La catedral de Magalona o Saint-Pierre-et-Saint-Paul és una catedral construïda entre els segles i a la població de Magalona al terme municipal de Vilanòva de Magalona, al departament francès de l'Erau a la regió francesa d'Occitània. La catedral fou classificada com a monument històric l'any 1840 Fou construïda a l'illa visigoda de Magalona.
Història Els orígens del bisbat esquerra|miniatura|Façana oest de la catedral de Séraphin-Médéric Mieuse (març del 1888) Amb motiu de les campanyes d'excavacions arqueològiques del 1967, en aquesta antiga illa es desvelaren restes romanes i etrusques i nombrosos sarcòfags visigots. També s'hi trobaren els fonaments d'una església destruïda al segle VII.
A la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident al , els visigots s'apoderaren de part de la regió de Melgueil, l'illa de Magalona. Poc a poc s'hi imposa la religió cristiana. Al Concili d'Agde del 506, reunint tots els bisbes dependents del regne dels visigots, no hi assistí cap bisbe de Magalona. Per això es pot suposar que aquesta diòcesi encara no existia en aquesta data. A partir del 533, es va establir un bisbat a l'illa. Els seus primers bisbes seran: Boeci al voltant del 589 que assistí al Tercer Concili de Toledo, Geniès 597 i 633, present al Quart Concili de Toledo, (Geniès o Génésius). En aquell moment, a l'illa ja hi havia una església catedralícia. El bisbat de Magalona apareix als textos al final del VI segle, a una illa ja ocupada a l'Antiguitat.
Les raons de l'establiment del bisbat de Magalona en aquest illot allunyat de la Via Domícia. Tanmateix, el seu caràcter insular (el bisbat només era accessible per mar) havia de garantir una certa protecció. Magalona era la seu del bisbe però també del comte gòtic, que assegurava el poder temporal.
Ben posicionada a terra, aquesta posició estratègica estava molt exposada a les invasions marines. És a causa d'aquesta posició estratègica que el rei visigot Vamba la va assetjar el 673, durant la seva campanya per reconquerir la Narbonasa.
Port sarraí esquerra|miniatura|Façana occidental i portal de la catedral de Magalona. Al a mesura que el poder visigot es debilita conduint al col·lapse del regne de Toledo, els musulmans del califat omeia de Damasc, anomenats sarraïns, multipliquen les incursions a la terra cristiana. Després d'haver conquerit Hispània, van creuar els Pirineus el 715. Septimània quedà sota el seu domini total el 719.
Magalona, per la seva posició clau, es converteix en Port Sarrasin, sens dubte un lloc fortificat. Abandonant els arranjaments naturals, s'estableixen molls que permeten als vaixells atracar i descarregar les seves mercaderies amb total seguretat. Encara avui el lloc anomenat Sarrazine correspon al canal (grau) per on passaven aquestes naus. A partir d'aleshores, la catedral es va transformar en mesquita i els habitants es van veure obligats a convertir-se o adquirir l'estatus de dimmis. El capítol de la catedral haurà de fugir cap a la Substantion a l'actual territori de Castelnau-le-Lez.
Com a reacció els francs, procedents del nord, comencen la reconquesta: després de Poitiers el 732, Carles Martell persegueix els sarraïns que gradualment abandonen el sud de França. Va ser després del fracàs de la seva conquesta de Septimània que va fer que la primera catedral es transformés en mesquita el 737. L'arquitectura d'aquest primer edifici continua sent desconeguda.
Per tant, el lloc romangué gairebé abandonat durant tres segles, fins i tot si sembla que va durar una vida precària malgrat la por a l'acció dels pirates. El bisbe es va instal·lar a pocs quilòmetres de distància sobre l'antic oppidum de Substantion, el lloc del qual es troba avui a la comuna de Castèlnòu de Les.
El renaixement del miniatura|402x402px| Plànol A partir del 1030, Arnaud, bisbe de Magalona del 1029 al 1060, decideix reconstruir la catedral. La dota d'un capítol de dotze canonges regulars, que segueixen la regla de sant Agustí. D'aquest edifici només en queda la capella de Saint-Augustin, adossada al sud de l'edifici.
