La història de la premsa escrita fa referència a l'evolució cronològica i social de les publicacions impreses. Premsa escrita, fa referència a totes aquelles publicacions impreses les quals es diferencien entre si a causa de la seva periodicitat: parlem de diari quan es tracta d'una publicació diària, setmanari o revista quan és setmanal i anuari si és una obra de referència en la qual es recullen dades i esdeveniments sobre un tema en concret amb una periodicitat anual. D'igual manera, existeixen revistes mensuals —propi d'aquelles de caràcter especialitzat.
Naixement i evolució Un dels elements més importants de qualsevol tipus de vida social o univers social, és la necessitat d'informació. L'afany per saber i conèixer ha suscitat sempre la vocació del periodista que, des dels grecs fins als trobadors de l'edat mitjana i passant pels narradors africans, exercien una funció fonamental de comunicació, informació i progrés. L'escriptura ha constituït una font periòdica de notícies que han creat el marc de les relacions personals i professionals.
A europa el 1556, el govern de Venècia va publicar per primera vegada el mensual Notizie scritte ("Avisos escrits") que va costar una gazzetta,Wan-Press.org , A Newspaper Timeline, World Association of Newspapers una moneda veneciana de l'època, el nom de la qual va arribar a significar "diari". Aquests avvisi eren butlletins escrits a mà i s'utilitzaven per transmetre notícies polítiques, militars i econòmiques de manera ràpida i eficient a tot Europa, més concretament a Itàlia, durant l'època moderna (1500–1800), compartint algunes característiques dels diaris, encara que normalment no es consideren veritables diaris.Infelise, Mario. "Roman Avvisi: Information and Politics in the Seventeenth Century." Court and Politics in Papal Rome, 1492–1700. Cambridge: Cambridge University Press, 2002. p. 212, 214, 216–217.
Certs historiadors apunten com un dels primers diaris a aquell de la Roma Republicana, l'Acta Diürna -que eren una sèrie de taulons en els quals es recollien els esdeveniments més importants que succeïen en l'Imperi, es penjaven en els murs del palau imperial o en el fòrum- present en el suprem Fòrum Romano a instàncies de Julio César entorn del 59 a. C. D'igual manera i posteriorment —any 413 d.C.—, en el llunyà Orient, el govern imperial xinès publicaria Notícies Barrejades. No obstant això, bé és cert que ambdues no van gaudir de gran èxit entre el públic ni tampoc en la seva distribució, reconeixent així el mèrit de l'invent de Gutenberg en el que a la difusió massiva es refereix.
Cap a l'any 1400, els empresaris de les ciutats italianes i alemanyes recopilaven cròniques manuscrites d'esdeveniments de notícies importants i les feien circular a les seves connexions comercials. La idea d'utilitzar una impremta per a aquest material va aparèixer per primera vegada a Alemanya cap a l'any 1600. Els primers precursors van ser els anomenats Messrelationen ("informes de fires") que eren recopilacions semestrals de notícies per a les grans fires del llibre de Frankfurt i Leipzig, a partir de a la dècada de 1580. El primer diari veritable va ser el setmanari Relation aller Fuernemmen und gedenckwürdigen Historien ("Recull de totes les notícies destacades i memorables"), iniciat a Estrasburg l'any 1605. L'Avisa Relation oder Zeitung es va publicar a Wolfenbüttel a partir de 1609, i aviat es van establir diaris a Frankfurt. (1615), Berlín (1617) i Hamburg (1618). El 1650, 30 ciutats alemanyes tenien butlletins actius.Thomas Schroeder, "The Origins of the German Press," in The Politics of Information in Early Modern Europe edited by Brendan Dooley and Sabrina Baron. (2001) p. 123–50, especially p. 123.
En l'evolució de la premsa escrita a partir del Segle XV, caldria destacar un factor determinant: aquesta no s'hauria produït únicament per l'aparició en escena de la impremta, sinó també i com apunten diversos testimoniatges, gràcies a l'increment del nombre de persones que, si ben no estaven capacitats per a la correcta extracció d'aquelles idees presents en els textos, van començar a alfabetitzar-se, és a dir, van iniciar un aprenentatge en el que a llegir i escriure respecta.
