miniatura|Els Backstreet Boys són la boyband que més ha venut a la història. La música de la dècada del 1990 va continuar amb les tendències del pop adolescent i del dance-pop que havien sorgit als anys setanta i vuitanta. A més, el hip hop va créixer i va continuar tenint un gran èxit durant la dècada, amb la renovació i barreja de gèneres. El rap, el reggae, l'R&B contemporani i la música urbana en general, van continuar sent molt populars durant tota la dècada; la música urbana de finals dels anys vuitanta i noranta sovint es barrejava amb estils com el soul, el funk i el jazz, donant lloc a gèneres de fusió com el new jack swing, el neo-soul, el hip hop soul i el g-funk populars.
De manera similar als anys vuitanta, la música rock també va ser molt popular a la dècada de 1990, tot i que, a diferència de dècades anteriors, no hi ha una veritable novetat, sinó que el britpop era un retorn als bàsics. El grunge va representar la novetat més gran però la seva curta durada no va permetre un desenvolupament posterior, cosa que sí s'ha apreciat amb el britpop. El punk es torna ska punk a la vegada que hi haurà dins el rock alternatiu espai per al nu metal.
La música electrònica, que havia anat creixent en popularitat als anys vuitanta, va assolir molta notorietat als anys noranta; El house i el tecno dels anys vuitanta van assolir l'èxit internacional en aquesta dècada, a més de nous gèneres de música electrònica de ball com ara el rave, el happy hardcore, el drum and bass, el dance intelligent i el trip hop. A Europa, la música tecno, rave i reggae va tenir un gran èxit.
La dècada també va representar l'ascens de la música country contemporània una mica per tot el món mercès a figures com Shania Twain. Hi ha tot un ambient de retorn a la música celta i això es tornarà ben visible amb els The Corrs que inventen una espècie de pop-rock celta que domina tota la dècada. És una dècada de barreges en què cap estil de música pren el capdamunt de cap altre.
L'èxit estel·lar del format girlsband i boyband va tornar la dècada en quelcom més alegre i, alhora, va permetre trencar el gel entre homes i dones. El món de la música en general havia estat dominat, sobretot en l'àmbit del rock, el country o del rap, per homes i és gràcies a la resposta que grups femenins com ara les Spice Girls o TLC, i de cantants de country-rock com ara l'Analis Morrissette, que el "poder femení" pren força. Les dones comencen a visibilitzar-se als mèdia i als circuïts de promoció de música tradicionals.
La dècada de 1990 també va veure ressorgir estils més antics en nous contextos, com l'ska de la tercera onada i el renaixement del swing, ambdós amb una fusió de música basada en la trompa i elements de música rock. Amèrica Llatina aconsegueix igualment durant aquest període ressaltar a les llistes de venda dels Estats Units i amb això es va projectar a la resta del món, esdevenint número u a llistes tan oposades com poden ser el nord d'Europa.
En una reflexió sobre la dècada, el crític de música, Robert Christgau, deixa anar que els noranta varen ser "ricament caòtics, incognoscible" i "altament sotmesos a capricis de preferència individual", però "propícia per a un cert grau manejable de comprensió general i gaudi per part de qualsevol roca." En efecte, la dècada dels noranta veu com el pop, el rock o el dance es barregen amb el hip hop alhora que ni el rock, ni el pop, ni el dance arriben a liderar i sobresaltar per sobre de cap altre gènere.
Món La caiguda del mur de Berlín L'expansió cap a l'est A la caiguda del mur de Berlín el mercat de la música s'unifica. El bloc est abandona les normes comunistes i s'integra al capitalisme. Això vol dir que musicalment queda abolit el mur de so que separava el món soviètic del món capitalista i a conseqüència d’això moltes multinacionals dedicades a la música s’expandeixen a l’est.
Una il·lustració és la revista Bravo que a més d’instal·lar-se a la Península ibèrica allarga el seu negoci a tot l'est d’Europa a països com Txèquia, Polònia o Romania. Això va dessacralitzar la vestimenta militar soviètica i va inaugurar una era on la roba no tenia una funció utilitària.
