és un compositor francès nascut a Nancy, França. La seva música està marcada per la seva micra tonalitat, tensió i energia.
Deixeble d'Iannis Xenakis i Franco Donatoni i admirador de Varèse, Dusapin va estudiar a la Universitat de París I i a París VIII durant els anys setanta. La seva música està plena de "restricció romàntica".Pugin, Tristram (2000). "Through the Spectrum: The New Intimacy in French Music (I)". Tempo (212): 12–20. JSTOR 946612. Tot i ser pianista, es va negar a compondre per al piano fins al 1997. Les seves melodies tenen una qualitat vocal,Pascal Dusapin biography" (in French). IRCAM. fins i tot en obres purament instrumentals.
Dusapin ha compost obres en solitari, de cambra, orquestrals, vocals i corals, així com diverses òperes, i ha estat guardonat amb nombrosos premis i guardons.Griffiths, Paul. "Dusapin, Pascal in Grove Music Online (Oxford University Press, 2001–)". Consultat 22 setembre 2013.
Educació i influències Mentors de compositorDusapin va estudiar musicologia, arts plàstiques i ciències de l'art a la Universitat de "París I" i "París VIII" a principis dels anys setanta. Va sentir un cert "xoc" en escoltar lArcana (1927) d'Edgar Varèse,Stoïnova, "Pascal Dusapin: Febrile Music", Contemporary Music Review 8, no. 1 (1993): 183 i un xoc similar quan va assistir a l'actuació multimèdia Polytope de Cluny d'Iannis Xenakis el 1972, tot i que va sentir "una major proximitat" a aquest darrer compositor.Danielle Cohen-Levinas, "Composer n’est pas la musique", in Causeries sur la musique: Entretiens avec des compositeurs, ed. Danielle Cohen-Levinas (Paris: L’Itinéraire, 1999), 234 A causa de la seva atracció per la música de Xenakis, Dusapin va estudiar amb el compositor a la Sorbona de París, on va romandre estudiant del 1974 al 1978. Les seves classes amb Xenakis incloïen assignatures com estètica i ciències.Julian Anderson, "Dusapin, Pascal", in Contemporary Composers, ed. Brian Morton and Pamela Collins (Chicago: St. James Press, 1992), 251 Dusapin també va estudiar amb el compositor italià Franco Donatoni, que va ser convidat a la Universitat de Vincennes (París VIII) el 1976. Tot i que els estudis de Dusapin amb aquests compositors van constituir una base per als seus estudis de composició, sobretot per la seva comprensió de les masses sonores, va desenvolupar els seus propis llenguatge musical. Segons I. Stoïnova, "Encara que unit a... Varèse, Xenakis, Donatoni, Dusapin és tanmateix completament solitari perquè no només és conscient del seu llegat, sinó també de la distància que el separa dels seus mentors: una distància creativa de un ordre i una sensibilitat estètics, una manera d'existir en els sons".Stoïnova, "Febrile Music", 184. Va absorbir estils i idees d'aquests compositors i els va transformar per adaptar-los a les seves pròpies necessitats musicals.