L'afany humanístic de registrar tot allò quant esdevenia va donar origen a quatre blocs de documents que bé podrien considerés el “germen” dels mitjans de comunicació social. Van sorgir així les cròniques, hereves dels Annali de l'antiga Roma, les quals es tractaven d'un compendio de totes aquelles aventures dels monarques així com dels esdeveniments ciutadans de l'època, amb un clar tint propagandístic. Per la seva banda, les anomenades cartes-diari començarien a afegir informacions de tall polític o militar a la correspondència mercantil. En tercer lloc se situarien els almanacs, considerats el vehicle d'alfabetització de la ingent massa desfavorida, els quals incloïen des de prediccions del temps a consells i proverbis moralitzadors.
Finalment, els “avissi” “fogli a mà” “gazzettas” o “nouvelles à la main” s'alçarien amb un mercat previ al del periodisme d'esdeveniments. Aquests no eren més que folis plegats en els quals els autors es feien ressò de totes aquelles notícies útils relacionades amb la circulació de mercaderies i fins i tot, aquelles sobre fets d'interès públic. La relació que aquest últim tipus de publicació té amb el concepte de periòdic que coneixem avui dia és evident. No en va, cal esmentar que el terme gazzetta segueix estant vigent en la major part d'Itàlia.
Amb el pas del segle apareixerien noves publicacions periòdiques com va ser el cas dels Ocasionals i de les Relacions. Quant als primers, els més antics daten de 1470, procedents de Bolonya, tenint com a tema l'avanç dels turcs pel Mediterrani. Un altre exemple serien aquells que van explicar al seu moment l'actualitat sobre el descobriment d'Amèrica (1492), els ocasionals de Cristóbal Colón. Aquesta publicació gaudiria del favor del públic europeu fins al , sent coneguts a França amb el nom de canards i a la zona centreeuropea com newe zeitungen. De la mateixa forma que va succeir amb les cròniques, els ocasionals van passar a emplearse com a vehicle propagandístic per part dels grans estats de l'època. Quant a les Relacions, destaca el seu caràcter semestral el qual permetia aglutinar els principals esdeveniments esdevinguts en el Vell Continent durant els sis mesos compresos entre les dues fires anuals d'editorials i llibreters a la ciutat de Frankfurt.
La premsa als segles i El segle XVI va estar ple de cèlebres creacions, il·lustres individualitats i esdeveniments. Van conrear el sensacionalisme i el fantàstic, així com l'espectacular de les cerimònies cortesanes.Braojos Garrido, Alfonso: Prensa y la historia, La A4E Ayuntamiento de Sevilla. Servicio de publicaciones, 2001. Europa aniria entrant de manera progressiva en una fase que els estudiosos de la matèria han denominat protoperiodismo, període que va veure la seva consagració al segle posterior.
Amb l'arribada del Barroc al segle XVII se superen totes les expectatives previstes en èpoques anteriors. Des d'un punt de vista econòmic, els diversos estats europeus es trobaven immersos en una profunda crisi, fruit de les contínues revoltes socials, els durs conflictes polítics i les guerres de religió. No obstant això, a cap moment aquesta situació influiria de manera negativa al món del protoperiodismo. A un ritme vertiginós els mitjans d'informació del segle anterior es consolidarien, generalitzant d'aquesta manera el periodisme.