MTV també obre el canal a l'est d’Europa i les multinacionals EMI, Warner i Sony compren les antigues discogràfiques soviètiques per instaurar-se. L’exportació televisiva és d’allò més important perquè expandeix una manera d’ésser. Es va passar de desar vinils pirates com a tresors clandestins a comprar individualment i ràpidament. La música va deixar de ser una declaració de principis polítics. Ara es convertia en una eina d'evasió.
Així un programa que només s’explicaria amb el capitalisme, com ara Top of the Pops, obre una mica a tot el planeta. Per tant, l’est entra a la dinàmica de mercat i els mercats s’alliberen: l’est pot cantar a l’oest i efecte contrari. L’afer inaugura una dècada de macro-concerts a l'antic bloc de l’est amb figures populars de l’oest. L’assistència arriba al milió d’entrades venudes. Es pot destacar el Monsters of Rock de Moscou o el concert de Michael Jackson a Romania.
Llibetat creativa alliberada Musicalment el bloc de l’est fa un canvi de 180 graus. Les cançons patriòtiques, els himnes a la revolució i el pes preponderant del classicisme deixen lloc a la música popular amb un alt grau d’anglosaxonització. El rock, el pop o el rap ja es poden escoltar després d’anys de censura. Els grups que havien estat censurats pel comunisme ara tenen llibertat per a fer-se conèixer i degut a això canvien la banda sonora del bloc est. És a dir, s’allibera la llibertat creativa però s’obre igualment la venda d’antics fenòmens musicals occidentals al món antigament soviètic. Dit d’una altra manera, els grups de l’est ja poden crear lliurement alhora que tothom pot comprar, per exemple, un disc de Led Zeppelin.
L'antic bloc comunista es presenta creatiu i molt punter en música rock. El cas més paradigmàtic és el de diversos membres de l'escena punk subterrània de Berlín est, que pocs anys després de la caiguda es fusionarien per fundar Ramstein, tot creant el gènere Neue Deutsche Härte i exportant la seva estètica industrial a tot el món.Flake: Der Tastenficker (Christian "Flake" Lorenz) Al lloc on seien antigues fàbriques ara abandonades s’hi munten les primeres festes de música techno. El techno unifica Alemanya gràcies a un jovent a la recerca d’una nova identitat. Amb la censura l’est utilitzava el punk per a canalitzar les seves frustracions, l’oest l'electrònica.Der Klang der Familie: Berlin, Techno and the Fall of the Wall (Felix Denk i Sven von Thülen) Amb la caiguda l'electrònica l’emporta en una col·lisió que crea uns sons techno més foscos. La banda U2 experimenta fins i tot amb l’ambient de l’est al seu disc Ashtung Baby.
La unificació dels sons La caigua del mur va voler dir l’obertura cap a la globalització i no seria errat dir que dels 1990 ençà hi ha una unificació dels sons. Allò que produeixi el món anglosaxó és la moda arreu i cada país intenta copiar el model anglès per a aplicar-lo al seu mercat nacional. Els Backstreet Boys estan doncs de moda no únicament al bloc aliat, sinó també a Rússia i altres ex-països soviètics. Per tant, països de l’est d’Europa intenten fer la seva fortuna amb la seva versió dels Backstreet Boys. És amb això mateix que la caigua del mur pren significat.
L'anglosaxonització de l'est Finalment, la caiguda es va viure amb molt d'optimisme. L’accés a MTV o als macro-concerts de música anglosaxona es va percebre com un signe de progrés. Per aquesta raó les antigues bandes locals que feien gires per l’est van començar a pedre públic. La població hi veia un signe decadent del qual volien allunyar-se i van optar per descobrir tot allò que la indústria anglosaxona havia estat oferint al bloc de l’oest durant 50 anys.
