Pa i xocolata (Pane e cioccolata, títol original en italià) és una pel·lícula italiana de comèdia dramàtica del 1974 dirigida per Franco Brusati i protagonitzada per Nino Manfredi. Ha per tema l'emigració italiana a Suïssa. Considerada una de les millors pel·lícules de Manfredi, gràcies al guió i a la direcció de Brusati, harmonitza a la perfecció drama i humor. La pel·lícula, que ha obtingut diversos premis cinematogràfics, ha estat inclosa, com a obra representativa, a la llista dels 100 film italiani da salvare.
Sinopsi Igual que molts europeus del sud del període (anys seixanta i principis dels setanta), Nino Garofalo és un "gastarbeiter" migrant italià, que treballa de cambrer a Suïssa. Perd el permís de treball quan el sorprenen orinant en públic, de manera que comença a portar una vida clandestina a Suïssa. Al principi, és recolzat per Elena, una refugiada política grega. Després es fa amic d'un industrial italià, traslladat a Suïssa per problemes financers. L'industrial el porta sota la seva ala, només per suïcidar-se quan dilapida els seus darrers estalvis. Nino es veu obligat a trobar refugi amb un grup de napolitans clandestins que viuen en un galliner, juntament amb les mateixes gallines que tenen per sobreviure. Encantat per la visió idíl·lica d'un grup de joves suïsses rosses, prenent-se un bany al riu, decideix tenyir-se els cabells i deixar-se passar per un local. En un bar, quan anima la Selecció de futbol d'Itàlia durant la retransmissió d'un partit,es descobreix quan celebra un gol marcat per Fabio Capello. És detingut i portat a una estació. Es retroba amb Elena, que vol donar-li un permís renovat, però ell es nega. S'embarca en un tren i es troba en una cabina plena de gastarbeiter italians que tornen. Enmig de les cançons de "sol" i "mar", se'l veu pensant de nou. Baixa a la primera parada: és millor una vida com a immigrant il·legal que una vida de misèria.
Repartiment Nino Manfredi - Nino Garofalo Johnny Dorelli - Empresari italià Anna Karina - Elena Paolo Turco - Gianni Ugo D'Alessio - Ancià Tano Cimarosa - Giacomo Gianfranco Barra - El turc Giorgio Cerioni - Inspector de policia Francesco D'Adda - Rudiger Geoffrey Copleston - Boegli Federico Scrobogna - Grigory Max Delys - Renzo Umberto Raho - Maitre Nelide Giammarco - Rossa Manfred Freyberger - Esportista Reconeixements 1974 - David di Donatello Millor pel·lícula Millor actor protagonista a Nino Manfredi David Europeo a Franco Brusati 1974 - 24è Festival Internacional de Cinema de Berlín Premi OCIC a Franco Brusati Os de Plata a Franco Brusati Nominació Os d'Or a Franco Brusati 1974 - Grolla d'oro Millor actor a Nino Manfredi 1975 - Nastro d'argento Millor argument a Franco Brusati 1978 - Premis César Nominació Millor pel·lícula estrangera a Franco Brusati 1978 - Kansas City Film Critics Circle Awards Millor pel·lícula estrangera 1978 - National Board of Review Millor pel·lícula estrangera 1978 - Premis New York Film Critics Circle Millor pel·lícula en llengua estrangera (Italia) (Segon lloc) Millor guió a Franco Brusati
Referències
Bibliografia Domenico Guzzo, Pane e Cioccolata. Cronaca ordinaria di una straordinaria emigrazione. La ristorazione italiana nella Svizzera anni '70, in "Italies. Littérature, civilisation, société", n. 14, 2010, p. 485-502.
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1973 Categoria:Pel·lícules sobre immigració Categoria:Pel·lícules de comèdia d'Itàlia Categoria:Pel·lícules de comèdia del 1973