A això van contribuir en bona part les Gasetes, publicacions setmanals. Deixant a un costat la Gazette Française de Marcellin Allard i Pierre Chavalier (1604) apareixen com a zones destacades en la producció de gasetes els Països Baixos i l'Imperi alemany. Va ser a Anvers on va sorgir el model que posteriorment imitaria la resta dels estats europeus, la Nieuwe Antwersche Tijdinghe, en francès i flamenc, publicat sota l'empara dels arxiducs Alberto i Isabel. En un començament aquestes gasetes serien impreses per mitjà d'iniciatives privades. No obstant això, les monarquies veurien aviat un mitjà de propaganda en aquestes gasetes, sotmetent-les al seu antull. Dins de l'àmbit nacional a Espanya, aquestes publicacions van gaudir de gran influència, sorgint les primeres a Madrid i Sevilla en 1661.
El Segle de les Llums L'arribada del va portar amb si la Il·lustració o Segle de les Llums. Una nova mentalitat va assotar Europa, una mentalitat la qual tenia com a objectiu treure a la població de les tenebres de la ignorància en la qual vivien dia després de dia. França ocuparia llavors el centre de la cultura europea i per tant, mundial, mentre Gran Bretanya, que es postulava com la gran terra de la llibertat, sofria la seva primera revolució industrial. Seria precisament en terres angleses on aparegués el primer diari entès com a tal, The Daily Courant (1702) de Samuel Buckeley, on es va apostar de ple per la independència i l'objectivitat informativa a l'una que es va intentar concebre aquest món des d'una perspectiva empresarial. Per la seva banda, el clima ideològic de l'època va motivar un periodisme d'opinió, més creatiu, pel qual apostarien personatges com Daniel Defoe, autor de Robinson Crusoe i fundador de The Weekly Review (1704-13) o Jonathan Swift, autor dels viatges de Gulliver i editor del Examiner.
El diari es va convertir, amb ajuda de la configuració i creació històrica de les societats modernes, en un actor polític i social que es troba actualment participant tant en un univers periodístic com en un camp polític i cultural al que arriba a través de la seva participació en l'esfera pública. La premsa troba el seu lloc dins de la història sociocultural i política, on es considera com un privilegi ja que mostra quals són les pràctiques culturals desenvolupades a cada moment i els possibles significats que sorgeixen d'aquesta. També, com a font d'informació, ocupa un lloc clau en la reflexió històrica que permet centrar-se a conèixer aspectes dels diferents processos històrics per comprendre'ls.
Els cafès van ser els centres més importants de circulació de periòdics, on la gent es reunia a comentar les notícies, i a partir d'aquest moment la distribució es feia per mitjà de pregoners. Davant tal desenvolupament va sorgir un dels pilars dels estats democràtics, l'opinió pública. De nou Anglaterra va prendre protagonisme per l'aprovació del Libel Act (1792), la primera llei de premsa burgesa, i per ser el lloc on va aparèixer a la fi de segle la premsa de negoci. Al costat de l'anterior, la revolució industrial i l'aparició del ferrocarril, es van erigir bastions que van permetre fer de l'Anglaterra de finals del l'emblema del periodisme modern, al que en gran manera va contribuir l'aparició de The Daily Universal Register, posteriorment denominat The Times (1788), que va inaugurar una nova etapa en la comunicació en premsa.
Pel que fa a Espanya, no va ser fins a aquest segle quan va començar la marxa de la premsa escrita. Els periòdics estaven únicament a l'abast de les butxaques més adinerades doncs a diferència del succeït a Anglaterra, l'única font d'ingressos per als editors es trobava en la venda doncs no existiria publicitat fins al segle següent. En qualsevol cas, el paper jugat per la premsa en aquest període es antojó determinant a l'hora de la difusió de les idees il·lustrades pròpies de l'època. Entre aquests primers periòdics va destacar El Diari dels Literats d'Espanya (1737), publicació de caràcter cultural que duraria pocs anys. Mentre, un altre gènere important va ser aquell de la premsa econòmica, especialment El Setmanari Econòmic (1765-1766) en el qual es van difondre les idees il·lustrades relacionades amb aquest àmbit de la societat.GÓMEZ MOMPART, J. L.; MARTÍN OTTO, E. Historia del periodismo universal. Síntesis, Madrid (1999).
La premsa al segle de les Revolucions i l'aparició dels mitjans de masses