Altres influències A més d'estar influenciada per compositors com Varèse i Xenakis que s'ocupaven de masses sonores, la música de Dusapin també mostra la influència d'altres tradicions musicals, inclòs el jazz. De fet, va ser un cop pianista de jazz, tot i que fins al 1997 es va negar a incloure el piano en les seves composicions.Pace, Ian (1997). "Never to Be Naught". The Musical Times. 138 (1857): 17–20. doi:10.2307/1004224. JSTOR 1004224 Començant a finals dels vuitanta amb la seva peça Aks (1987) i continuant als anys noranta, Dusapin va incorporar la música popular francesa al seu llenguatge musical. A Aks, per encàrrec de la Société des Amis du Musé des Arts et Traditions Populaires, Dusapin cita immediatament una melodia folk, però la resta de la peça es compon independentment de la cançó popular.Pace, "Never to Be Naught", 18. L'obra de Dusapin de la dècada de 1990 il·lustra encara més la influència de la música popular a través del seu ús freqüent de drons i l'ús de modes restringits, tot i que sovint no tenen centres tonals evidents.Griffiths, "Dusapin, Pascal." Altres fonts d'inspiració són les arts gràfiques i la poesia.Short biography Archived 21 abril 2008 at the Wayback Machine, the ensemble Sospeso
Estil musical InstrumentacióUna manera en què Dusapin es distingeix d'altres compositors contemporanis és mitjançant la selecció de certs instruments i el rebuig d'altres. A diferència de Xenakis, evita l'ús de l'electrònica i la tecnologia en la seva música.Pugin, "New Intimacy in French Music", 19.Pugin, "New Intimacy in French Music", 19. De la mateixa manera, ha eliminat de les seves obres l'ús de percussions diferents dels timbals. Fins fa poc, Dusapin també va rebutjar l'ús d'instruments de teclat, tot i que toca l'orgue i el piano de jazz.Pace, "Never to Be Naught", 17. Com a possible raó del rebuig d'aquests instruments per part de Dusapin, Stoïnova suggereix: "L'escala i el timbre estàtic del piano, així com les sorolloses i uniformes textures de percussió, són incorporades amb dificultat per Dusapin a la seva perspectiva microtonal que sembla definir el molt essència del seu melodisme dinàmic".Stoïnova, "Frebrile Music", 185. Stoïnova, però, va escriure aquest article quatre anys abans que Dusapin acabés Trio Rombach (1997) per a piano, violí o clarinet i violoncel. Aquest trio de piano va ser el primer treball en què Dusapin va incorporar el piano, i fins al 2001 no va completar una peça per a piano sol, Sept Études (1999-2001).
MicrotonalitatDusapin rebutja les formes jeràrquiques i binàries de la majoria de la música europea, però tampoc la seva música és aleatòria.Stoïnova, "Febrile Music", 185 Dusapin caracteritza la forma "jeràrquica" europea com a pensament en termes de variacions, de manera que certes parts sempre tenen més importància que d'altres.Stoïnova, "Febrile Music", 187. En lloc de compondre d'aquesta manera, Dusapin sembla compondre mesura a mesura, decidint què vol passar després quan hi arribi.See Dusapin’s quotation on his compositional process in Stoïnova, "Febrile Music", 188 Aquest procés al·ludeix lleugerament a l'aspecte casual de la música aleatòria, però la música de Dusapin està composta amb tanta precisió que no pot ser realment aleatòrica. Stoïnova escriu: "Pel que fa a la música de Dusapin, podem observar un principi d'autoorganització i complexitat en el sistema compositiu mitjançant la integració o l'assimilació de pertorbacions aleatòries",Stoïnova, "Febrile Music", 188. sovint evoca modismes aleatoris, tot i que ho nota tot i manté el control de la seva música. Evita la repetició i rebutja l'estabilitat i la redundància en la música, que és una altra característica distintiva de la seva música.Stoïnova, "Febrile Music", 190.
Tensió, energia i movimentPotser l'element més destacat i únic de la música de Dusapin és la seva tensió, energia i sentit del moviment incorporats. De fet, en el seu article sobre Dusapin, Julian Anderson cita les "tensions que contenen" i el "vol explosiu" com els dos extrems de la música antiga de Dusapin i afirma que aquests idiomes són els que fan que la música del compositor sigui tan individual.Anderson, "Dusapin, Pascal", 251 Stoïnova també posa l'èmfasi en l'energia que hi ha a les composicions anteriors de Dusapin, donant crèdit a l'ús que fa Dusapin de registres extrems, llengüeta flotant, trills, microintervals, glissandi, multifònica, articulacions ràpides, dinàmica dràstica i respiració contínua.Stoïnova, "Febrile Music", 186. Aquestes característiques úniques fan que la música de Dusapin sigui increïblement intensa i exigent per als seus intèrprets. De fet, la intensitat és tal que Dusapin fa conscientment que peces com Musique captive (1980) tinguin una durada curta (en aquest cas, tres minuts), ja que pels seus extrems els músics i els oients estan completament esgotats.
