miniatura|Plantes del cafè. Coffea és un gènere de plantes angiospermes de la família de les rubiàcies (Rubiaceae). Són plantes natives de l'Àfrica tropical i del sud, d'Àsia tropical i d'Austràlia.
Les llavors d'algunes espècies, anomenades grans de cafè, s'utilitzen per aromatitzar diferents begudes i productes. Els fruits i les llavors, contenen una certa quantitat de cafeïna i tenen un sabor dolç distintiu.
La planta és un dels conreus comercials més valuosos i comercialitzats del món i és un producte d'exportació important de diversos països, inclosos els d'Amèrica Central i del Sud, el Carib i Àfrica. El comerç de cafè depèn en gran manera de dues de les més de 130 espècies, Coffea arabica (comunament coneguda simplement com a cafè), que representa el 60-80% de la producció mundial de cafè, i Coffea canephora (cafè del Congo o cafè robusta), que representa al voltant del 20-40%. Ambdues espècies de cafè són vulnerables als canvis, causats pel canvi climàtic, a les seves zones de cultiu, cosa que probablement provocarà un descens de la producció en algunes de les regions de cultiu més importants.
Descripció Són arbusts o petits arbres perennes i perennifolis, inermes i sovint amb branques laterals horitzontals. Les fulles són el·líptiques i habitualment disposades de manera oposada, amb una nervadura molt marcada i una cutícula cerosa que les protegeix i dificulta l'evaporació de l'aigua. Les flors són petites, sèssils o amb un pedicel curt, hermafrodites, fragants i amb una corol·la de color blanc o rosa formada per un tub i de 4 a 9 lòbuls. L'androceu és format per un nombre d'estams que va de 4 a 8, al gineceu hi ha un ovari bilocular, amb un òvul a cada lòcul, l'estigma és bilobulat. Les flors s'agrupen en inflorescències axil·lars. El fruit és una drupa globosa o el·lipsoide de color vermell, porpra, taronja, groc, blau o negre a la maturitat, cada fruit conté una o dues llavors, que són els grans de cafè en el cas de les poques espècies que s'aprofiten comercialment i que es caracteritzen per una mena de solc longitudinal.
Taxonomia Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).
Espècies Dins del gènere Coffea es reconeixen les 131 espècies següents:
Coffea abbayesii Coffea affinis Coffea alleizettii Coffea ambanjensis Coffea ambongensis Coffea andrambovatensis Coffea ankaranensis Coffea anthonyi Coffea arabica Coffea arenesiana Coffea augagneurii Coffea bakossii Coffea benghalensis Coffea bertrandii Coffea betamponensis Coffea bissetiae Coffea boinensis Coffea boiviniana Coffea bonnieri Coffea brassii Coffea brevipes Coffea bridsoniae Coffea buxifolia Coffea callmanderi Coffea canephora Coffea carrissoi Coffea charrieriana Coffea cochinchinensis Coffea commersoniana Coffea congensis Coffea costatifructa Coffea coursiana Coffea dactylifera Coffea darainensis Coffea decaryana Coffea dubardii Coffea ebracteolata Coffea eugenioides Coffea fadenii Coffea farafanganensis Coffea floresiana Coffea fotsoana Coffea fragilis Coffea fragrans Coffea gallienii Coffea grevei Coffea heimii Coffea homollei Coffea horsfieldiana Coffea humbertii Coffea humblotiana Coffea humilis Coffea jumellei Coffea kalobinonensis Coffea kapakata Coffea kianjavatensis Coffea kihansiensis Coffea kimbozensis Coffea kivuensis Coffea labatii Coffea lancifolia Coffea lebruniana Coffea leonimontana Coffea leroyi Coffea liaudii Coffea liberica Coffea ligustroides Coffea littoralis Coffea lulandoensis Coffea mabesae Coffea macrocarpa Coffea madurensis Coffea magnistipula Coffea malabarica Coffea mangoroensis Coffea mannii Coffea manombensis Coffea mapiana Coffea mauritiana Coffea mayombensis Coffea mcphersonii Coffea melanocarpa Coffea merguensis Coffea microdubardii Coffea millotii Coffea minutiflora Coffea mogenetii Coffea mongensis Coffea montekupensis Coffea montis-sacri Coffea moratii Coffea mufindiensis Coffea myrtifolia Coffea namorokensis Coffea neobridsoniae Coffea neoleroyi Coffea perrieri Coffea pervilleana Coffea pocsii Coffea pseudozanguebariae Coffea pterocarpa Coffea pustulata Coffea racemosa Coffea rakotonasoloi Coffea ratsimamangae Coffea resinosa Coffea rhamnifolia Coffea richardii Coffea rizetiana Coffea rupicola Coffea sahafaryensis Coffea sakarahae Coffea salvatrix Coffea sambavensis Coffea sapinii Coffea schliebenii Coffea semsei Coffea sessiliflora Coffea stenophylla Coffea tetragona Coffea togoensis Coffea toshii Coffea travancorensis Coffea tricalysioides Coffea tsirananae Coffea vatovavyensis Coffea vavateninensis Coffea vianneyi Coffea vohemarensis Coffea wightiana Coffea zanguebariae
Híbrids S'han descrit els següent híbrid natural:
Coffea × heterocalyx
Sinònims Els següents noms científics són sinònims de heterotípics Coffea:
Buseria Cafe Cofeanthus Hexepta Leiochilus Nescidia Paolia Paracoffea Pleurocoffea Psilanthopsis Psilanthus Solenixora
Cultiu i ús
miniatura|Fruits de Coffea, Bali. Hi ha més de 130 espècies de Coffea, que es cultiva a partir de llavors. Les dues més populars són Coffea arabica (comunament coneguda simplement com a cafè), que representa entre el 60 i el 80% de la producció mundial de cafè, i Coffea canephora (cafè del Congo o cafè robusta), que representa al voltant del 20-40%. C. arabica és preferida pel seu gust més dolç, mentre que C. canephora té un contingut més elevat de cafeïna. C. arabica té els seus orígens a les terres altes d'Etiòpia i l'altiplà de Boma del Sudan, i va sorgir com a resultat d'un híbrid entre C. canephora i C. eugenioides.
Els arbres produeixen fruits vermells o morats comestibles, que es descriuen com a baies epígines o com a drupes indehiscents. La fruita sovint es coneix com a "cirera del cafè" i conté dues llavors, anomenades "grans de cafè". Malgrat aquests termes, el cafè no és ni una veritable cirera (el fruit de determinades espècies del gènere Prunus) ni una veritable mongeta (llavors de plantes de la família Fabaceae).
En aproximadament el 5-10% de qualsevol collita de fruites de cafè, només es troba un sol gra. Anomenat "caracolillo", és més petit i rodó que un gra de cafè normal.
Quan es cultiva als tròpics, el cafè és un arbust vigorós o un arbre petit que normalment creix a una alçada de 3 a 3,5 m. Les espècies de cafè cultivades més comunament creixen millor a elevacions elevades, però no toleren temperatures de congelació.
L'arbre de Coffea arabica'' produirà fruits al cap de tres a cinc anys, produint-se durant una mitjana de 50 a 60 anys, encara que és possible fins a 100. Les flors blanques són molt perfumades. La fruita triga uns nou mesos a madurar.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs La flor del cafè
Categoria:Rubiàcies