula per estar estretament relacionades. Aquestes tres espècies són molt més grosses (16-24 cm) i totes comparteixen una banda negra des del bec a través de l'ull fins al coll, un caràcter absent al complex Ptilotula. Per aquest motiu, van decidir no incloure-les i, en canvi, les van situar en el seu propi gènere Gavicalis.

Llistat d'espècies Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per sis espècies: menjamel citrí - Ptilotula flavescens menjamel gris - Ptilotula fusca menjamel emmascarat - Ptilotula keartlandi menjamel frontgrís - Ptilotula plumula menjamel ornat - Ptilotula ornata menjamel collmarcat - Ptilotula penicillata

Història evolutiva Els Ptilotula deriven d'un avantpassat desconegut que ocupava els boscos secs del centre d'Austràlia Walter Boles va descriure un os de cama fòssil trobat a Riversleigh, Queensland, d'una espècie del Pliocè encara sense nom com a característic de les tíbies del complex Lichenostomus-Meliphaga. La mida és molt similar a les de P. keartlandi i P. plumula, dues espècies residents a la regió i espècies germanes estretament relacionades. L'entorn ha estat bosc sec des del Miocè superior fins al Pliocè inferior, per tant, les similituds amb les espècies existents indiquen que aquest fòssil pot representar un avantpassat d'aquestes espècies.

Referències

Categoria:Ocells d'Àsia Categoria:Ocells d'Oceania