Per tal de millorar l'accés a la vila, a la qual qual només es podia arribar en vaixell, va fer construir un pont, de gairebé un quilòmetre de llarg, entre l'illa i Vilanòva de Magalona,, p. 228-229 del qual és responsable especialment un dignitari de capítol. També va construir fortificacions per protegir el lloc dels atacs musulmans. Això no va evitar que el bisbat es convertís en un gran centre d'influència intel·lectual, gràcies a les escoles universitàries.
Els successors del bisbe Arnaud, sotmesos a la sobirania dels comtes de Melgueil els quals acabaren llegant els seus drets al bisbat al papa Gregori VII el 1085. Van rebre moltes donacions. Havent passat a ser propietat de la Santa Seu i terra d'asil, Magalona es trobava llavors en ple desenvolupament., p. 229 Urbà II visità l'illa el 1096 i la va proclamar "la segona després de la de Roma ".
Apogeu del bisbat de Magalona (segles -) De vegades, a causa de faccions a Itàlia, alguns pontífexs trobaren refugi a Magalona. Així, el papa Gelasi II hi fou acollit el 1118. També ho fou Alexandre III qui va consagrar l'altar major el 1163, l'absis del qual s'acabava de construir.
El prestigi i la riquesa del bisbat van conduir a la construcció d'una nova catedral, substituint la que datava de l'episcopat d'Arnaud. Tres bisbes lideraren aquesta considerable empresa: durant l'episcopat del bisbe Galtier (1104-1129) es construí la capçalera i els seus absis, així com el gran transsepte fortificat ; El bisbe Raymond (1129-1158) continua aquesta tasca amb l'altar major, el púlpit episcopal i les dues torres de la part inferior del transsepte; finalment, Jean de Montlaur (1161-1190) va construir la nau romànica, demanant la participació dels fidels.
A principis del es van construir altres dues torres per defensar la façana occidental: la torre de Sant Joan i la torre del Bisbe, ara parcialment enrunades. El bisbat queda llavors sòlidament protegit. Durant la croada albigesa Magalona segueix sent un bastió del papat: el comtat de Melgueil, propietat del comte de Tolosa Ramon VI, està sotmès a Magalona per Innocenci III, p. 229 El seu ardiaca també era Pere de Castellnou, legat del papa al Llenguadoc, l'assassinat del qual a Saint-Gilles el 1208 provocar hostilitats.
Decadència i abandó Ric i pròsper, el bisbat de Magalona despertà l'enveja dels regnes de França i Aragó. Es van prendre diverses mesures per aturar el declivi i al XV XV segle el bisbe resideix a Montpeller mentre els cànons s'assignen a Magalona, gestionat pel prebost del capítol.
La seu episcopal va ser abolida el 1536 pel papa Pau III a petició del bisbe Guillaume Pellicier II.Al mateix temps, l'abadia de Psalmodi es va secularitzar el 1537 i els monjos la van abandonar per establir-se a Aigues-Mortes, justificant aquest abandonament per la insalubritat de l'aire. El bisbe es va establir definitivament a Montpeller. Venuts pels canonges, els edificis del claustre van ser destruïts gradualment i la catedral fortificada, antiga fortalesa protestant, va ser parcialment desmantellada el 1632, a petició de Richelieu. El 1708 es van vendre seccions de murs per destinar-los a la construcció del canal del Roine a Seta, que travessa l'estany veí. Venut com a propietat nacional durant la Revolució Francesa, classificat llavors com a monument històric el 1840, la finca de Magalona va ser adquirida per Frédéric Fabrège el 1852, que va iniciar la seva restauració. Emprèn excavacions que il·luminen el seu ric passat, redescobrint els fonaments dels edificis més antics. Hi planta moltes espècies mediterrànies, l'illa llavors no tenia arbres. El culte es va restablir a la catedral el 1875. La seva hereva va donar l'illa a la diòcesi de Montpeller el 1949.p. 230
Època contemporània miniatura|Vitrall El 1967 una important campanya arqueològica posa de relleu l'antiguitat del lloc.