Música rock El grunge Cap al final dels 1980, sobretot al voltant de Seatle, a l'estat de Washington, als Estats Units, hi ha un ambient pessimista que està tip dels sintetitzadors, però també del rock amb estètica refinada i calculada. És a dir, hi ha un gruix de població que no se sent identificada amb l'estètica del glam rock dels vuitanta. Ho troba tot molt artificial. És població que viu a les seves carns l'inici d'anys de crisi econòmica, que s'allunyen de la bonança de les trenta èpoques glorioses que sorgiren al final de la Segona Guerra Mundial. És la primera generació que guanya menys que els seus pares. Un grup de població jove de Seatle voldria doncs expressar la seva ràbia, les seves angoixes i la seva enfurismada amb l'època en què els va tocar viure i el resultat d'això va ser el grunge.The Nineties CNN; S. 7 Isn't Ironic?
El grunge és un tipus de música que mira de retornar als orígens del rock però fusionant-ho amb el rock més pesat que hi ha hagut. És doncs una expressió de rock alternatiu, perquè es produeix en discogràfiques independents i no compon amb el rock mainstream. Fusiona el punk, amb el heavy metal, el hard rock amb altres estils de rock. Es fa difícil parlar de grunge sense tenir al cap els Nirvana. El grup va tenir un èxit tant gran durant els noranta i la mort del seu líder va ser tant sonada que es torna difícil visualitzar el grunge sense pensar immediatament en Nirvana, però el grunge va ser veritablement un gènere a banda, que trobaríem representat en bandes com ara Soundgarden, Alice in Chains i Pearl Jam.
Inicialment és subcultura i el seu èxit és degut a la promoció que en va fer MTV; una maleïda maledicció per als grups de grunge, si més no això deien perquè no se sentien identificats amb cap gènere a banda i aquesta "categorització" la menystenien. Les discogràfiques cerquen els nous Beatles a Oregon i veuen en aquest ambient de Seatle un nínxol de marcat que caldria explotar. Era un so més polit, un rock més directe i, això no obstant, els seus components no eren uns genis de la guitarra elèctrica. Aquest nou so de la subcultura dels anys 1990 emetia una melodia molt melangiosa, propi d'una generació decebuda, com se la va batejar: Generació X. És un xic derrotista en tant que ho donen tot per perdut. No tenen la meitat dels diners que els seus pares i per això el seu estil i estètica el construeixen a base de roba simple i cabells llargs. Se'n diu estètica i filosofia "grunge". MTV projecta Nirvana al seu canal, necessitada de tenir quelcom diferent, tot començant els noranta i, de cop i volta, comencen a sortir un munt de grups grunge.
L'edat daurada del grunge va ser curteta. Va néixer amb Nirvana i va morir igualment amb Nirvana. S'inicia cap al final dels vuitanta, en fan publicitat tot començant els noranta i vers el 1994, moment en què el líder de Nirvana se suïcida, mor el grunge. La mort de Kurt Cobain va copsar el món sencer i d'ençà que no es va tornar a escoltar més grups d'aquest tipus. El canvi de tendències al món del rock es va fer força visible amb el single Wonderwall d'Oasi.
El rock alternatiu El bressol de l’auge del rock alternatiu es troba vora el final dels anys 1980 a les ràdios universitàries dels Estats Units. Els 1980 foren una dècada d'excés en estètica i artificialitat dins del rock. Això va dur el públic i el rock a buscar autenticitat.Rémi Pepin. Rebelles - une histoire du rock alternatif. París: Hugo dOC, 2007. Les ràdios universitàries proposaven música de grups independents que omplien aquest requisit de l’autenticitat. Malgrat no tindre molta audiència, tenien una gran influència en productors i especialistes en música. L’establiment d’una llista de rotacions entre ràdios universitàries va ajudar a donar empenta a aquests grups independents. És finalment amb la súper-venda inesperada de Nirvana que el rock alternatiu supera la barrera. Tot seguit les grans discogràfiques fitxen artistes independents,Rosen, Craig. "Some See 'New Openness' Following Nirvana Success." Billboard. 25 gener 1992. la qual cosa omple la dècada de rock alternatiu.