Característiques posteriorsMoltes de les característiques comentades anteriorment són especialment freqüents en les obres anteriors de Dusapin, especialment les dels anys vuitanta. A partir de la dècada següent, el treball de Dusapin es va avançar cada vegada més cap a una major simplicitat harmònica i melòdica.Anderson, "Dusapin, Pascal", 252. Paul Griffiths assenyala que les obres de Dusapin dels anys noranta van ser concebudes de manera més harmònica que la seva música anterior i que incorporen més tradicions populars, inclòs l'ús de drons i modes. A més, suggereix que Dusapin va continuar simplificant la seva música a mesura que es va traslladar al segle XXI i que, tot i que el compositor encara evita el diatonicisme, utilitza tècniques com oscil·lar entre dues notes i patrons petits que varien constantment, que impliquen més repeticions que el seu passat musical.
Col·laboració amb Accroche Note La instrumentació de la música de Dusapin es basa sovint en els reproductors disponibles i, durant els anys vuitanta i noranta, va escriure sovint per a lEnsemble Accroche Note,Accroche Note". www.accrochenote.com. un nou grup musical amb seu a Estrasburg fundat per un cantant i clarinetista.Pace, "Never To be Naught", 17 Ian Pace proposa que la influència del clarinetista del grup Armand Angster podria ser un motiu de la importància del clarinet en gran part de la música de Dusapin d'aquest període. Griffiths, també, fa notar l'important paper del clarinet en la sèrie de peces més curtes que Dusapin va escriure després de finalitzar la seva primera òpera, Roméo et Juliette (1985-89). La tendència de Dusapin a escriure per a instrumentistes específics (en aquest cas, el clarinetista Angster) revela un vessant pràctic i realista del compositor.
Obres notables Musique captive (1980) i Musique fugitive (1980)Dues de les primeres obres de Dusapin compostes el mateix any, Musique captive (1980) i Musique fugitive (1980), podrien ser estudiades juntes perquè són inestables i pretenen evitar qualsevol tipus de repetició. Al mateix temps, però, les peces procuren assolir aquests objectius de dues maneres molt diferents. Musique captive està escrit per a nou instruments de vent (piccolo, oboè, saxo soprano, clarinet baix, clarinet contrabaix, contrabaix, dues trompetes i trombó baix) i dura només tres minuts, ja que, com suggereix Stoïnova, la tensió i les altes exigències els intèrprets són tals que la peça no podia durar més. Stoïnova descriu, a més, la peça com a destrucció interna, escrivint: "Les idees musicals d'aquesta peça (textures de tremolo, una figura cromàtica en augment, crescendi violent, una massa de detalls en expansió, etc.) es destrueixen mútuament o, per ser més exactes, s'aniquen"Stoïnova, "Febrile Music", 189. Dusapin llença així moltes idees musicals, un concepte que Pace relaciona amb el free jazz. La música resultant és altament inestable i simplement no pot suportar més de tres minuts de durada. La peça es va representar per primera vegada el juliol de 1981 a La Rochelle, França.
Musique fugitive, per la seva banda, aconsegueix la seva inestabilitat a través de "ruptures" musicals. Escrita per a trio de corda, la peça evita el procés tradicional de declaració i variació, trencant així de qualsevol sentit d'unitat i continuïtat. Dusapin aconsegueix aquest efecte afirmant una idea, i després canviant bruscament de rumb a través del silenci sobtat o de la introducció d'una nova progressió musical. Estrenada a Aix-en-Provence, França, el juny de 1980, Musique fugitive, afirma Pugin, s'ha convertit en "pràcticament una peça de repertori a França".Pugin, "New Intimacy in French Music", 20. La gravació de la peça Arditti String Quartet es pot escoltar a Spotify.String Trio, "Musique Fugitive"". 1 abril 2013.