Ara s'hi instal·la un centre d'ajuda a través del treball, gestionat pels Compagnons de Maguelone: la seva vocació d'hospitalitat es perpetua, promovent la reinserció d'adults amb discapacitat intel·lectual. Les activitats del són treballs agrícoles, aqüicultura, pesca, així com activitats de subcontractació.
El 2002 es van col·locar disset vitralls dissenyats per Robert Morris i produïts per Duchemin, de color blau pàl·lid i mel, als trams restaurats. Aquesta és la representació de l'ona de xoc d'una pedra que ha caigut a l'aigua.
Avui dia Magalona acull un festival de música que s'organitza cada any, al juny, a la catedral per l'associació Les Amis du Festival de Maguelone. Aquest esdeveniment ineludible per als amants de la música medieval, presenta al magnífic entorn de la catedral, música clàssica antiga de l'edat mitjana, però també barroca, romàntica o renaixentista, obres rares, sovint oblidades.Vegeu el lloc web del festival de musique à Maguelone.
Cada any se celebra una missa el primer dissabte de maig, amb motiu d'un dia parroquial, pel rector arxipreste de la catedral de Montpeller.
Arquitectura La catedral es va construir al com a autèntica fortalesa. Per això les parets solen superar els dos metres de gruix. Aleshores tenia un aparell defensiu avui desaparegut.
Portal Constitueix la façana occidental. Estava flanquejat per dues imponents torres que deixaven un pas estret al seu accés: la torre de Saint-Jean, actualment destruïda, i la torre del Bisbe, de la qual només queden fragments de façanes enrunades. Aquestes dues torres es van construir al en blocs de pedra calcària groga.
Els muntants alberguen dos baixos relleus molt bells de marbre blanc que representen Sant Pere a la dreta i Sant Pau a l'esquerra, els dos patrons de la catedral. Sant Pere, assegut, té les claus en una mà i el llibre dels Evangelis en l'altra. Sant Pau, amb un genoll doblegat, branda una espasa a la mà dreta i les epístoles a l'altra. Les túniques i abrics antics de les dues figures estan dibuixats amb molta cura. Les dues lloses daten del s. XIII, i probablement formaven part inicialment d'un gran timpà semicircular.
El llindar és molt llarga en comparació amb el portal i té un art més avançat. Està tallat amb un magnífic disseny vegetal d'acant. Sobre la bordura hi ha una inscripció llatina datada el 1178 i signada Bernard de Tréviers.«Notice n°PM34001494», a la plateforma, base Palissy, ministère français de la Culture Aquí teniu la traducció:
La llinda interior de la porta de la catedralI no la del portal extern, tal com s'especifica clarament al volum del FOR (Forma orbis romani. Carte archéologique de la Gaule romaine, X, a la dir. d'Adrien Blanchet et al., Paris, PUF, 1946, p., n°33 - extrait) : « forme le linteau intérieur de la porte de la Cathédrale ». reutilitza un mil·liari que data de l'època de Tiberi (entre el 14 i el 37 dC), i possiblement de l'antic territori de Besiers.Cf. Jacques Gascou, «La présence de Tibère en Narbonnaise : les portraits et les inscriptions. II, Les témoignages épigraphiques », Revue archéologique de Narbonnaise, 29, 1996. p. 64 (inscription numéro 42 de l'époque de Tibère, marquant le XXXIIIe (?) mille depuis Nîmes = CIL XVII-2, 285) (en línia).
El timpà està envoltat per una arquivolta partida de marbre policromat. Aquest és l'element més recent del portal. Crist està representat amb maiestas, sobre un tron estriat, beneint amb la mà dreta i sostenint el Llibre de la vida. Està vestit amb un llençol amb un disseny complicat i forma part d'una glòria plurilobulada. Està envoltat pels quatre "vius" de l'Apocalipsi,Apoc. 4; 7-8 que representen els Quatre Evangelistes: l'home (l'àngel), l'àguila, el lleó i el bou.L'home és Mateu. El lleó és Marc. El bou és Lluc. L'àguila és Joan. Aquestes persones vives tenen llargues bafarades que representen els evangelis. La composició és densa, amb un estil antic.
La nau miniatura|Interior de la Catedral de Saint-Pierre-et-Saint-Paul de Magalona